Petr Pavel
Petr Pavel ha guanyat a la segona volta de les presidencials (Reuters/David W Cerny)

L'exgeneral de l'OTAN Petr Pavel es converteix en el nou president de Txèquia

Pavel, que s'ha imposat a les eleccions al candidat prorús Andrej Babis, és partidari de donar ple suport militar a Ucraïna contra Rússia

L'exgeneral de l'OTAN Petr Pavel és des d'aquest dissabte el nou president de la República Txeca, després de guanyar la segona volta de les eleccions.

Pavel, que passa a ser màxim responsable de les forces armades, és partidari d'establir més lligams a Europa i de donar ple suport militar a Ucraïna en la seva guerra contra l'ocupació russa. S'ha imposat al seu rival prorús, Andrej Babis, un milionari populista i exprimer ministre, que s'havia mostrat reticent a implicar les tropes txeques en la defensa dels ucraïnesos per no enfrontar-se amb Moscou.

L'exgeneral, que va liderar l'estat major de les forces armades i el comitè militar de l'OTAN, també marca un gir amb el seu antecessor, el socialdemòcrata Milos Zeman, que mantenia lligams molt ambigus amb Rússia.

Petr Pavel també és partidari de legalitzar els matrimonis homosexuals i que tinguin dret a adoptar.


Molta participació

La participació en les eleccions ha estat molt alta, fruit d'una campanya molt polaritzada sobre els vincles amb Europa.

Pavel ha aconseguit el suport del 58,3% dels votants, amb una participació del 70,2%, la més alta de les tres eleccions presidencials que s'han fet fins ara.

Babis, amb un 41,7% dels vots, ha felicitat el guanyador i li ha demanat que sigui el "president de tots".

El candidat prorús Andrej Babis ha felicitat el guanyador (Reuters/David W Cerny)


"Canvi d'atmosfera al país"

"Han guanyat els valors de la veritat, el respecte i la humilitat", ha dit Pavel en les seves primeres declaracions com a president.

També ha assegurat que vol "un canvi d'atmosfera al país", conscient que "la societat està ferida per la crisi (econòmica) i un estil dels polítics que ha pesat, i que és ple de confrontació i atacs".

El president electe amb la seva dona, Eva Pavlova
El president electe amb la seva dona, Eva Pavlova, després de saber els resultats (Reuters/David W Cerny)

A la campanya que ha precedit les presidencials hi ha hagut amenaces de mort, xocs violents als mítings, enviament de sobres anònims amb missatges injuriosos i bales, i també ciberatacs a les pàgines web d'un dels candidats.

"Hem deixat enrere una de les pitjors campanyes, una de les més desagradables, de la nostra història, en què el populisme es va unir a l'extremisme i tot això és molt perillós", ha dit el primer ministre, Petr Fiala.

El nou president assumirà el càrrec el 8 de març, quan venç el mandat de l'actual cap d'estat, que ha estat una dècada al capdavant del país i ha exercit una presidència personalista.

Anar al contingut