L'etiqueta més antiga d'un vi català, la d'una Malvasia de Sitges de 1811

Una etiqueta de Malvasia de Sitges de l'any 1811 s'ha identificat com la més antiga d'un vi català. Així ho afirma un estudi fet per Xavier Miret, director de l'Arxiu Històric de Sitges, on està dipositat el document.

L'etiqueta forma part del fons de Can Falç i fa prop de 6 centímetres de llargada. Correspon a una producció del sitgetà Ramon de Dalmau i Falç comercialitzada a Mallorca. S'hi havia traslladat amb la família el 1809, per lliurar-se dels riscos de la invasió napoleònica a Catalunya.

Fins ara, els historiadors situaven l'etiqueta més antiga en una producció del 1820, però ara Xavier Miret certifica que n'existeix una d'anterior i no descarta l'existència d'alguna altra vinculada la mateixa família que es pugui remuntar encara més enrere. L'historiador i arxiver assegura:

"Aquesta etiqueta no és només una etiqueta de vi, sinó un document que dóna fe de la primera marca de vi de Catalunya i, qui sap, si de l'estat i la Península".

L'etiqueta porta escrita en lletres destacades la paraula "Malvasía" com a reclam comercial, acompanyada de l'explicació "De casa Fals de Sitges de Catalluña comprada en Palma de Mallorca calle de Apuntadores".

Patrimoni traslladat a Mallorca

La malvasia és un vi elaborat amb una varietat de raïm dolç, importat de l'Orient. Sol ser un acompanyament de plats tan típics com el xató.

Ramon de Dalmau i Falç va heretar del seu germà Josep el patrimoni vitivinícola familiar de Can Falç l'any 1809. Josep de Dalmau i Falç havia viatjat per França i altres països europeus, que ja comercialitzaven vins amb etiquetes i presentacions diverses.

Ramon es va endur cap a Mallorca la malvasia que hi havia als cellers de Can Falç, a la Ribera de Sitges. També es va emportar ampolles de vidre i taps de suro. Un cop a Palma, va fer imprimir les etiquetes amb les quals va comercialitzar el vi produït a Sitges.

Una producció que remunta

Cent anys abans d'aquests esdeveniments, el 1716, a Sitges hi havia 300 hectàrees de vinya, de les quals 90 eren de malvasia. No era, doncs, l'única varietat, però sí la més preuada pels consumidors exigents i la que propiciava més comerç exterior.

Al llarg del segle XVIII, però, la producció va disminuir. I encara es va enfonsar més la segona meitat del segle XX. El 1980 només quedaven 3 hectàrees de Malvasia de Sitges, les pròpies del Celler de l'Hospital de Sant Joan Baptista.

El projecte per recuperar-ne el prestigi va permetre començar a remuntar la producció. Actualment ja n'hi ha 100 hectàrees, repartides entre 33 elaboradors d'arreu del país, especialment al Penedès.

Amb el projecte per estendre la producció d'aquesta variant autòctona, es preveu que la xifra es dobli en els propers anys, gràcies a noves plantacions.