El Constitucional afronta dividit el debat sobre dos recursos d'Oriol Junqueras
Façana de l'edifici del Tribunal Constitucional (EFE)

L'estratègia del Constitucional per frenar el camí dels presos a la justícia europea

El Tribunal Constitucional ha acceptat tots els recursos dels presos per deixar-los dormir en un calaix i dilatar la seva arribada a la justícia europea

RedaccióActualitzat

El Tribunal Constitucional va dissenyar una estratègia per evitar que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg interferís en el judici als líders del procés, en el judici del Suprem.

Segons l'agència Europa Press, que cita fonts del Tribunal, els magistrats van optar per acceptar a tràmit tots els recursos que presentaven els independentistes, una cinquantena, contra decisions del Suprem, mentre la seva causa va estar oberta. Però tot i acceptar-los, el tribunal no els resolia, de manera que les seves defenses no tenien l'opció d'anar al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

El Constitucional volia, amb aquesta estratègia, limitar el risc que el tribunal europeu es pronunciés abans que el Suprem hagués dictat sentència.


Queixes i vaga de fam

Les defenses dels presos fa temps que apunten a aquesta estratègia del TC. El desembre del 2018, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i  Joaquim Forn van fer una vaga de fam per denunciar aquest bloqueig.

Així s'expressava llavors Jordi Pina, advocat de Sànchez i Turull:

"El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L'acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d'empara per, posteriorment, no resoldre'n cap."

Els presos van acabar la vaga de fam 20 dies després que van considerar que s'havia aconseguit alguns dels objectius de la protesta, com l'activació del Tribunal Constitucional pel que fa als seus recursos d'empara.


Discrepàncies al Tribunal Constitucional

Els líders independentistes han presentat fins ara una cinquantena de recursos al Tribunal Constitucional.

Ara s'estan començant a resoldre els recursos. De moment, tots han anat a favor de les decisions del Suprem, però s'han registrat algunes discrepàncies internes en el Tribunal, que s'han traduït en vots particulars.

El cas més sonat és el del recurs per la presó preventiva a Oriol Junqueras decretada per la jutge Carmen Lamela fa més de 2 anys i mantinguda per Pablo Llarena i per la sala d'apel·lacions del Suprem. Tres magistrats van trencar la unanimitat i van mantenir que s'han vulnerat drets de Junqueras. Un moviment que no va tombar el recurs, però que va fer evident que no hi pot haver esquerdes en l'estratègia que ha mantingut el TC fins ara.

 

ARXIVAT A:
Tribunal Constitucional Judici procésProcés català
Anar al contingut