L'Església d'Escòcia, la més gran del Regne Unit que aprova el matrimoni gai
L'Església d'Escòcia, la més gran del Regne Unit que aprova el matrimoni gai (EFE)

L'Església d'Escòcia, la més gran del Regne Unit que aprova el matrimoni gai

Els sacerdots podran optar per fer-ho o no fer-ho, en una decisió que arriba després d'anys de debat

Josep Maria Camps ColletActualitzat

L'Assemblea General de l'Església d'Escòcia ha aprovat aquest dilluns casar parelles del mateix sexe a partir d'ara, i donar llibertat als sacerdots per oficiar-ho si volen.

Hi han votat a favor 274 membres de l'Assemblea, i en contra 136, en una decisió històrica després d'anys de campanyes perquè s'acceptés aquesta possibilitat.


Respectar les creences de tots

El moderador de l'Assemblea, Iain Greenshields, ha assegurat que hi ha el compromís de respectar les "diverses opinions" sobre el matrimoni homosexual que hi ha en aquesta església:

"Des de fa molts anys hi ha hagut una discussió i un debat llargs i profundes pregàries sobre aquest tema a tots els nivells de l'Església per trobar una solució que respecti la diversitat i valori les creences de tots."

Durant el debat ha intervingut Scott Rennie, que el 2009 es va convertir en el primer homosexual declarat que aconseguia ser pastor d'aquesta església.

Malgrat això, fins ara no havia pogut casar-se amb el seu marit en una cerimònia religiosa, i ha demanat l'aprovació defensant que la seva parella és molt semblant a una d'heterosexual "en les seves alegries i glòries".


L'Església més gran que l'accepta

Amb aquesta decisió, l'Església d'Escòcia es converteix en la més gran del Regne Unit que accepta casaments homosexuals, després que l'any passat l'Església Metodista ja va fer aquest pas.

Abans ho havien fet l'Església Episcopal Escocesa, l'Església Reformada Unida i els quàquers, mentre que les dues grans, l'Església d'Anglaterra i l'Església Catòlica, no ho han acceptat encara.

Voluntaris per casar homosexuals

Just després de la decisió, alguns pastors han anunciat a les xarxes socials que ja han comunicat la intenció de celebrar casaments homosexuals:

"Acabo d'enviar un correu electrònic a l'oficina del secretari principal de l'Església d'Escòcia per demanar que em registri com a celebrant de matrimonis del mateix sexe."

"Bé, potser vaig massa aviat, donat que el dimecres encara s'han d'analitzar les qüestions legals, però he enviat un correu electrònic per demanar que em registrin per celebrar casaments del mateix sexe."


"Cap evidència bíblica convincent o persuasiva"

Molt al contrari, un grup d'evangèlics d'aquesta església anomenat Pacte de la Comunitat d'Escòcia ho ha qualificat de "greu error", perquè --segons asseguren-- és contrari a "tot el que la Bíblia diu sobre la naturalesa complementària d'homes i dones":

"Hem d'assenyalar l'absència total de cap evidència bíblica convincent o persuasiva que permeti als ministres i diaques de l'Església d'Escòcia oficial matrimonis del mateix sexe."

Aquest grup ha afegit que també tenen "una profunda preocupació" pels homosexuals que es volen casar, però que fer-ho dins l'Església és "pecaminós".

Seu de l'Assemblea General de l'Església d'Escòcia, a Edimburg (Wikipedia - Enchufla Con Clave)

La principal Església d'Escòcia

L'Església d'Escòcia, establerta el 1560 com a escissió protestant de l'Església catòlica, es basa en la tradició calvinista i s'organitza seguint el presbiterianisme.

Això implica que no la governen bisbes, sinó un "consell d'ancians" (elders), que poden ser pastors i diaques o no, i que es reuneixen un cop l'any en l'Assemblea General.

El 1968, aquesta església va obrir les portes a les dones perquè poguessin oficiar com a pastores i diaques, i el 2004 una dona va ser moderadora de l'Assemblea per primera vegada.

És l'Església amb la qual s'identifiquen més escocesos: fa tres anys, en una enquesta oficial del govern escocès, el 20% dels prop de 5 milions i mig d'habitants del país es van declarar membres d'aquesta Església, al davant de la catòlica, amb el 13%.

El 8% va dir que eren membres d'altres Esglésies cristianes, mentre la immensa majoria de la població, el 56%, es va declarar sense religió.

 

 

ARXIVAT A:
ReligióRegne Unit
Anar al contingut