L'estiu dura cinc setmanes més que fa 40 anys i és molt més càlid

L'estiu dura cinc setmanes més que fa 40 anys i és més càlid. Aquesta és una de les dades més cridaneres que l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha fet públiques sobre l'impacte del canvi climàtic en els darrers anys.                        

Les dades provenen de l'Open Data Climàtic, una eina de l'AEMET que serà de lliure accés a partir del mes d'abril. L'informe s'ha basat en informació procedent del Banc Nacional de Dades Climatològiques i, en particular, en dades procedents de 58 observatoris de tot Espanya.

L'augment de temperatures es produeix a totes les estacions, però és més important entre abril i octubre. Per això, l'estiu és la més afectada. Aquesta estació s'allarga una mitjana de nou dies cada dècada. Ara duraria, doncs, uns 36 dies més que el 1980.

Amb aquest canvi, les dates de l'estiu meteorològic s'acosten molt més a les de l'estiu astronòmic. Prenent dades de temperatura, fa uns anys l'estiu durava aproximadament del 15 de juliol al 15 de setembre. Ara es pot dir que comença cap a l'11 de juny i acaba el 22 de setembre.

El Mediterrani, més vulnerable

L'augment de temperatura es fa evident a tota la península. Dels 58 observatoris analitzats, 37 van registrar, des del 2011, almenys cinc anys amb temperatures mitjanes anuals situades dins del 20% de les més càlides. El cas extrem es va produir a Barcelona, on des del 2011, la temperatura mitjana anual s'ha situat entre el 20% de les més càlides tots els anys.

El Mediterrani és la zona més vulnerable. La temperatura superficial de l'aigua està augmentant 0,34 ºC per dècada des de principis dels anys 80. Això implica una aportació de calor que contribueix a l'increment del nivell del mar. Des del 1993, el nivell del Mediterrani ha pujat 3,4 mil·límetres cada any.

L'informe afegeix que un mediterrani més càlid comporta que les regions costaneres també tinguin temperatures més elevades. Per això, ha augmentat el nombre de nits tropicals, aquelles en què la temperatura mínima iguala o supera els 20 ºC. El 2018, per exemple, al barri del Raval de Barcelona hi va haver 105 nits tropicals entre març i octubre. D'aquestes, en 15 nits la mínima no va baixar dels 25 graus.

A les ciutats, l'efecte es veu amplificat pel fenomen "illa de calor", provocat per la densitat de població i l'acumulació de calor en l'asfalt i en els edificis, entre altres factors. Aquest efecte augmenta les temperatures mínimes i afecta el benestar i la salut dels ciutadans.

Més aridesa

Tot plegat fa que el canvi climàtic ja afecti el 70% de la població de l'estat espanyol, més de 32 milions de ciutadans.

Els efectes no són només de temperatura. Les dades també indiquen que les superfícies amb climes semiàrids estan avançant i ocupen un 6% més que en el període 1961-1990, és a dir, uns 30.000 quilòmetres quadrats més. Les zones més afectades són Castella-la Manxa, la vall de l'Ebre i el sud-est peninsular.