Madrid

L'Estat demanda la família Franco arran d'una escriptura retrobada del Pazo de Meirás

L'Advocacia de l'Estat troba una primera escriptura que estava desapareguda que demostraria que Franco va simular una operació de compravenda al Registre de la Propietat

RedaccióActualitzat

L'Estat ha presentat una demanda contra els hereus del dictador Francisco Franco als jutjats de la Corunya per reclamar la devolució del Pazo de Meirás. L'escrit presentat per l'Advocacia de l'Estat reclama la propietat de l'immoble per com va ser adquirit, perquè s'ha administrat amb fons i personal públic i per l'ús que se li va donar durant la dictadura franquista.

Segons defensa el Ministeri de Justícia, la compra l'any 1941 del Pazo va ser "simulada i fraudulenta". Un estudi tècnic realitzat per l'Advocacia de l'Estat demostraria que Franco va "falsejar el títol amb què es va inscriure el Pazo de Meirás al seu nom al Registre de la Propietat".

Situat al municipi corunyès de Sada, el Pazo va ser primer propietat de l'escriptora Emilia Pardo Bazán. L'any 1938, en plena Guerra Civil, el governador civil de la Corunya i un grup d'alcaldes van comprar l'edifici i els 6.000 metres quadrats de terreny als hereus de l'escriptora per regalar-li com a residència d'estiu al general Francisco Franco.

Segons l'escriptura de compra-venda que fins ara havia desaparegut, el preu fixat pel Pazo de Merirás va ser de 406.346 pessetes. Per pagar-ho es va organitzar una subscripció popular amb el nom "Junta pro Pazo del Caudillo". Però, com que la recaptació voluntària no va donar els resultats esperats, poc després es va fer un procés de recaptació obligada que, segons l'advocat de l'Estat "va incloure la detracció de les nòmines de treballadors i funcionaris i també l'aportació de fons de les administracions locals".


Simulació de compra

L'any 1941 es va fer una segona escriptura pública en què, segons ara denuncia l'Advocacia de l'Estat, "presumptament se simula la venda del Pazo de Meirás". El Pazo torna a ser venut pels hereus de Pardo Bazán a Francisco Franco per un preu suposat de 85.000 pessetes.

L'advocat de l'Estat considera que aquesta va ser una "compravenda fictícia" que permetia que el Pazo passés a ser propietat de la família Franco un cop mort el dictador.

 

En els 40 anys que el Pazo de Meirás es va fer servir com a residència oficial d'estiu de Franco, es va administrar "amb fons públics" i, segons descriu el Ministeri de Justícia "fins i tot després de la mort de Franco, l'immoble va estar durant anys sota la vigilància de membres de la Guàrdia Civil".


Intent de venda per 8 milions d'euros

La família Franco ha intentat vendre el Pazo de Meirás abans que els sigui expropiat. El febrer de l'any passat, una immobiliària de luxe el va publicitar per un preu de sortida de 8 milions d'euros. En el vídeo publicitari que la immobiliària va penjar a la seva web es combinaven imatges actuals del Pazo de Meirás amb imatges agafades del Nodo durant la dècada dels anys 50 i 60.

La Xunta reclama el Pazo

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que el seu govern es personarà en la causa per reclamar el retorn del Pazo de Meirás al patrimoni públic.

El Parlament gallec ha votat en dues ocasions per unanimitat instar la Xunta a iniciar "de manera urgent" totes les accions legals per a la recuperació del Pazo, encara a mans dels hereus del dictador Francisco Franco.

Ara, el president gallec assegura que el seu govern i el Parlament gallec "han estat útils perquè el govern d'Espanya per fi prengui la iniciativa per presentar una demanda per recuperar el Pazo en benefici de tots els ciutadans".

ARXIVAT A:
Francisco FrancoGalícia
Anar al contingut