L'explosió de la química IQOXE explicada per un dels seus bombers: "Creia que em moria"

Fa gairebé un any i mig, Tarragona va viure el pitjor accident de la història de la petroquímica. Tres morts, vuit ferits i desenes de danys materials són algunes de les conseqüències de l'explosió de la tarda del 14 de gener del 2020. Les causes de l'accident a la química IQOXE encara s'estan investigant 17 mesos després de l'explosió.

La nit de l'explosió va crear confusió als equips d'emergència. Els veïns estaven commocionats i no entenien res. El que ningú no es podia imaginar era que una part del reactor d'IQOXE volés i causés el primer mort a gairebé 2 quilòmetres i mig de l'empresa. Els veïns dels pisos malmesos continuen desallotjats i encara no han pogut tornar a casa. Les obres per arreglar els desperfectes van començar un any després de l'accident i encara no han acabat.

El "30 minuts" de diumenge fa un retrat del moment de l'explosió amb testimonis excepcionals que no havíem sentit mai fins ara. Per primera vegada n'ha parlat un dels treballadors que es va jugar la vida aquella nit. Es tracta de Bartolomé Mellado, el bomber de l'empresa FALCK, subcontractada per IQOXE, que estava treballant dins la planta la tarda de l'accident després de canviar el torn a un company. Mellado recorda que aquell dia va arribar a pensar que es moria:

"Aquell dia, vaig tenir la sensació que em moria... que havia d'haver mort unes deu vegades. A l'explosió inicial, a la deflagració de taronja, mentre baixava i corria enmig de ferros i saltava per trossos de planta cremant per fer maniobres, quan queia, quan havia d'apagar el transformador sense saber si tenia corrent o no... Vaig pensar: «Si moro, moriré ràpid.» «Això serà més ràpid que cremar-me.» No va passar res."

Aquest bomber va arriscar la vida perquè els efectes no fossin pitjors dins i fora de les instal·lacions: "Era com un malson i morir-me hagués sigut com despertar, acabar el malson. I l'únic que desitjava era això: bé, si haig de morir que sigui ràpid, que sigui ràpid", explica.

Empresa i treballadors posen en valor la feina dels que aquell dia eren a l'empresa i ho van donar tot per minimitzar els efectes de la greu explosió: "Allò... allò va ser un caos, i els companys que estaven allí davant agafant la mànega d'aigua, màxim reconeixement. I la veritat és que, no sé, no tinc paraules, perquè se la van jugar, se la van jugar", explica el president del comitè d'empresa d'IQOXE, Fran Pizarro.

Segons declaracions del portaveu de l'empresa, Javier Fontcuberta, creuen que "la forma d'actuar de tots els treballadors en general va ser exemplar. Lamentablement, hem de patir la pèrdua de 3 persones, i això és una pèrdua que no es podrà rescabalar de cap de les maneres"

Hi ha afectats, treballadors i veïns, que no han pogut recuperar la normalitat. Una normalitat que costarà de recuperar perquè hi ha treballadors com el Bart que encara estan de baixa.

"No. No trobo a faltar la feina. És més, no m'acosto a la fàbrica ni amb un pal. Tinc malsons amb la fàbrica."