Saragossa

L'Exposició Internacional de Saragossa obre les portes amb l'aigua com a protagonista

L'Expo Saragossa 2008 ja és una realitat. Després de passar l'examen de la inauguració, amb una agenda d'actes que es va haver de modificar lleugerament per la crescuda de l'Ebre durant l'últim mes, ha arribat l'hora d'obrir les portes al públic i posar a prova tot l'engranatge després de tres anys intensos de feina i de moltes obres que han canviat la fisonomia de la capital aragonesa. En l'acte institucional d'obertura totes les autoritats van reclamar noves polítiques de gestió de l'aigua, element estrella d'aquesta mostra, que restarà oberta fins al 14 de setembre i per on s'espera que passin més de sis milions de visitants.

Actualitzat
L'aigua com a bé preciós, que transcendeix fronteres i al voltant de la qual s'ha d'idear una nova cultura i noves polítiques de gestió i aprofitament, va centrar el protagonisme dels parlaments inaugurals. Unes cinc mil persones van assistir a l'acte, a l'amfiteatre o bé al Palau de Congressos. Amb la família reial completa al capdavant, i després que les principals autoritats van firmar el llibre d'honor, es van hissar les banderes espanyola i de l'Oficina Internacional d'Exposicions i es va inaugurar formalment la mostra.

L'alcalde de la capital aragonesa, Juan Alberto Belloch, va expressar el desig que Saragossa es converteixi en un fòrum de la gestió de l'aigua a escala mundial. Per la seva banda, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, encoratjava l'home a preservar el territori i a canviar la cultura que tenim envers l'aigua.

Els discursos es van fer llargs, la nit era fresca i els vestits de gala abrigaven poc. Els 3.500 convidats que omplien l'amfiteatre del recinte -representants de la societat civil, treballadors i personal de l'Expo- van anar marxant abans d'hora cap al còctel que els tenien preparat. Ni les delegacions estrangeres van témer un conflicte diplomàtic; la set i la gana van deixar buit l'amfiteatre abans d'hora.

L'himne de l'Expo va tenir la veu de la soprano Montserrat Martí, mentre que, per animar la festa, un espectacle amb la firma de Joan Lluís Bozzo va representar la relació de plaer que establim amb l'aigua, ja sigui en estat líquid, gasós o sòlid. I, per acabar l'espectacle, no hi podia faltar una jota aragonesa ni la pirotècnica, en un espectacle que fusionava aigua i foc. No es va poder veure, però, un dels espectacles estel·lars, el de l'anomenat "Iceberg" ideat per Calixto Bieito, que va haver de suspendre's temporalment per la crescuda del nivell del riu Ebre en els últims dies.

Amb aquest to festiu va quedar inaugurada l'exposició internacional dedicada a l'aigua i la sostenibilitat, amb la participació de 105 països i que es podrà visitar fins a mitjans de setembre. A última hora i a corre-cuita, es va aconseguir completar la gran majoria de treballs per poder obrir al públic els pavellons.

D'entre els participants destaquen noms com Mikhaïl Gorbatxov, Rigoberta Menchú, Federico Mayor Zaragoza o Javier Solana. Pel que fa als espectacles, desfilaran per la ciutat artistes com Bob Dylan, Gilberto Gil, Patti Smith, Gloria Stefan, Montserrat Caballé, Daniel Barenboim, Diana Krall, Alanis Morissette o Youssou N'Dour.

Les xifres de l'exposició

Participen a l'Expo 2008 105 països, organitzacions internacionals, comunitats autònomes i entitats i ONG. Uns 12.000 voluntaris treballen en l'organització, juntament amb 50.000 simpatitzants, i més de 5.000 agents vetllaran per la seguretat al recinte, que ocupa el meandre de Ranillas, al costat del riu Ebre.

Amb motiu de l'Expo, la capital aragonesa ha canviat, i molt. La seva vocació era passar de ciutat gran a gran ciutat. En molts aspectes ho ha aconseguit, però, a més, l'Expo ha arrossegat tota la comunitat d'Aragó. S'ha notat en l'economia, en les infraestructures i també en la projecció internacional.

El certamen ha suposat una inversió de 700 milions d'euros i moltes hores de feina. S'han construït edificis com la Torre de l'Aigua o el Pavelló Pont, que esperen convertir-se en nous símbols de la ciutat. La mostra ha fet possible una inversió de 1.550 milions d'euros en les grans obres paral·leles.
Anar al contingut