L'èxit i el fracàs contra el coronavirus: El cas dels pobles italians de Vò i Codogno
Control policial a una carretera d'entrada a Codogno, a la Llombardia, al març (Reuters)

L'èxit i el fracàs contra el coronavirus: El cas dels pobles italians de Vò i Codogno

Hi van morir les dues primeres víctimes a Itàlia, i les diferents estratègies que van aplicar han marcat el pas de l'epidèmia

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El 22 de febrer va haver-hi la primera víctima mortal del coronavirus a Itàlia: un home de 78 anys que vivia al poble de Vò, al Vèneto, va morir a l'hospital.

L'alarma que va provocar aquesta mort a la regió va fer engegar un programa per fer front a l'epidèmia, la direcció del qual va correspondre al microbiòleg Andrea Crisanti.

Tests a tots els habitants de Vò

Crisanti, de la Universitat de Pàdua, va dissenyar un pla per fer testos de coronavirus a tots els habitants del poble on vivia la víctima mortal, unes 3.000 persones.

El poble de Vò, al Vèneto, amb el Monte Lozzo al darrere (Wikipedia)

Van començar el 6 de març, quan Vò ja portava dies tancat i no en podia sortir ningú, i van trobar 89 persones que tenien el virus.

Aquestes persones es van haver de confinar, i en una segona ronda de testos ja només van trobar 6 casos més, que també es van haver de confinar a casa.

Dues setmanes després, en la tercera ronda, ja no van trobar cap altre positiu, de manera que ja havien eradicat el virus del poble, on no hi va morir ningú més ni en va sortir cap portador.

3% d'infectats, cap amb símptomes

De l'experiència Crisanti va destacar, en un article publicat al diari britànic The Guardian, que un 3% dels habitants ja estaven infectats quan van detectar el primer cas simptomàtic.

En l'article, aquest biòleg es va queixar que a Itàlia s'hagués pres com a norma només fer el test a les persones amb símptomes, perquè assegurava que això havia afavorit l'expansió del virus.

Crisanti, de 65 anys, ja tenia una brillant carrera feta, amb èxits com el desenvolupament de mosquits transgènics perquè no transmetin la malària.

A Vò va seguir una estratègia similar a la que van utilitzar a Corea del Sud, Taiwan i Singapur: buscar el màxim de casos positius possibles i confinar-los per tallar la línia de contagis.

 

Mor el metge italià que atenia pacients de coronavirus sense guants perquè no n'hi havia
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (Reuters)


Codogno

El mateix 22 de febrer, i poques hores després de la primera víctima a Itàlia, va morir la segona: a la Llombardia, una dona de 75 anys del poble de Codogno, que s'ha fet tristament famós.

És una localitat més gran, 15.000 habitants, i també van encerclar-la, igual que els pobles veïns, unes 40.000 persones dins del que es va anomenar la "zona vermella", en un confinament similar al que s'ha fet a la Conca d'Òdena.

Però no van aplicar un pla tan radical i exhaustiu com a Vò, entre altres raons perquè la població confinada era molt més gran, però també perquè no va liderar l'operació ningú amb una visió com la de Crisanti.

El resultat va ser que no van aconseguir contenir el virus, que es va estendre amb rapidesa per la regió.


10.000 morts a la Llombardia, 800 al Vèneto

Fileres de fèretres en una església de Codogno, al març

Un mes i mig després de la primera mort, la Llombardia ja té un balanç terrible: 10.238 morts i 56.000 casos registrats de coronavirus, i és, de llarg, la regió més afectada del país.

Al Vèneto, en canvi, les xifres són molt més baixes: 793 morts i 13.400 casos detectats.

Però el futur encara és ple d'incerteses: amb un virus que ha demostrat una capacitat de contagi enorme, la pandèmia ja és un fet i potser no es podrà evitar que, tard o d'hora, arribi a tot arreu.

També a pobles com Vò i regions com el Vèneto, on de moment han aconseguit frenar-lo bastant.

Pla de xoc d'Itàlia pel coronavirus: no pagar hipoteca, la llum, el gas ni l'aigua
Tranquil·litat aparent a Codogno, a la "zona vermella" pel coronavirus (Reuters)

 

ARXIVAT A:
Coronavirus
Anar al contingut