L'exsecretari del govern diu que es va impulsar l'1-O per "posar pressió" per negociar
Joan Vidal, exsecretari del govern de la Generalitat, aquest dimarts al Tribunal Suprem
Madrid

L'exsecretari del govern diu que es va impulsar l'1-O per "posar pressió" per negociar

L'exconseller Jordi Jané assegura al Suprem que el govern de la Generalitat sempre va treballar per arribar a "una solució acordada"

Josep Maria CampsActualitzat

Aquest dimarts s'ha reprès el judici del procés, que ha entrat en l'onzena setmana, amb la declaració de Joan Vidal, que va ser secretari del govern de la Generalitat fins al 14 de juliol del 2017.

A preguntes de Juan Cremades, advocat de Vox, acusació que n'ha demanat el testimoni, Vidal ha assegurat que va cessar per motius personals, i no perquè es volgués fer un referèndum.

L'advocat de Vox Juan Cremades, aquest dimarts al Tribunal Suprem

 

També ha negat que, fins llavors, s'hagués tractat mai dins del govern de l'organització unilateral del referèndum:

Cremades: "Vostè havia participat en alguna reunió preparatòria del referèndum de l'1-O?"

Vidal: "Havia participat en reunions on es parlava de la voluntat que es celebrés un referèndum acordat amb el govern de l'Estat."

Cremades: "No s'havia parlat fins llavors d'unilateralitat?"

Vidal: "No es contemplava, la voluntat fins que vaig cessar era d'acordar un referèndum."

 

L'1-O, "un element per posar pressió en la negociació"

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane li ha preguntat per la presentació de la pregunta i la data del referèndum, que es va fer a principis de juny, quan ell encara era secretari del govern.

Segons ha dit Vidal, es va fer "per posar pressió":

Seoane: "La fixació d'una data també es va considerar per pactar amb l'Estat?"

Vidal: "Es considerava com un element per posar pressió en la negociació."

 

 

Dolors Bassa i Carme Forcadell, aquest dimarts al Tribunal Suprem darrere dels advocats de la defensa

 

No mirava l'agenda de Jové

Prèviament, l'advocat de Vox li havia preguntat pel document Enfocats i per l'agenda de Josep Maria Jové, documents en què les acusacions basen la seva argumentació.

La resposta de Vidal ha estat que amb Jové tenia una relació molt estreta al govern, però que aquests documents no els va veure mai:

Cremades: "Vostè coneixia el contingut del document Enfocats?"

Vidal: "No l'he vist en la meva vida."

Cremades: "Coneixia el contingut de l'agenda de Jové?"

Vidal: "No, amb Jové tenia una relació molt estreta perquè tots dos teníem la responsabilitat de coordinar l'acció de govern, tot i que la llista parlamentària que hi donava suport era única. El govern era de coalició i el senyor Jové i jo teníem la responsabilitat de cada un dels dos partits, de fer que l'acció de govern i l'acció fos coordinada. Tenia molta relació amb ell, però no li mirava seva llibreta."

L'advocat ha intentat fer-li preguntes relacionades amb aquesta agenda, i Marchena l'ha tallat dient-li que ja havia respost.

 

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, aquest dimarts al Tribunal Suprem


Jané: "Presentacions sense valor jurídic"

Aquest dimarts també ha testificat l'exconseller d'Interior Jordi Jané, que va plegar el mateix dia que Vidal, el 14 de juliol del 2017 i va ser substituït per Joaquim Forn. 

Interrogat per Juan Cremades, l'advocat de Vox, Jané ha assegurat que mentre ell va ser al govern mai es va plantejar fer un referèndum de manera unilateral, un punt en què han coincidit els dos exconsellers que han declarat també aquest dimarts, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget

Rosa María Seoane, advocada de l'Estat, ha preguntat a Jané per la presentació del referèndum de l'1-O a principis de juny, quan encara era conseller.

Seoane també li ha recordat els actes celebrats a principis de juliol en els quals es va presentar l'esborrany de la futura llei del referèndum.

Jané ho ha justificat dient que va considerar que "no tenien cap valor jurídic":

"Jo crec que a vegades es fan presentacions sense valor jurídic, sense cap publicació oficial, en el marc d'una recerca de futurs acords. Es pot plantejar des d'un àmbit un tipus de sortida i, des de l'altre àmbit, oferir una sortida diferent i amb això intentar buscar una sortida acordada."

"Amb la qual cosa jo vaig entendre que no tenia cap valor jurídic, i era per intentar, d'alguna manera, buscar algun tipus de solució i provocar que pogués haver-hi algun tipus de solució."

El testimoni ha reiterat diverses vegades que estava convençut que no es faria el referèndum de manera unilateral, sinó que s'arribaria a "una solució acordada".

També ha assegurat que tothom al seu departament tenia clar que els Mossos complirien la llei i la farien complir, i que ningú al govern va qüestionar-ho mai.

A preguntes de Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, Jané ha dit que aquest no va fer canvis a la conselleria ni al cos de Mossos, tret de substituir els càrrecs que van plegar llavors.

 

"Una càrrega emocional elevadíssima"

Francesc Xavier Pastor, aquest dimarts al Tribunal Suprem


Aquest dimarts, a més d'altres testimonis, també han declarat dos mossos de l'àrea de mediació que van intervenir el 20S a la conselleria d'Economia. Tots dos s'han referit a l'emotivitat que es va viure aquell dia, i per extensió, aquella tardor.

En aquest sentit el cap de llavors d'aquesta àrea, Francesc Xavier Pastor, ha assegurat que quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart  van demanar a la gent que se n'anés a casa, molta gent no els va fer cas degut a aquesta "càrrega emocional":

"El problema és que durant tots aquests dies del 2017 hi havia una càrrega emocional elevadíssima en tots els concentrats. I pretendre que tots els que hi eren seguissin les indicacions de de les dues persones que es dirigien cap a ells, era difícil."

El testimoni ha afegit que bona part dels concentrats van marxar quan els ho van demanar, però que hi va haver una part que es va quedar fins ben entrada la matinada.

 

"Quan hi ha un tema tant emotiu..."

També s'ha referit a aquesta emotivitat l'altre agent de mediació de Mossos, l'identificat amb el número 1903, que ha assegurat que als Mossos també els van insultar perquè era "un tema tant emotiu":

"Increpacions a Mossos? No sé si també... quan hi ha un tema tant emotiu, policies són tots, i crec que tot anava en un pack, però no puc concretar quin tipus d'insults, si és que n'hi havia, o quin tipus de crits, que sí que n'hi havia."

Aquest agent, del qual no s'ha divulgat el nom però que ha declarat davant de les càmeres de televisió, ha fet un relat molt detallat de com van actuar aquell dia.

Segons ha explicat, van anar 4 agents de mediació de paisà cap a dos quarts d'11 del matí, que els va costar arribar-hi per la gentada que hi havia, i que van sortir per comprovar com estaven els cotxes de la Guàrdia Civil que hi havia aparcats al davant.

Segons ha dit, cap a les 11 del matí a dalt dels cotxes hi havia periodistes amb trípodes i càmeres de televisió, que els va dir que baixessin, però que no li van fer cas.


La "loquacitat" del testimoni

L'agent número 1903 dels Mossos, aquest dimarts al Tribunal Suprem


Aquest ha estat el testimoni més llarg d'aquest matí, sobretot pels interrogatoris de Vox i de la fiscalia.

Les seves detallades explicacions i nombroses digressions i matisacions han exasperat el fiscal Jaime Moreno i també el president del tribunal, Manuel Marchena, que ha tallat diverses vegades els interrogatoris:

Marchena: "A veure, senyor fiscal: tenim aquí al testimoni, que a més es caracteritza per la seva loquacitat, intentem que sigui precisament aquesta loquacitat la que generi, la que sigui una font de prova, i centrem-nos també en aspectes nous respecte d'allò que ja ha estat descrit minuciosament."

 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
Anar al contingut