L'evolució de la gestió dels temporals: dos ritmes diferents

Una màquina llevaneu treballa a la Rioja (EFE)

Una màquina llevaneu treballa a la Rioja (EFE)

Des que començo aquesta feina fa, gairebé, 33 anys, les previsions del temps han evolucionat de forma extraordinària. El tractament de les incidències i emergències a Catalunya també. Aquesta velocitat de canvis, des del meu punt de vista, a molts indrets de l'Estat no ha estat la mateixa.

30 de gener del 1986: Una part de Catalunya es col·lapsa per un dels temporals més importants registrats mai. Milers de persones queden atrapades en trens, carreteres i altres indrets. El Bruc és un d'aquests punts. Tanquetes del tipus Ratrac, arribades des de Jaca, rescaten l'endemà els afectats. Centenars de línies elèctriques cauen. Una dona a punt de parir és evacuada de Rupit pels bombers amb trineu. Totes les ràdios deixen d'emetre perquè no tenen generador, però Catalunya Ràdio emet tota la nit gràcies a un equip propi amb un programa especial de socors.

14 i 15 de desembre del 2001: Una part de Catalunya viu el primer temporal del segle XXI. Tot i estar previst des del punt de vista meteorològic, el col·lapse torna a produir-se de forma semblant a la del 1986. El Bruc repeteix exactament la mateixa imatge: milers de conductors queden atrapats. La gestió de l'emergència torna a caure en els mateixos errors de sempre.

8 de març del 2010: Una part de Catalunya viu la nevada més forta i tardana de les últimes dècades. El pronòstic meteorològic la clava i acota amb notable alt. Es parla, 24 hores abans, de la possibilitat d'afectacions importants a les carreteres i talls o caiguda de les línies de distribució. La gestió de l'emergència ja es fa de forma completament diferent dels grans temporals anteriors. S'habiliten grans pàrquings per a camions en zones estratègiques. Vilamalla, Alt Empordà, Port Aventura, el CIM Vallès, etc., en són alguns exemples. Es talla completament l'AP-7 nord i l'A-2 al Bruc preventivament. En alguns casos, abans que arribi el gruix de la nevada. El risc d'equivocar-se operativament per part de les autoritats s'assumeix, posant per davant la seguretat de les persones. Igualment, es produeixen situacions delicades o de no arribar a tot arreu per part dels cossos d'emergència, si bé amb menor mesura que si no s'haguessin pres mesures dràstiques de talls viaris.

4 de febrer del 2015: La meitat sud de Catalunya viu un temporal menor als anteriors, però destacat. La previsió meteorològica n'adverteix, si bé no amb la precisió del març del 2008 (no totes les situacions meteorològiques es preveuen amb facilitat). La prevenció de les autoritats i les concessionàries porten a tallar preventivament 50 km de l'autopista AP-7 entre Martorell i el Vendrell. Es tallen 110 km de l'autopista AP-2 entre Banyeres del Penedès i Soses. També l'A-2 a Abrera i la C-58 a Vacarisses. Hi ha alguns problemes, gairebé inevitables però menors.

19 de gener del 2017, només fa 1 any: El País Valencià viu el pitjor temporal de neu, per intensitat i per extensió geogràfica, dels darrers 40 anys. La predicció meteorològica arriba a alerta taronja a l'interior de València i a alerta vermella a l'interior de les comarques de Castelló. No es fa cap tall preventiu previ tot i una previsió del temps molt evident. Diversos trens AVE surten d'Alacant, València i Madrid, en un sentit o altre i gairebé 5.000 persones queden atrapades. Centenars de cotxes passen la nit a l'A-3. Creu Roja, Voluntaris i la Unitat Militar d'Emergències pal·lien la manca de previsió en la gestió de l'emergència.

6 i 7 de gener del 2018: Aemet, l'Agència Estatal de Meteorologia posa en alerta per fortes nevades, tot l'interior de la meitat nord d'Espanya. Segons l'indret, és alerta taronja o vermella. La predicció de la nevada és de llibre. Malgrat això, milers de conductors queden atrapats en vies de primer ordre com l'A-6 o també la concessió AP-6 d'Iberpistas. No es fa cap tall preventiu i previ.

Una predicció meteorològica mai és exacta del tot. Fins i tot, pot ser errònia. En les últimes dècades l'avanç en les tècniques de predicció ha estat vertiginosa.

El que anomenem Protecció Civil, és a dir, gestionar les possibles emergències, el risc, també ha evolucionat vertiginosament. La millora tecnològica en comunicacions, gestió de dades, equips humans organitzats... en són una bona prova. No només a les carreteres, sinó també en tractament dels incendis forestals, els canvis han estat molt notables.

A Catalunya, després dels episodis del 1986 o del 2001, en què el caos va ser evident, s'analitzen les causes i la gestió de l'operativa. A partir d'aquí, el canvi esdevé molt visible. Serà durant la nevada tardana del març del 2008 en què es tallen preventivament vies de comunicació amb un pla ben estudiat. Evidentment, les crítiques a peu de carretera de camioners i conductors són nombroses, ja que la majoria se'ls aparca en zones habilitades i amb poca neu o ni un borrall. Quan el temporal es desferma i l'AP-7 està neta de vehicles i, fins i tot, un cable d'alta tensió cau a la via, la gestió de l'emergència ha estat molt bona.

En el cas de febrer del 2015, la concessionària Abertis, coordinada per Protecció Civil, talla més d'un centenar de quilòmetres d'autopista, tot i que amb poc marge de maniobra, ja que els pronòstics meteorològics eren molt dubtosos. Paral·lelament també es tallen trams públics com l'A-2 o la C-58. Malgrat això, hi ha alguns problemes puntuals.

La gestió dels riscos derivats de la meteorologia adversa, modernament, s'aborda amb molta i molta prevenció. La gran millora, que no perfecta, de les previsions meteorològiques ho possibilita.