L'escriptor Richard Ford presenta a Barcelona 'Canadà', la seva setena novel·la
'Canadà' narra com un jove de 16 anys ha de creuar una frontera quan els seus pares són detinguts per robar en un banc. Ford considera que és una mica "autobiogràfica" perquè ell va perdre el seu pare a la mateixa edat i per les seves experiències relacionades amb les fronteres. La novel·la arriba aquesta setmana a les llibreries en català i castellà.
RedaccióActualitzat
L'escriptor nord-americà Richard Ford ha presentat aquest dijous a Barcelona la seva última novel·la, 'Canadà'. Ford, que va rebre el Premi Pulitzer per "El dia de la Independència", ja ha rebut molts reconeixementS per 'Canadà'. La novel·la arriba aquesta setmana a les llibreries en català i castellà.
La novel·la tracta sobre les fronteres, una de física, entre els Estats Units i el Canadà, i l'altra simbòlica, que representa el pas de l'adolescència a la maduresa i la pèrdua d'innocència. La història se centra en un jove que als 16 anys es veu involucrat en un atracament en un banc per part dels seus pares. Quan aquests són detinguts, la seva vida i la de la seva bessona Berner crea un abans i un després, com si hagués traspassat un límit, i haurà de trobar una segona oportunitat per reconduir la seva vida. Per l'autor, el protagonista és un nen "que té la fantasia d'entendre la veritat".
Ford considera que la novel·la té una mica d'autobiogràfica, ja que entre el protagonista i la seva pròpia experiència hi ha certes similituds. A la mateixa edat, el pare de l'escriptor va morir. "Un fet traumàtic" però que li va servir per pensar que era "una oportunitat de prendre decisions" en la seva vida. El tema de les fronteres també està basat en la seves experiències relacionades amb els límits. A més, Ford creu que "el poder està a creuar la frontera".
'Canadà' és la setena novel·la d'escriptor. La va començar a escriure l'any 1989, quan vivia en una petita casa de Maine, a Montana. En aquell any va omplir 20 pàgines i durant vint anys va estar guardant notes inconnexes en un sobre. Després de revisar-les va descobrir "l'arc d'una possible història que es podia escriure". La inspiració per iniciar-la li va venir quan un nen va ser traslladat a l'altre costat de la frontera contra la seva voluntat.
Contràriament al que molts escriptors asseguren, per Ford, els personatges no tenen autonomia, i, si ell no hi és, els seus personatges "no fan res". Tot i no tenir descendència, els nens tenen molta importància a les seves novel·les. Ford ha explicat que el motiu és que "és més fàcil escriure sobre ells que tenir-los" i ha destacat que els nens diuen coses rellevants als seus llibres per fer que "el lector adult els presti atenció".
Ford considera la seva carrera d'escriptor "com un miracle" perquè recorda que va començar a escriure amb 23 anys, quan viatjava amb la seva actual dona per una carretera de Michigan, en una època on "no hi havia res escrit" i on tenia clar que "no volia ser advocat". Per l'escriptor, "la literatura té a veure més amb l'artesania que no amb l'art" i pensa que és "un gran esforç que parteix del no res fins que després tot succeeix".
La novel·la tracta sobre les fronteres, una de física, entre els Estats Units i el Canadà, i l'altra simbòlica, que representa el pas de l'adolescència a la maduresa i la pèrdua d'innocència. La història se centra en un jove que als 16 anys es veu involucrat en un atracament en un banc per part dels seus pares. Quan aquests són detinguts, la seva vida i la de la seva bessona Berner crea un abans i un després, com si hagués traspassat un límit, i haurà de trobar una segona oportunitat per reconduir la seva vida. Per l'autor, el protagonista és un nen "que té la fantasia d'entendre la veritat".
Ford considera que la novel·la té una mica d'autobiogràfica, ja que entre el protagonista i la seva pròpia experiència hi ha certes similituds. A la mateixa edat, el pare de l'escriptor va morir. "Un fet traumàtic" però que li va servir per pensar que era "una oportunitat de prendre decisions" en la seva vida. El tema de les fronteres també està basat en la seves experiències relacionades amb els límits. A més, Ford creu que "el poder està a creuar la frontera".
'Canadà' és la setena novel·la d'escriptor. La va començar a escriure l'any 1989, quan vivia en una petita casa de Maine, a Montana. En aquell any va omplir 20 pàgines i durant vint anys va estar guardant notes inconnexes en un sobre. Després de revisar-les va descobrir "l'arc d'una possible història que es podia escriure". La inspiració per iniciar-la li va venir quan un nen va ser traslladat a l'altre costat de la frontera contra la seva voluntat.
Contràriament al que molts escriptors asseguren, per Ford, els personatges no tenen autonomia, i, si ell no hi és, els seus personatges "no fan res". Tot i no tenir descendència, els nens tenen molta importància a les seves novel·les. Ford ha explicat que el motiu és que "és més fàcil escriure sobre ells que tenir-los" i ha destacat que els nens diuen coses rellevants als seus llibres per fer que "el lector adult els presti atenció".
Ford considera la seva carrera d'escriptor "com un miracle" perquè recorda que va començar a escriure amb 23 anys, quan viatjava amb la seva actual dona per una carretera de Michigan, en una època on "no hi havia res escrit" i on tenia clar que "no volia ser advocat". Per l'escriptor, "la literatura té a veure més amb l'artesania que no amb l'art" i pensa que és "un gran esforç que parteix del no res fins que després tot succeeix".
