L'esperança de vida baixa a Espanya més que a cap altre país de la UE per la Covid
La pandèmia capgira per primer cop en cinquanta anys la tendència a l'alça de l'esperança de vida
L'esperança de vida baixa a Espanya més que a cap altre país de la UE per la Covid

L'esperança de vida baixa a Espanya més que a cap altre país de la UE per la Covid

La pandèmia capgira per primer cop en cinquanta anys la tendència a l'alça de l'esperança de vida

Joan RaventósActualitzat
Gent passejant (EFE / Marta Pérez)
Gent passejant (EFE / Marta Pérez)

D'entre tots els indicadors socials, econòmics, sanitaris i de tota mena que la pandèmia del coronavirus ha trasbalsat, aquest dimecres l'Eurostat n'ha publicat un de nou sobre l'esperança de vida.

L'Oficina d'Estadístiques de la Unió Europea revela que el 2020 ha fet baixar les estimacions de la mitjana d'anys que viurà una persona tenint en compte les circumstàncies del moment. La tendència és generalitzada al conjunt de la UE i en 22 dels 27 estats membres s'observa un decreixement.

 

L'explicació no és cap altra que l'impacte de la pandèmia. Des dels anys 60 aquest indicador havia anat augmentant una mitjana de dos anys en cada revisió, cada deu anys. I almenys des del 2011, Espanya ha estat el soci de la Unió Europea amb l'esperança de vida més alta. Però aquest 2020 ha perdut posicions, i el que és més destacat: és el país on baixa més l'esperança de vida.

 

El 2019 un infant nascut a Espanya tenia una esperança de vida de 84 anys. En la revisió del 2020 la previsió es redueix fins als 82,4 anys. Això és una davallada d'1,6 anys, la més pronunciada d'entre els 27.

El fet que durant l'última dècada s'hagi mantingut al capdavant en esperança de vida pot explicar que l'impacte de la pandèmia, amb gairebé 76.000 defuncions, hagi penalitzat Espanya més que cap altre país. Ara, Malta se situa com el país amb més esperança de vida (82,6 anys), i Espanya és el segon, al mateix nivell que Itàlia i Suècia.

 

La fotografia que fan els analistes de l'Eurostat recull els índexs de mortalitat en un moment molt concret, el de l'any en revisió. Això vol dir que perquè es mantingui el nivell d'esperança de vida en 82,4 a Espanya, hauria de passar que les circumstàncies excepcionals del 2020 s'allarguessin una bona colla d'anys.

Aquest és un escenari improbable tenint en compte que la vacuna ja està corregint la tendència de la mortalitat a tot arreu i s'espera que els propers mesos s'arribi a la immunitat de grup.

També és improbable si es té en compte que la sobremortalitat del 2020 va ser del tot insòlita, segons les estadístiques. Comparat amb tota la seqüència d'anys des que es tenen registres, des de l'esclat de la pandèmia hi ha hagut 32.000 morts més a Espanya que la mitjana dels registres anteriors.

El cas d'Espanya no és insòlit si s'amplia el focus al conjunt dels països de l'Espai Econòmic Europeu, que inclou els 27 estats membres de la UE i també Noruega, Suïssa i Liechtenstein.

En aquest cas s'observa que el país on més cau l'esperança de vida és Liechtenstein, en 2,4 anys, i se situa als 81,9 anys d'esperança de vida. Això té a veure amb el fet que sigui un país amb poca població i un impacte com el de la pandèmia encara altera més les mitjanes.

 

Anar al contingut