L'escriptora d'origen marroquí Najat El Hachmi guanya el Ramon Llull amb "L'últim patriarca"
L'escriptora catalana Najat El Hachmi, nascuda al Marroc l'any 1979, s'ha endut la 28a edició del Premi Ramon Llull amb la seva novel·la "L'últim patriarca". L'obra narra l'enfrontament entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent, per les seves visions diferents a l'hora d'integrar-se a Catalunya. El llibre s'editarà en català, castellà i francès.
"La literatura pot reconciliar mons que en principi semblen irreconciliables". Així s'ha referit la guanyadora de l'últim Ramon Llull a la seva obra, "L'últim patriarca", que aquest dijous ha rebut, durant una vetllada literària a Andorra la Vella, el premi més ben dotat de les lletres catalanes, amb 90.000 euros. Najat El Hachmi, una jove escriptora que va néixer al Marroc ara fa 28 anys, recull en aquesta obra part de les seves vivències des que, als 8 anys, un reagrupament familiar la va portar a Vic.
L'obra narra l'enfrontament entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent, per les seves visions diferents a l'hora d'integrar-se a Catalunya. "Hi ha fragments que no n'estic segura si són ficció o no". Els trets autobiogràfrics de la novel·la són "evidents en un primer terme, però fins a cert punt", ja que l'obra és una "conjugació" de vivències pròpies i d'altres del seu entorn. El protagonista de "L'últim patriarca" és un immigrant marroquí que passa de ser paleta a un petit constructor d'una capital de comarca, i que després d'haver-se separat de la seva família, demana el reagrupament familiar. La seva "doble moral" la pateix la filla, quan arriba a l'adolescència. La menor s'ha d'enfrontar amb el seu pare, que té un pes específic a la seva vida, però també ha de trobar el seu "lloc al món i la seva llibertat personal".
En l'obra, els dos mons se solapen "com conjunts matemàtics", i es posen en relleu algunes similituds entre tots dos, mentre també afloren els "prejudicis que hi ha en molts àmbits" i la ignorància. També toca "tangencialment" temes d'actualitat, com l'ús del vel i el català a les escoles, encara que per a El Hachmi el més important és tractar les relacions personals dels personatges, sense incidir en la seva condició d'immigrants.
El jurat del Ramon Llull, que en aquesta edició ha rebut 63 originals a concurs, ha valorat especialment que l'obra és un "testimoni d'un fet cada cop més freqüent" a la societat, com és el "pas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica i patriarcal a una societat oberta, europea": un canvi que implica una "assimilació o ruptura". Des de l'any passat, l'obra guardonada pel Llull s'edita en català, castellà i francès.
L'obra narra l'enfrontament entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent, per les seves visions diferents a l'hora d'integrar-se a Catalunya. "Hi ha fragments que no n'estic segura si són ficció o no". Els trets autobiogràfrics de la novel·la són "evidents en un primer terme, però fins a cert punt", ja que l'obra és una "conjugació" de vivències pròpies i d'altres del seu entorn. El protagonista de "L'últim patriarca" és un immigrant marroquí que passa de ser paleta a un petit constructor d'una capital de comarca, i que després d'haver-se separat de la seva família, demana el reagrupament familiar. La seva "doble moral" la pateix la filla, quan arriba a l'adolescència. La menor s'ha d'enfrontar amb el seu pare, que té un pes específic a la seva vida, però també ha de trobar el seu "lloc al món i la seva llibertat personal".
En l'obra, els dos mons se solapen "com conjunts matemàtics", i es posen en relleu algunes similituds entre tots dos, mentre també afloren els "prejudicis que hi ha en molts àmbits" i la ignorància. També toca "tangencialment" temes d'actualitat, com l'ús del vel i el català a les escoles, encara que per a El Hachmi el més important és tractar les relacions personals dels personatges, sense incidir en la seva condició d'immigrants.
El jurat del Ramon Llull, que en aquesta edició ha rebut 63 originals a concurs, ha valorat especialment que l'obra és un "testimoni d'un fet cada cop més freqüent" a la societat, com és el "pas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica i patriarcal a una societat oberta, europea": un canvi que implica una "assimilació o ruptura". Des de l'any passat, l'obra guardonada pel Llull s'edita en català, castellà i francès.
