Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'estructura judicial, part fonamental de la llei de transitorietat

En cas de victòria del sí al referèndum i de l'entrada en vigor de la llei, s'adaptarà l'estructura existent per adequar-la a la d'un estat independent

Redacció Actualitzat

La definició de l'estructura judicial que tindria la nova república catalana és una de les parts més extenses de la llei de transitorietat. En el redactat d'aquesta llei que s'ha conegut aquest dilluns s'hi detallen tots els canvis que caldria fer en cas de victòria del sí.

Fins que no hi hagi una nova Constitució, en els primers mesos després del referèndum, tot passarà pel Parlament i per tant també serà allà on es decidirà qui ocupa els càrrecs a l'organigrama de la judicatura. Els impulsors de la llei de transitorietat aprofitarien bona part de l'estructura judicial que hi ha a Catalunya.

Però la retocarien si guanya el sí. En lloc del TSJ hi hauria un Tribunal Suprem català, que hauria d'estar en funcionament només cinc dies després de l'entrada en vigor de la llei. El presidiria un jutge que hauria de demostrar 20 anys d'experiència.

Caldrà ser jutge per ser-hi

Ser magistrat resultaria indispensable per presidir el tribunal i per ser membre de la seva sala de govern. Aquesta seria una diferència destacada amb el Consell General del Poder Judicial, on sí que tenen cabuda els juristes a més dels jutges. Tant al president com a la quinzena de membres de la sala de govern els nomenaria una comissió mixta, amb pes notable del conseller de Justícia, i que hauria de tenir la feina enllestida en una setmana.

Primer es triarien els membres bàsics a proposta del Parlament i per majoria absoluta. És a dir que n'hi hauria prou amb els vots de Junts pel Sí i la CUP per triar-los. Ells serien els que haurien de nomenar el president del tribunal. Del Parlament -i no del govern, com ara- dependria el nomenament del fiscal general català.

No hi haurà TC

Les funcions de tribunal constitucional li tocarien a una sala de nova constitució, la Sala Superior de Garanties. Respecte a la planta judicial, els jutges, magistrats, fiscals i secretaris que fa tres anys que tenen plaça a Catalunya la mantindrien, si no és que hi renunciessin. Els que portin menys de tres anys podrien demanar la integració a la nova estructura.

L'entrada en vigor de la nova llei també implicarà l'amnistia per a Mas, Ortega i Rigau per la condemna del 9N. Això passarà en cas que guanyi el sí al referèndum de l'1 d'octubre, i també s'anul·laria la investigació a la presidenta Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament.

Una associació de jutges, en contra

L'associació de professionals de la magistratura discrepa d'aquest punt, perquè considera que una llei no hauria d'entrar en qüestions del poder judicial, per la separació de poders. I també es reivindiquen com a estructura de l'estat espanyol, i rebutgen que se'ls tracti com a òrgan dependent de la majoria de diputats del Parlament que impulsen la llei.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut