L'Espanyol recupera la confiança amb un triomf inapel·lable davant el Saragossa (4-0)
L'Espanyol ha enterrat definitivament els dubtes i cinc partits després es va retrobar amb la victòria de manera brillant. L'equip blanc-i-blau va derrotar el Saragossa amb solvència en un partit on, més enllà de la contundència del marcador final (4-0), els de Pochettino van oferir una imatge molt i molt consistent. Els periquitos van sentenciar l'enfrontament en poc més de mitja hora gràcies a un futbol abassegador i els gols d'Osvaldo -l'argentí es va lesionar més tard-; Luis García, de penal, i el jove Álvaro. A les acaballes, Sergio García va arrodonir la golejada.
Veient l'excel·lent partit signat per l'Espanyol a Cornellà-el Prat queda palès que no hi ha hagut crisi de resultats, sinó més aviat un lleu sotrac. L'equip blanc-i-blau -així ho havia manifestat Pochettino- posseeix un esperit ambiciós digne d'elogi i ho va tornar a exhibir per deixar enrere els dubtes i recuperar la confiança després de patir tres derrotes consecutives en Lliga.
El calendari que espera l'Espanyol aquest gener no és gens propici i per això -i per conservar les aspiracions europees de l'equip- el triomf enfront el Saragossa era més necessari que mai. La plantilla ho sabia i va respondre permetent a l'afició periquita gaudir de nou de les qualitats que han fet de l'Espanyol un dels rivals més sòlids de la Lliga. Els blanc-i-blaus van tornar a fer de la pressió i el futbol de toc els seus senyals d'identitat i davant d'això el Saragossa no va poder fer res més que veure-les venir.
I és que tan i tan superior va ser el conjunt dirigit per Pochettino que el partit només va tenir 45 minuts de vida. L'Espanyol va sortir a totes, va tancar el Saragossa al seu camp i va sentenciar l'enfrontament amb tot just 33 minuts. En el minut 8 i en ple domini inicial dels locals, Dídac es va treure del barret una centrada precisa des del lateral esquerre i Osvaldo, amb una lleu rematada de cap, va enviar la pilota al fons de la xarxa de Leo Franco.
No els aturen ni els imprevistos
Lluny d'acomodar-se, l'Espanyol va mantenir un ritme de joc frenètic que va deixar totalment descol·locat un Saragossa que sembla ja carn de Segona. La indolència dels aragonesos va ser total i amb prou feines van incomodar els periquitos al llarg dels 90 minuts. Gran part de la culpa que això fos així la va tenir el fet que l'esquadra catalana no es va veure afectada per la substitució de Javi Márquez per Sergio García per indisposició del primer al quart d'hora de joc ni per la baixa sensible d'Osvaldo, lesionat. L'argentí va tenir unes molèsties a l'adductor quan l'Espanyol insistia a la recerca del segon i, mentre es preparava la seva substitució per donar entrada a Álvaro, un penal clar de Diogo sobre Callejón va permetre a Luis García convertir el 2-0 quan tot just es complia el minut 30.
El Saragossa d'Aguirre, nefast en defensa i inoperant en atac, no va reaccionar i tres minuts més tard va veure com l'Espanyol el castigava amb el tercer. Luis García robava una pilota a pocs metres de la frontal aragonesa, fruit de la intensa pressió dels periquitos, i assistia cap a Álvaro perquè aquest, lliure de marca, superés Leo Franco amb un xut per l'escaire. Era el 3-0 i l'equip periquito arrodonia la seva brillant actuació tancant la primera meitat marejant el rival amb un altíssim nivell de joc.
Segon temps de tràmit
La represa va ser totalment prescindible. L'Espanyol va continuar dominant a plaer sense que el Saragossa, impassible en la derrota, fes cap mínim gest per salvar el seu honor. Els aragonesos no van provar Kameni i, per acabar-ho d'adobar, la seva defensa va demanar a crits un càstig memorable. Jarosik i Lanzaro van ser un colador constant i prova d'això va ser el quart i definitiu gol. Amb el partit sentenciat i a quatre minuts del final, Lanzaro va fer una entrega errònia i en lloc de jugar amb Leo Franco va entregar una pilota franca a Luis García. Aquest, sol, va esperar la sortida del porter per assistir en horitzontal cap a l'arribada de Sergio García, que només va haver d'empènyer la pilota per marcar el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-blava i arrodonir la major golejada de l'Espanyol a Cornellà-el Prat.
El calendari que espera l'Espanyol aquest gener no és gens propici i per això -i per conservar les aspiracions europees de l'equip- el triomf enfront el Saragossa era més necessari que mai. La plantilla ho sabia i va respondre permetent a l'afició periquita gaudir de nou de les qualitats que han fet de l'Espanyol un dels rivals més sòlids de la Lliga. Els blanc-i-blaus van tornar a fer de la pressió i el futbol de toc els seus senyals d'identitat i davant d'això el Saragossa no va poder fer res més que veure-les venir.
I és que tan i tan superior va ser el conjunt dirigit per Pochettino que el partit només va tenir 45 minuts de vida. L'Espanyol va sortir a totes, va tancar el Saragossa al seu camp i va sentenciar l'enfrontament amb tot just 33 minuts. En el minut 8 i en ple domini inicial dels locals, Dídac es va treure del barret una centrada precisa des del lateral esquerre i Osvaldo, amb una lleu rematada de cap, va enviar la pilota al fons de la xarxa de Leo Franco.
No els aturen ni els imprevistos
Lluny d'acomodar-se, l'Espanyol va mantenir un ritme de joc frenètic que va deixar totalment descol·locat un Saragossa que sembla ja carn de Segona. La indolència dels aragonesos va ser total i amb prou feines van incomodar els periquitos al llarg dels 90 minuts. Gran part de la culpa que això fos així la va tenir el fet que l'esquadra catalana no es va veure afectada per la substitució de Javi Márquez per Sergio García per indisposició del primer al quart d'hora de joc ni per la baixa sensible d'Osvaldo, lesionat. L'argentí va tenir unes molèsties a l'adductor quan l'Espanyol insistia a la recerca del segon i, mentre es preparava la seva substitució per donar entrada a Álvaro, un penal clar de Diogo sobre Callejón va permetre a Luis García convertir el 2-0 quan tot just es complia el minut 30.
El Saragossa d'Aguirre, nefast en defensa i inoperant en atac, no va reaccionar i tres minuts més tard va veure com l'Espanyol el castigava amb el tercer. Luis García robava una pilota a pocs metres de la frontal aragonesa, fruit de la intensa pressió dels periquitos, i assistia cap a Álvaro perquè aquest, lliure de marca, superés Leo Franco amb un xut per l'escaire. Era el 3-0 i l'equip periquito arrodonia la seva brillant actuació tancant la primera meitat marejant el rival amb un altíssim nivell de joc.
Segon temps de tràmit
La represa va ser totalment prescindible. L'Espanyol va continuar dominant a plaer sense que el Saragossa, impassible en la derrota, fes cap mínim gest per salvar el seu honor. Els aragonesos no van provar Kameni i, per acabar-ho d'adobar, la seva defensa va demanar a crits un càstig memorable. Jarosik i Lanzaro van ser un colador constant i prova d'això va ser el quart i definitiu gol. Amb el partit sentenciat i a quatre minuts del final, Lanzaro va fer una entrega errònia i en lloc de jugar amb Leo Franco va entregar una pilota franca a Luis García. Aquest, sol, va esperar la sortida del porter per assistir en horitzontal cap a l'arribada de Sergio García, que només va haver d'empènyer la pilota per marcar el seu primer gol amb la samarreta blanc-i-blava i arrodonir la major golejada de l'Espanyol a Cornellà-el Prat.
