Almenys un nadó ha mort en l'impacte d'un míssil sobre un hospital materno-infantil a Zaporíjia (Reuters)

L'Eurocambra declara Rússia estat patrocinador del terrorisme i demana que es jutgi Putin

La resolució, que és més simbòlica que pràctica, busca aïllar Moscou al màxim possible en l'àmbit internacional i insta el Consell Europeu a enllestir un nou paquet de sancions

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Decisió contundent del Parlament Europeu, que aquest dimecres ha aprovat declarar Rússia com un estat patrocinador del terrorisme, per 494 vots a favor, 58 en contra i 44 abstencions.

Contundent però només simbòlica, perquè la legislació europea actual no permet designar un estat com a promotor del terrorisme, com sí que ho permeten països com els Estats Units o el Canadà. 

De moment només ho poden fer els estats membres de manera individual, un pas que ja han fet Polònia, Lituània, Estònia o Txèquia.

Tot i això, el 82% de la cambra ha estat d'acord a fer aquest pas i a aprovar una resolució de 10 pàgines que també demana crear un nou marc jurídic que permeti classificar els estats amb aquest estatus i restringir les relacions d'aquests països amb tota la Unió Europea en bloc.

També demana la creació d'un tribunal especial que jutgi els crims de guerra de Rússia a Ucraïna, aïllar el Kremlin i les institucions o entitats que els donen suport i ampliar el paquet de sancions contra Moscou.

Destrosses provocades per un míssil caigut a Kíiv aquest dimecres (Reuters/Valentyn Ogirenko)

Més de 40.000 crims de guerra documentats

La resolució aprovada ha documentat més de 40.000 crims de guerra comesos per Rússia a Ucraïna, com ara execucions sumàries, violacions, tortures, desaparicions, l'adopció forçada de criatures ucraïneses o el bombardeig d'infraestructures crítiques.

Tot un inventari que inclou la destrucció, per exemple, del 40% de les infraestructures energètiques del país, 2.000 centres educatius, uns 400 de sanitaris i més de 40.000 immobles residencials. Una xifra que augmenta cada dia.

Aquest dimecres hi ha hagut una nova onada d'atacs aeris de Rússia que ha deixat algunes de les principals ciutats ucraïneses, com Dnipró, Lviv o Kíiv, sense aigua ni llum.

A la capital hi ha hagut almenys tres morts, i com a mínim un nadó ha mort en l'impacte d'un míssil sobre un hospital maternoinfantil a Vilniansk, a la regió de Zaporíjia. 

Evacuació de Kherson, després de la retirada russa (Reuters/Murad Sezer)

L'objectiu: aïllar Moscou

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha agraït la decisió presa pel Parlament Europeu i ha demanat que s'aïlli Rússia a tots els nivells perquè no pugui continuar amb la seva política terrorista, no només, ha dit, a Ucraïna, sinó "a tot el planeta".

 

El missatge de Zelenski fa referència al punt de la resolució acordada que demana justament aïllar Rússia en l'àmbit internacional a tots els nivells --diplomàtic, polític, comercial, econòmic i cultural-- i també les entitats o institucions que donen suport a les polítiques del Kremlin més enllà de les seves fronteres.

Entre les peticions que recull la resolució, hi ha evitar actes oficials en territori rus, reduir al mínim necessari les relacions diplomàtiques amb Moscou i suspendre la seva participació en organismes internacionals com el G20 o el Consell de Seguretat de l'ONU

També proposen prohibir "els centres russos de ciència i cultura i les organitzacions i associacions de la diàspora russa, que operen sota el paraigua i lideratge de les missions diplomàtiques de Rússia i promouen la propaganda estatal russa a tot el món."

El text argumenta que un estat terrorista és aquell que aplica la violència de forma sistemàtica contra la població civil i les seves infraestructures, com ara escoles, hospitals o centres nuclears, una estratègia que, assegura, Moscou ja ha utilitzat a Síria, Líbia o Mali.

La resolució posa com a exemples el suport del Kremlin a Al-Assad en la guerra de Síria o el cas de l'avió de Malaysian Airlines abatut el 2014 amb un míssil llançat des del Donbass.

També demana incloure en la llista d'organitzacions terroristes l'agència de mercenaris coneguda com a Grup Wagner, que ja va ser sancionada per la Unió Europea fa un any i que aquest novembre ha obert la seva primera seu oficial a Sant Petersburg.

Els europarlamentaris també demanen als estats que donin suport a la creació d'un tribunal especial per jutjar tots els crims comesos per Rússia en la invasió a Ucraïna.

El text també insta el Consell Europeu a enllestir el novè paquet de sancions contra Rússia i proposa incloure-hi qui hagi participat en deportacions i adopcions forçades de menors ucraïnesos o en les eleccions il·legals fetes en territoris ocupats.

La presidenta del Parlament Europeu, en el ple extraordinari per la invasió russa d'Ucraïna (Parlament Europeu)

Generadors elèctrics per fer front a l'hivern

El Parlament Europeu també ha anunciat aquest dimecres que posa en marxa una campanya per fer arribar generadors elèctrics a Ucraïna, per fer front a l'hivern.

La campanya l'ha impulsada l'organització Eurocities, que agrupa més de 200 ciutats europees, incloses Barcelona i Madrid, i confia poder enviar "centenars de generadors, alguns de mida industrial" per atendre la població ucraïnesa.

Segons ha apuntat la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, més de deu milions d'ucraïnesos estan ara mateix sense electricitat.

 

 

ARXIVAT A:
Parlament EuropeuUcraïnaRússia
Anar al contingut