L'estudi de dents medievals mostra com s'ha perpetuat el masclisme fins ara

L'estudi paleogènic de les dents dels esquelets trobats pels arqueòlegs dona informació extraordinària sobre els individus i l'època que els va tocar viure. Com vivien, què menjaven, quines malalties tenien o de què morien. Ara també han donat informació sobre el masclisme que hi havia en la seva societat i, el més sorprenent, que els prejudicis masclistes perduren en l'actualitat en el mateix territori.

Un estudi de la Universitat de Washington de St. Louis, als Estats Units, publicada aquest dilluns a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) ha determinat en quina proporció el masclisme de cada societat afectava les dones. I ha descobert que aquesta proporció es manté en l'actualitat en la mateixa zona.

L'estudi ha analitzat peces dentals de més de 10.000 esquelets de 139 jaciments diferents a Europa.

"L'edat mitjana dels esquelets d'aquest estudi és d'uns 1.000 anys i es remunta a l'època medieval. Per tant, és sorprenent que els patrons de prejudicis sexistes que existien en aquella època i en èpoques anteriors se segueixin reproduint en les actituds contemporànies", opina una de les autores de la investigació, Margit Tavits, catedràtica de la Universitat de Washington.

Els investigadors asseguren que aporten dades objectives sobre la discriminació de gènere.

"Introduïm informació bioarqueològica en l'estudi de la discriminació de gènere, oferint una manera de captar si i quant de temps es va valorar un gènere per sobre de l'altre."

Amb aquests resultats, Travits conclou que "les normes d'igualtat de gènere transmeses d'una generació a una altra poden persistir fins i tot si les institucions o les estructures incentiven la desigualtat i viceversa".

Diferències entre les dents d'homes i dones

Els investigadors van analitzar les hipoplàsies lineals de l'esmalt de les dents. Les lesions permanents a les dents causades per traumatismes, malnutrició o malalties aporten informació sobre la salut i les condicions de vida d'una persona. Les diferències entre les dents masculines i femenines indiquen quin sexe rebia un tracte preferent en qüestió de salut o alimentari.

Els investigadors han comparat les troballes de dos jaciments contemporanis de l'any 550 dC: un a Istria, actual Romania, i un altre a la regió bàltica, a actual Lituània.

A la primera, un assentament prop del mar Negre, a l'actual regió romanesa de Dobrutja, l'anàlisi de les dents de 49 esquelets va aportar proves del biaix més favorable als homes. El 58% de les dones mostraven signes de desnutrició i traumatismes a les dents, que, per contra, només presentaven el 25% dels homes.

Segons els autors, la societat actual en aquesta zona és encara desigual. Segons els indicadors moderns, només el 52,5% de les dones estan en el mercat laboral, mentre que els homes són un 78%, i només el 18% de les dones són representants municipals.

Pel que fa a les normes socials de gènere, més de la meitat de la població pensa que els homes tenen més dret a la feina que les dones i un 89% pensa que ha de tenir fills per sentir-se realitzada.

A l'altre jaciment, a Plinkaigalis, una comunitat rural a l'oest de Lituània, les restes dentals han demostrat que s'hi afavoria la salut de la dona. Dels 157 esquelets, el 56% dels homes tenien senyals de desnutrició i traumatismes dentals, mentre que les dones són un 46%. A la zona s'hi han fet estudis que recullen proves de normes de gènere favorables a les dones.

En aquesta localitat, que ara s'anomena Kédainiai, la societat continua sent relativament igualitària. Els nivells d'ocupació a Lituània no varien gaire entre homes, 76%, i dones, 72,7%.  

Normes de gènere o patriarcat

Els investigadors de l'estudi exposen que "s'ha estès la creença que les normes de gènere són un subproducte de factors estructurals i institucionals com la religió i les pràctiques agrícoles", apunta Tavits.

"Les nostres conclusions criden l'atenció sobre el fet que les normes d'igualtat de gènere transmeses d'una generació a una altra poden persistir encara que les institucions o les estructures incentivin la desigualtat, i viceversa", diu Travits, que dona més importància a la transmissió de les creences masclistes entre generacions que a les normes institucionals.

"En conjunt, aquests resultats donen suport a la idea que els prejudicis històrics persisteixen perquè es transmeten d'una generació a una altra i només es produeixen quan no s'interromp la transmissió entre generacions."

Una afirmació que ha generat alguna discrepància, com la d'Almudena Hernando, catedràtica de Prehistòria i membre de l'Institut d'Investigacions Feministes de la UC de Madrid, que ha publicat la seva reacció a l'estudi al SMC.

Sense treure valor a la importància de les dades de l'estudi, Herrando troba un error no considerar que les normes també creen una estructura social, que també es transmet al llarg de la història.

"Es tracta del patriarcat, noció desconeguda en aquest article."

Sobre la interrupció de generacions, els investigadors es van fixar en estudis sobre els Estats Units, on l'arribada dels colons europeus al segle XVI va provocar el desplaçament a gran escala dels natius i no es pot establir cap relació entre els antics pobladors i els actuals.

Donar peu a noves investigacions

L'aportació de dades científicament objectives que fa l'estudi, més enllà de les investigacions sobre documentacions històriques, fa que sigui una porta a futures investigacions.

Els autors suggereixen que pot permetre "explorar les circumstàncies en què les normes de gènere sobreviuen i no sobreviuen, i les conseqüències a llarg termini del biaix de gènere en altres resultats socialment i políticament rellevants, com ara la violència, l'estabilitat social i molt més".

I afegeixen que pot servir també per "inspirar intervencions polítiques que pretenen preservar valors equitatius alhora que s'erradica les creences misògines d'una generació a l'altra".

Finalment, Travits adverteix que "les normes i les polítiques no seran suficients per soscavar les creences sexistes profundament arrelades i mantenir les igualitàries. Cal abordar les forces culturals que canalitzen aquestes creences".