L'escalfament global fa caure les fulles abans, tot i retardar l'arribada de la tardor
Això no sols afecta els ritmes de la natura i les interaccions entre plantes i animals, sinó que redueix la capacitat dels boscos per capturar carboni
Si la tardor triga a arribar i és menys freda, podríem pensar que les fulles dels arbres cauran més tard. I això és el que creien, fins ara, els científics.
Doncs segons investigadors suïssos, és justament a l'inrevés: les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat.
El descobriment l'ha fet un equip de l'Institut Federal Suís de Tecnologia, amb seu a Zurich, encapçalat per Constantin Zohner. Els resultats s'han publicat a la revista Science.
Els autors s'han basat en dades de sis espècies europees, entre elles roure, faig i bedoll, recollides entre 1948 i 2015 a vora 4.000 llocs d'Europa Central. També han fet experiments dissenyats per estudiar com les variacions de llum solar i dels nivells de CO2 afecten els arbres.
A part d'estudiar la tendència, els investigadors han fet una projecció sobre què pot passar el 2100 si les emissions segueixen augmentant.
Les dades mostren que si bé la productivitat dels arbres a la primavera i a la tardor augmenta, a causa de la concentració més elevada de diòxid de carboni, això també fa que les fulles es tornin grogues i caiguin abans. Sembla com si les fulles tinguessin un límit sobre la seva productivitat i si aquesta augmenta en certs moments, s'ha de reduir en altres.
Deixar caure les fulles, un estalvi d'energia
Amb la fotosíntesi, mitjançant la llum solar i el CO2, les fulles dels arbres capturen carboni i produeixen nutrients. Quan s'acosta l'hivern, hi ha menys radiació solar i el procés deixa de ser rendible per a l'arbre.
Per això, els caducifolis no conserven les fulles, cosa que significaria una despesa, sinó que les deixen caure. Es tracta d'un procés d'adaptació per optimitzar l'energia.
Primer es tornen grogues, perquè produeixen menys clorofil·la el pigment verd que absorbeix la llum solar. I finalment, cauen.
L'estudi mostra que la caiguda s'ha avançat, de mitjana, entre 3 i 6 dies. I els seus càlculs preveuen que si les emissions no es redueixen, el 2100 la caiguda s'haurà avançat dues o tres setmanes.
Això representa, d'una banda, una altra evidència de l'escalfament global. De l'altra, té impacte en els ritmes de la natura. Com que arbres, plantes en general i animals depenen els uns dels altres, això pot incidir en la disponibilitat d'aliment o en els condicions d'aparellament i cria.
Menys absorció de carboni
També té impacte en l'absorció de carboni. Amb la caiguda precoç de les fulles, també es perd capacitat d'absorció de CO2 i, per tant, de compensar, en part, les emissions.
I si bé el paper dels boscos en l'absorció és important, sense reduir les emissions l'escalfament global seguirà augmentant. Per això, en un comentari que acompanya l'article, Christine R. Rollinson, del Centre de Ciència dels Arbres de l'Arboretum Morton d'Illinois, assenyala això:
"No es pot esperar que el segrest de carboni pels boscos tot sol segueixi el ritme de les emissions antropogèniques de carboni o el canvi climàtic. L'estudi mostra que l'embornal de carboni dels boscos està limitat per mecanismes que encara no entenem completament. Així, considerant que arbres i boscos segueixen sent una solució per mitigar els impactes del canvi climàtic, no poden ser l'única manera de respondre a aquest canvi."
