L'escola després de l'1-O: autocensura, prudència i acusacions d'adoctrinament

El moment convuls que viu l'escola catalana, des de la mirada de dos filòsofs
L'escola després de l'1-O: autocensura, prudència i acusacions d'adoctrinament
Barcelona

L'escola després de l'1-O: autocensura, prudència i acusacions d'adoctrinament

El moment convuls que viu l'escola catalana, des de la mirada de dos filòsofs
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una mestra de música de tercer de Primària que es pregunta si ha d'ensenyar "L'estaca", com sempre ha fet. Un professor d'ESO que dubta de com parlar de la república, de l'època dels romans. Acusacions d'adoctrinament, d'humiliació a fills de guàrdies civils, amb professors al jutjat per delicte d'odi i la comunitat educativa que demana "educar en llibertat".

L'escola catalana està en el punt de mira, i hem preguntat a dos filòsofs si a l'escola es pot parlar de tot i com s'ha de fer.

Aquestes són les reflexions que han fet Aida C. Rodríguez, professora d'Ètica a La Salle i investigadora a la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés, i Cristian Palazzi, professor de Filosofia i membre del Grup de recerca en Pedagogia i Noves Tecnologies de la URL.

Com abordar temes conflictius?

Els dos professors tenen clar que a l'escola es pot parlar de tot i que, de fet, el que passa a fora ha d'arribar a l'aula. Cristian Palazzi destaca que fer entrar l'actualitat a les aules ha de permetre als menors entendre el món:

"El nen no deixa de ser un ésser racional, i negar-li el que li envolta és una pèrdua d'oportunitat d'entendre, a la seva mesura, fenòmens com la mort, la violència o el sexe. S'han de portar les coses a un llenguatge comprensible."

També Aida C. Rodríguez comparteix el benefici d'abordar qüestions espinoses en un espai que té intimitat:

"Estem perdent espais físics de trobada. Vivim en un món digital, però l'escola continua sent un espai de trobada i és el fòrum perfecte per posar en pràctica el diàleg i el debat."

Tant Palazzi com Rodríguez coincideixen que els mestres han de ser "catalitzadors" d'aquest diàleg.

La investigadora de la URL remarca que s'ha de generar "un diàleg fructífer, sense adoctrinar i sense anar-nos-en a l'anècdota o a la confrontació sense més". És a dir, que s'ha d'estar obert a les opinions dels altres i a "confrontar amb el que duia de casa seva".

Per al professor, "la principal funció que ha de tenir la classe és que un nen perdi la por" i, per tant, s'ha de crear el clima perquè pugui expressar els neguits que tingui:

"Que el nen perdi la por a comentar el que comenta a casa i que es trobi aquest contrast d'una manera constructiva i pedagògica. Aquí, el moderador és el que té l'experiència i la responsabilitat i el poder de donar la paraula i marcar segons quins límits."

Notícia relacionada: El jutge arxiva les denúncies contra cinc dels docents de Sant Andreu de la Barca


El perill de plantejar el món en blancs i negres

Un error a l'hora d'abordar temes conflictius, afegeix Palazzi, és dividir el món entre bons i dolents:

"Qui es plantegi el món en blancs i negres, no entén la complexitat del món. Això, traslladar-ho a una aula, potser és el pitjor que pots arribar a fer, perquè aquests nens creixeran en una forma de radicalisme, sigui la blanca o sigui la negra."

També és recomanable que siguin l'alumnat el que pugui prendre la iniciativa, com comenta Palazzi:

"Penso en un nen que potser va acompanyar el pare o la mare a votar, o ha anat a alguna ‘mani' i arriba a classe amb una qüestió. Qui introdueix el tema? Si l'introdueix l'infant, tractem-lo ja, des d'un punt de vista d'escola. Ara, si ho introdueix el mestre, l'adult té el perill de sobrepassar els límits de l'escola i anar-se'n al carrer o a parlar com un adult."

 

La investigadora remarca el perill de debatre temes espinosos en calent:

"Entenc que aquesta espontaneïtat de 'som 2 d'octubre, arribem a l'aula i avui parlarem d'això'... No. Potser és moment de tranquil·litzar-nos, com a escola plantejar-nos que hem de trobar manera i espais per donar resposta a això i habilitar contextos on realment es puguin plantejar els dubtes i respondre les qüestions."

Notícia relacionada: Recorren l'arxivament de la causa contra els mestres de la Seu d'Urgell per l'1-O


Adoctrinament versus valors

Des del govern espanyol s'ha acusat l'escola catalana d'"adoctrinament", una acusació "sobredimensionada", a parer de Rodríguez, que creu que "en general" l'escola pública catalana "no està pensada per adoctrinar". La filòsofa alerta, però, que cal reflexionar sobre el moment oportú per a cada debat:

"Potser el professor s'ha de plantejar si està en un moment massa emocional o intens i és incapaç de transmetre a l'alumnat una visió crítica de les coses."

Cristian Palazzi afegeix que no s'ha de confondre adoctrinar amb tenir uns valors públics que han de ser "contundents":

"No adoctrinar no vol dir no tenir valors. Els valors han de ser contundents. Quins? Els valors públics. Els de la democràcia, la justícia, la igualtat, la llibertat. Que, al final, és en el que es basa la possibilitat que existeixin escoles."

 


Abans i després de l'1-O

Què ha canviat després de les càrregues policials de l'1 d'octubre a les escoles? Els dos filòsofs admeten l'impacte que els fets van tenir tant en els mestres com en els estudiants, però creuen que la manera de treballar no ha canviat, com comenta la investigadora:

"No hauria de ser així. Penso que no és així en general. Són uns 50 i escaig casos que s'estan investigant d'adoctrinament, per tant, hi ha un sobredimensionament de la qüestió enorme."

 


Aida C. Rodríguez posa l'èmfasi en el fet que, després de la jornada del referèndum, els alumnes "sentien que hi havia hagut violència". "En un lloc que era casa seva i era segur, perquè l'escola, sobretot, ha de ser un lloc segur per a l'infant. Com repares aquest dany?",  es pregunta. Palazzi també hi veu "la violació del seu espai".

Davant d'un escenari tan convuls, coincideixen en la necessitat de rebutjar la violència i respondre els dubtes:

(Rodríguez): "Com treballes això amb famílies molt posicionades i amb interpretacions diferents dels mateixos fets? Per mi, no podem renunciar a condemnar la violència."

(Palazzi): "No, no! Home, no! Perquè un nen no ho entén i no el pots deixar sense resposta, sense que no ho entengui. El que més mal li pot fer a un nen és això. D'aquí ve la inseguretat, després ve la por i, no vull ser determinista, però darrere la por moltes vegades hi ha la violència."

 

 

Palazzi creu que s'han de mesurar molt les paraules a l'hora de parlar de fets com l'1-O:

"S'ha de poder explicar el que ha passat, però no s'ha de viure ara l'escola com l'escola reivindicativa, perquè dins d'una aula hi ha pluralitat i hi haurà gent que se sentirà més a prop d'allò i hi haurà gent que se sentirà que encara està pensant què vol pensar."


Autocensura o prudència?

Preguntats per si la situació obre la porta a l'autocensura, com ha alertat Som Escola, els filòsofs comparteixen la idea que tenir prudència no s'ha de confondre amb autocensurar-se. Rodríguez alerta, però, que cal escollir bé el moment de parlar de les coses:

"Entenc que es pot fer una lectura d'autocensura, però molts professors més aviat han dit ‘és que jo ara no vull obrir la capsa de Pandora i que surti tot si després no podré gestionar-ho'."

 

Palazzi apunta que cal evitar que la política oficial converteixi l'aula en un camp de batalla. Davant l'exemple del dubte sobre si ensenyar "L'estaca", afirma:

"Necessites un claustre i direcció forts per no involucrar-se en els problemes de la política oficial dins de l'aula. Crec que fer-ho és un error. Per molt catalanista que siguis, ensenyar 'L'estaca' té un valor musical, no només nacional, i és des d'allà que l'hauries d'ensenyar."

Rodríguez considera "palesa la intromissió de l'aspecte judicial a les nostres vides" i demana que l'escola sigui un espai de resistència, no en un sentit polític, sinó de preservar el diàleg i la pluralitat:

"La tendència dels poders polítics a censurar hi és. L'escola hauria de ser –només sent coherent amb els valors que hem dit– un lloc de resistència."

La filòsofa creu que potser cal deixar d'observar els mestres i preguntar-se: "Estem preparats per a l'escola que volem tenir?"

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O Educació

VÍDEOS RELACIONATS