Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'Estat preveu una inversió del 17,2% a Catalunya, gairebé igual que l'any anterior

La previsió d'inversió és d'uns 2.308 milions d'euros, un 3% més

RedaccióActualitzat

Ja se sap la xifra: els pressupostos generals de l'Estat (PGE) preveuen invertir 2.308 milions d'euros a Catalunya, un 17,2% de la inversió estatal. Es tracta d'una inversió gairebé calcada a la de l'any anterior, quan es va pressupostar per a Catalunya un 17,1% del total. Aquesta diferència suposa uns 60 milions extres per a l'exercici del 2023, un 3% més.

En proporció, és un volum d'inversió encara per sota del pes real de l'economia catalana en el conjunt del PIB espanyol, al voltant del 19%. És una inversió, en qualsevol cas, sobre el paper, perquè després s'ha d'executar sobre el terreny i no sempre s'acaba complint.

A més d'aquests 2.308 milions de l'exercici 2023, el projecte de pressupostos assigna a Catalunya 200 milions d'euros extra per posar-se al dia en endarreriments d'anys anteriors per l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut, en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem.

Tot i que corresponen a conceptes diferents, des del govern espanyol assenyalen que la suma global col·locaria el volum d'inversió a Catalunya en el 18,5% del total, més a prop del pes de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat. També calculen que Catalunya rebrà el 19,4% de tota la inversió prevista pel Ministeri de Transports.

De fet, Catalunya és, amb Andalusia, la comunitat que més diners té assignats. Andalusia, en concret, té pressupostades inversions per valor de 2.318 milions d'euros, al voltant també del 17,2% del total.

 

En proporció, Madrid ocupa la tercera posició del rànquing, amb 1.305 milions d'euros d'inversió pressupostada, el 9,7% del total. També és cert que aquesta classificació només inclou el detall de les anomenades inversions "regionalitzables", projectes que poden assignar-se clarament a l'àmbit d'una comunitat autònoma.

La resta d'inversions corresponen a projectes que no poden computar-se exclusivament a un únic territori i sumen 13.443 milions d'euros. En aquest cas, una part d'aquests diners acaben invertint-se, a la pràctica, en projectes a Madrid, per l'efecte capitalitat.

El projecte de pressupostos de l'any que ve ha entrat aquest dijous al Congrés, on començaran la tramitació parlamentària perquè puguin entrar en vigor l'1 de gener. La ministra d'Hisenda ha entregat el llapis de memòria amb el contingut dels comptes a la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, sense tenir encara els suports garantits.

Un llapis de memòria amb els pressupostos generals de l'Estat del 2023
Un llapis de memòria amb els pressupostos generals de l'Estat del 2023 (Europa Press/Eduardo Parra)


El 2021, un 35,8% d'inversió executada

Com sempre, però, ara caldrà veure què s'acaba fent realitat. El 2021, per exemple, de tota la inversió pressupostada a Catalunya, l'Estat només va executar uns 739 milions d'euros, un 35,8% dels 2.068 milions compromesos inicialment. I la partida a qui cal atribuir bona part de l'incompliment és la que correspon a Rodalies i l'alta velocitat; Renfe i Adif.

Aquesta era, de fet, la partida més elevada, però en el cas de l'alta velocitat dels 492 milions d'euros previstos se'n van executar 22,4 milions i, pel que fa a Renfe, el grau d'execució va ser del 34,6%; dels 262 milions previstos es va passar a 90 milions.

El País Valencià i Andalusia van tenir una execució pressupostària també al voltant del 40%, mentre que a l'altre extrem es va situar, amb gairebé el doble d'executat respecte al pressupostat (186%), la Comunitat de Madrid.

Informe imprès que inclou el projecte de llei dels pressupostos
Informe imprès que inclou el projecte de llei dels pressupostos (Europa Press/Eduardo Parra)


Tret de sortida a la tramitació parlamentària

Amb aquestes xifres, el govern espanyol buscarà ara els suports parlamentaris que li calen per tirar endavant.

L'executiu diu que afronta amb "bones perspectives" la negociació, en què tant el PNB com Bildu s'han mostrat oberts a arribar a un acord. Esquerra també està disposada a parlar, però Gabriel Rufián ja ha advertit al PSOE que hauran de suar per aconseguir el sí del seu grup. La prova de foc serà el mes que ve, quan es votin les esmenes a la totalitat als pressupostos.


Uns comptes lleugerament més expansius

Els fons europeus i l'augment de la recaptació possibiliten que els comptes per al 2023 siguin lleugerament més expansius. I això, a més de l'accent social, permet al govern espanyol augmentar la inversió pública.

Més enllà del que correspon a cada comunitat pel que fa a la inversió territorialitzada, el capítol d'inversions puja un 33%, fins als 11.800 milions d'euros. Part d'aquests diners sortiran dels 30.000 milions de fons europeus que incorpora aquest projecte de pressupostos per impulsar un canvi del model productiu amb inversions en recerca, energia i infraestructures.

Segons la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquests comptes són "el principal antídot" contra les tensions econòmiques causades per la guerra d'Ucraïna. Montero creu que els pressupostos lluiten "contra la pobresa, contra la desigualtat i contra la desesperança", que són "el caldo del cultiu del populisme".

Però la part més gran del pastís se l'emporten les partides socials, amb mesures com la revalorització de les pensions, l'augment de les beques i les polítiques de joventut, a més de les ajudes pactades amb Podem per ampliar les actuals bonificacions per fills menors de 3 anys.

També augmenten les subvencions al transport per mantenir la gratuïtat i bonificació dels abonaments dels trens de Rodalies i de Mitjana Distància.

Més polèmica ha generat l'augment del pressupost de Defensa en més d'un 25%, tot i que, segons ha explicat la ministra Montero, són recursos que es computen d'una manera diferent i, per tant, no treuen diners d'altres partides.

Totes aquestes partides --recordem-ho-- es poden finançar gràcies també als nous ingressos derivats dels canvis en la fiscalitat, amb l'augment dels impostos a les grans fortunes que permet compensar les rebaixes en l'IRPF les rendes de menys de 21.000 euros.

Per fer aquests pressupostos, el govern espanyol ha previst que l'economia creixerà un 2,1% el 2023; una previsió massa optimista, segons les xifres del Banc d'Espanya, que ha revisat les seves anteriors projeccions i creu que el creixement de l'economia espanyola serà de només un 1,4%.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut