Una hipoteca es pot encarir 250 euros al mes si ara s'ha de revisar (iStock/Pheelings Media)

L'euríbor s'enfila al 2,6% a l'octubre: la quota de la hipoteca puja 250 euros de mitjana

Amb aquest 2,63%, el més alt des de finals del 2008, qui tingui un crèdit el pagarà més car, i qui pugui estalviar hauria d'obtenir més rendiments

Jordina MolasActualitzat

L'euríbor torna a pujar aquest mes d'octubre i segueix al seu nivell més alt des de finals del 2008, però el ritme s'ha moderat. Aquest octubre tanca al 2,6%, mentre que al setembre estava al 2,2%. Però fa un any estava en negatiu.

Això tindrà conseqüències per als que hagin de revisar la seva hipoteca variable amb l'euríbor de l'octubre. Si s'agafa de referència la hipoteca mitjana a Catalunya, de 165.000 euros, amb un diferencial de l'1%, a pagar a 25 anys, la quota s'encarirà 250 euros al mes: l'hipotecat passarà de pagar 586 euros al mes a pagar-ne 837.

 

Fins quan pujarà l'euríbor?

El que s'ha vist aquest octubre, però, és que el ritme de pujada de l'euríbor ja no és tan fort com a l'estiu. Des del comparador online d'hipoteques iAhorro.com expliquen que habitualment l'euríbor es modera a finals d'any, però que "aquest any no podem esperar que aquesta moderació sigui tan evident, sobretot si el Banc Central Europeu (BCE) continua apujant tipus d'aquí al desembre".

El 27 d'octubre el BCE va decidir apujar els tipus d'interès en 0,75 punts fins al 2%, però ja es tenia coll avall i l'augment no ha afectat significativament l'evolució de l'euríbor de l'última setmana. I aquesta és la tendència que pot seguir el BCE en pròximes reunions.

La presidenta de la institució, Christine Lagarde, va anunciar que no han acabat la feina i que encara tenen "terreny per córrer" mentre la inflació segueixi disparada.

Com es trasllada als dipòsits

La pujada dels tipus d'interès té efectes immediats en l'euríbor, i a l'abril fins i tot va començar a pujar només amb l'anunci d'una pujada de tipus que va arribar finalment al juliol. Però aquest impacte no és igual d'immediat ni els seus efectes són tan evidents quan es parla dels dipòsits i els estalvis.

Els grans bancs han confirmat els últims dies que no hi haurà "una guerra del passiu" com en altres ocasions. Ara mateix tenen prou diners per poder donar crèdits i no necessiten fer grans campanyes per atreure estalvis que serveixin per tornar a donar crèdit.

Dipòsits al 2%

I per això el ritme per apujar la remuneració dels dipòsits és lent. De mitjana els dipòsits es paguen per sota del 2%, molt lluny de la inflació. Són ofertes molt limitades o bé destinades als clients digitals o que tenen molta lletra petita.

L'objectiu és captar nous clients i que es vinculin tant com sigui possible amb l'entitat, aportant la nòmina, la pensió i els rebuts.

El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona Antoni Garrido apunta que "la voluntat de l'entitat és que, si et paga un tipus una mica més alt que la competència o el mercat, al final ho pugui recuperar en una oferta posterior de productes que tinguin més comissions: aquesta és la seva estratègia".

Alternatives per als estalvis

Una altra opció que estan oferint els bancs és buscar inversions, amb productes no garantits però, en principi, de poc risc, en terminis de pocs mesos i amb rendibilitats del 2%. I Garrido afegeix que "en principi encara són molt poques entitats i un segment del mercat molt petit. Farà molta més pressió quan el Tresor --aquest sí que és un competidor important-- comenci a emetre títols a un interès similar als del mercat de referència".

Ara per ara, a l'última subhasta, les lletres del Tresor estaven a l'1,9%.

ARXIVAT A:
Economia de butxacaHipotequesBanc Central Europeu
Anar al contingut