L'escriptora i pedagoga Teresa Juvé fa 100 anys i publica "El degollador de Vallvidrera"

Teresa Juvé fa 100 anys aquest diumenge 7 de febrer. Escriptora incansable, acaba de publicar la seva última novel·la: "El degollador de Vallvidrera". Coincidint amb el seu 100è aniversari, a Palafrugell li han fet un homenatge.

Finalista del Premi Nadal del 1963 i Creu de Sant Jordi, ha fet de casa seva un refugi literari des d'on continuen emergint històries.

Escriptora incansable, cada dia es posa davant l'ordinador envoltada de retrats familiars per revisar escrits o seguir ideant trames i aventures per al protagonista de les seves novel·les: Jaume Plagumà, portaveu del rei Felip II.

Ara acaba de publicar el seu últim llibre, "El degollador de Vallvidrera". Una novel·la carregada de misteri on Plagumà haurà d'aclarir els crims d'un degollador, i amb el rerefons històric del segle XVI.

"Jo deixo tocar un moment d'història, i si el lector en vol saber més... té l'ordinador. Si no en vol saber més, doncs en té prou."

Per a aquesta pedagoga especialista en literatura occitana, poder seguir escrivint és el seu principal motor. Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de la Catalunya del segle XVI i sobre la memòria dels exiliats.

Teresa Juvé és viuda del polític Josep Pallach, amb qui compartia l'amor per la pedagogia. Es van conèixer a França, on la família Juvé es va exiliar després de la Guerra Civil. La parella va viure a París, on la Teresa va estudiar i després va ser professora de filosofia i lletres.

L'any 1970 van tornar a Catalunya i la Teresa Juvé va continuar fent classes a estudiants de batxillerat i escrivint.

Des que es va jubilar ha fet de casa seva un refugi literari des d'on continuen emergint històries.

"No és pas que ho necessiti, és que és la meva vida. És la meva manera de viure. És una feina, una feina que estic fent."

I també li dona vida mantenir viu el record del seu marit, Josep Pallach, amb qui va compartir anys de vida, d'ideals i de lluita, i a qui encara té ben present en el seu dia a dia.

"Ell em deia: 'Tu ets jo.' Això vol dir que jo era ell i ell era jo. No hem deixat de parlar; ell va morir però no hem deixat de parlar."