L'escalfament global fa avançar la verema i porta vins amb més grau d'alcohol

L'escalfament global està afectant la maduració del raïm i, per tant, la data de la verema. I això, tot i no ser ben bé nou, s'esdevé en molta més mesura des de fa pocs anys.

Un grup d'investigadors ha estudiat la variació de la data de recollida del raïm a la Borgonya els darrers set segles i han vist canvis importants en els últims vint anys. Els resultats es publiquen a la revista "Climate of the Past".

Els científics, encapçalats per Thomas Labbé, de la Universitat de Leipzig (Alemanya) i de la Universitat de la Borgonya, a Dijon (França), han volgut evitar els errors comesos per altres grups, que s'han basat en dades publicades el segle XIX, en comptes d'analitzar els arxius de cada època. Consideren que les dades publicades no sempre són prou fiables.

Per establir la data d'inici de la verema van estudiar els arxius històrics i van completar la informació amb testimonis escrits de diverses èpoques. També van consultar la a temperatura registrada a París i a diferents llocs d'Europa Central, a més a més de la informació que s'extreu dels anells dels arbres.

Tot això els ha permès establir una llarga sèrie que relaciona la data de la verema amb la temperatura entre el 1354 i el 2018. I els resultats mostren una diferència molt clara entre dos períodes. Entre el 1354 i el 1987, la recollida del raïm es feia, de mitjana, el 28 de setembre. En canvi, al període de ràpid escalfament, del 1988 al 2018, ha començat normalment 13 dies abans.

És cert que en determinats anys hi ha hagut variacions. Però, per als investigadors, aquesta sèrie que abasta 664 anys demostra que els anys càlids i secs eren l'excepció, i que els últims anys s'han convertit en la norma. Entre el 1354 i el 1719, és a dir, durant uns tres segles i mig, hi va haver 21 dels 33 valors més baixos -aproximadament, un cada 15 anys-. Però entre el 1720 i el 1987 només n'hi va haver 4 -un cada 66,75 anys- i els darrers 30 anys n'hi ha hagut 8 -un cada 3,75 anys.

Els autors també han observat que l'avançament de la verema coincidia amb la presència d'altes pressions sobre Dinamarca.
 

Variacions a Catalunya

Si a la Borgonya passa, al Mediterrani encara és més acusat. Els resultats no són extrapolables, perquè es pot suposar que habitualment hi plou menys i que la sequera i la calor són més pronunciades i ho seran encara més. A Catalunya s'han observat aquestes variacions, però no es pot generalitzar, perquè depenen de la denominació d'origen (DO), de la varietat de raïm dins la DO i de la zona on se situïn les vinyes.
 

A Catalunya, el 65% de les vinyes són conreus de secà. Per tant, no es reguen, sinó que depenen de la pluja -en alguns casos es recull aigua de pluja per regar, si passen molts dies amb sequera, com a mesura gairebé d'emergència.

Segons Robert Savé, coordinador del grup de Vitivinicultura de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), a Catalunya els darrers anys s'han observat canvis:

"No afecten només la data de la verema, sinó també les característiques de certs tipus de raïm i la producció. Així, aquest any els cops de calor al juny han afectat varietats tardanes, com la carinyena, que encara estaven massa tendres per suportar-ho. Probablement això havia passat anteriorment, però aquesta vegada s'ha documentat."

Un dels efectes de l'augment de la temperatura és que moltes varietats tenen un contingut alcohòlic més elevat. Si la temperatura puja molt, la maduració alcohòlica -el sucre es transforma en alcohol- és molt més ràpida que la fermentació fenòlica -la de compostos que donaran aroma, color i gust al vi. Però això no es produeix ni a totes les varietats ni a tot arreu.

A més a més, l'escalfament global no sempre n'és la principal causa. L'any 2014, Savé, juntament amb Joan Albert López-Bustins, de la Universitat de Barcelona; Eduard Pla, del CREAF; Montserrat Nadal, de la Universitat Rovira i Virgili, i Felicidad de Herralde, de l'IRTA, varen estudiar la variació en contingut alcohòlic al llarg de 25 anys dels vins negres de la DO Montsant. L'estudi es va publicar al "Spanish Journal of Agricultural Research".

Els autors no van detectar cap variació significativa entre el 1984 i el 2004, però sí un increment continuat d'aproximadament un 1% després del 2004. 

Aquest resultats es poden explicar parcialment per l'augment de la temperatura i la disminució de les precipitacions. Però, per als investigadors, la major part de la tendència es pot explicar per canvis en les tècniques agrícoles i introducció d'algunes varietats. El rendiment també ha augmentat a causa de la introducció de noves estratègies, com ara l'enreixat, per augmentar el creixement horitzontal.

Per Savé, els canvis se succeeixen, però la gent s'hi va adaptant. També cal tenir en compte la incertesa de prediccions concretes. No es pot afirmar que plantar una determinada varietat a un lloc diferent serà positiu, perquè no hi ha la certesa que no es produiran certs canvis, almenys durant alguns anys.
 

En un estudi recent d'investigadors del Grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears, se'n fa una anàlisi àmplia. Maria Francisca Cardell, Arnau Amengual i Romualdo Romero han estudiat els possibles canvis que es poden produir en el cultiu de la vinya a la Mediterrània i al sud d'Europa per l'augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista "Regional Environmental Change", conclou que l'escalfament global podria condicionar la viabilitat de la viticultura tal com la coneixem a les regions vitivinícoles europees, entre les quals s'hi inclouen la península Ibèrica i les illes Balears.

A partir de la comparació entre les dades reals del període 1981-2005 i les projeccions climàtiques per al període 2021-2100, en un escenari d'absència de polítiques de mitigació de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, preveuen que a moltes de les zones productores de França, Espanya, Itàlia i Portugal la temperatura acabarà sent superior a l'òptima per al cultiu de la vinya. I d'abril a octubre augmentarà especialment a la Grècia meridional, a l'àrea central d'Espanya i a l'Orient Mitjà.

Segons els investigadors, l'augment de la temperatura també pot comportar una nova classificació de les regions europees segons la idoneïtat per cultivar-hi vinya i segons la qualitat del vi, i en la classificació de les varietats potencials de raïm per a cada regió.