València

L'excés de velocitat combinat amb una possible indisposició del conductor, causa de l'accident de metro de València

La caixa negra del comboi del metro sinistrat a València ha revelat que el tren circulava amb un excés de velocitat, a 80 quilòmetres per hora en un revolt en el qual la velocitat estava limitada a 40 quilòmetres, tal com ha explicat el conseller valencià del Transport, José Ramón García Antón. Aquest fet fa sospitar, segons el conseller, que "el maquinista del tren va poder tenir algun tipus d'indisposició o de pèrdua de consciència". Després de l'anàlisi de la caixa negra el comitè de seguretat ha descartat el despreniment d'una part de la volta del túnel, el trencament d'una roda del ferrocarril o la sobrecàrrega dels trens com a causes del sinistre.

Actualitzat
El conseller d'Infraestructures i Transport, José Ramón García Antón, ha confirmat finalment que la causa de l'accident va ser l'excés de velocitat, mentre que ha descartat taxativament el despreniment d'una paret com a causa de l'accident, així com altres motius sobre els quals s'havia especulat com el trencament d'una roda o la sobrecàrrega dels trens. El conseller ha explicat que la reunió de representants del comitè de seguretat, un cop analitzades les dades de la caixa negra, ha conclòs que l'excés de velocitat va desencadenar el descarrilament, "cosa que fa sospitar que el maquinista del tren va poder tenir algun tipus d'indisposició o de pèrdua de consciència".

Ara bé, el conseller ha incorregut en contradiccions quan ha parlat de la idoneïtat i la suficiència de les mesures de seguretat de què disposen els combois. D'una banda, ha afirmat que obrir ara una discussió sobre aquestes mesures de seguretat estaria fora de lloc i ha defensat que la línia disposava de totes les mesures necessàries, però de l'altra, ha reconegut que no tenia cap dispositiu per frenar de manera immediata un excés de velocitat com el que es va produir. José Ramón García Antón ha explicat que en els darrers anys s'hi havien invertit 129 milions d'euros, i que en el punt de l'accident mai no hi havia hagut cap problema en una línia on passen 1.177 vehicles diaris. A més, el conseller ha explicat que tant els carrils com les travesses estaven en perfecte estat ja que s'havien canviat feia set anys.

El conseller ha explicat que la línia té un sistema FAP (de frenada automàtica puntual) com el que tenen tots els trens de rodalies Renfe, però no un de frenada immediata com la del metro. De fet el sistema de què disposava, segons ha dit, pot detectar quan un comboi supera la velocitat màxima i actua en un temps determinat per garantir que l'entrada a la següent estació sigui la idònia. Però en aquest cas, el descarrilament fortuït del metro s'hauria produït abans que aquest sistema entrés en acció. A més, el conseller ha explicat que en el pròxim any s'havien d'incorporar a la línia, que passa en la major part del trajecte per superfície i no pel subsòl, nous sistemes de seguretat, però perquè precisament es volia apostar per augmentar la freqüència de pas i els passatgers per fer-lo més similar a les característiques d'un metro.


Denúncies de deteriorament

Des del sindicat CCOO s'ha denunciat que la línia 1 del metro de València pateix un "constant deteriorament" i que tenia problemes de conservació. En el mateix sentit s'ha pronunciat el secretari general del Sindicat Independent Ferroviari, Jorge Álvarez, que ha recordat que des del sindicat s'havia reclamat "en nombroses ocasions" una millora de la seguretat en el metro de València, particularment en la línia 1, amb mesures com la implantació de passarel·les d'evacuació.

De totes maneres, fins que el Comitè de Seguretat de la Circulació no analitzi els informes que elabori la policia, els tècnics i el jutge sobre el que va passar, "no es podran saber les causes" de l'accident, ha conclòs Álvarez.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut