L'escalfament global afavoreix el conreu del plàtan, el quart més important del món

L'evolució del clima en els últims 60 anys ha fet augmentar la producció mundial de bananes i plàtans. I en les pròximes dècades ho seguirà fent, tot i que a un ritme menor i amb desigualtats entre països. Així ho exposen dos investigadors britànics a la revista Nature Climate Change.

Bananes i plàtans són el quart conreu més important al món, darrere del blat, arròs i blat de moro, i la font bàsica d'aliment per a milions de persones. Amb dades del 2016, la producció mundial de bananes i plàtans va ser de 148,4 milions de tones. Molts països no donen xifres separades per als dos fruits, però gran part correspon a bananes.

Varun Varma i Daniel P. Bebber, del Departament de Biociències de la Universitat d'Exeter, han estudiat 27 països que representen el 86% de la producció mundial. Des del 1961, l'evolució del clima ha fet augmentar aquesta producció, de mitjana, en 1,37 tones per hectàrea. Es preveu que aquest augment continuï, però en alguns llocs la crisi climàtica podria fer que es redueixi o fins i tot que desaparegui.

Adaptació a les noves condicions

L'estudi dels dos investigadors intenta preveure quins països se'n veuran afavorits, quins perjudicats i quins poden prendre mesures adaptatives per pal·liar els efectes negatius del clima. Actualment, l'Índia encapçala, destacada, la classificació de productors, amb 29,1 milions de tones, seguida de la Xina, amb 13,1 milions. Tots dos països veuran reduïda el rendiment dels seus cultius amb l'escalfament global, però segons els autors han mostrat capacitat tècnica per adaptar-se. No és el cas d'altres grans productors, com el Brasil.

Els autors han analitzat la temperatura mitjana i la pluja anual òptimes per afavorir el conreu. Però han vist que hi ha moltes variacions. La temperatura mitjana és de 26,7 °C, però al Brasil és de 20,1 °C i a l'Àfrica subsahariana és de 30,4 °C. A l'Índia només calen 327 mil·límetres de pluja anual i a la Xina en són necessaris com a mínim 2.924.

Per això, els autors assenyalen que no es pot prendre un model global per avaluar els efectes del clima sobre aquest conreu i s'ha d'analitzar a nivells regionals.

Els seus resultats indiquen que dels 27 països analitzats, a 21 l'escalfament global tindrà un efecte positiu sobre la producció de bananes i plàtans. A dos països, Kènia i Colòmbia, no es produirà cap efecte, ni positiu ni negatiu. I a quatre -el Brasil, Indonèsia, Malàisia i les Filipines- es donarà una reducció en el rendiment. Tot això considerant no només els models climàtics, sinó també la capacitat de cada país per adaptar-se a les noves condicions. Així, un impacte negatiu del clima no serà necessàriament dolent si aquests països prenen mesures d'adaptació.

Els autors també reconeixen que no han tingut en compte els possibles efectes d'esdeveniments extrems o per malalties emergents que afectin els conreus. Per això, demanen precaució a l'hora d'interpretar els models.

Polítiques de seguretat alimentària

D'altra banda, afirmen que l'impacte del clima futur en el conreu de bananes i plàtans poden ser mitigats amb polítiques de seguretat alimentària i promovent la diversitat nutricional. A països com els subsaharians, on la banana és l'element principal en l'aportació de calories i nutrients, caldrà, diuen, reorganitzar el mercat d'exportació. De tota la producció mundial, un 15% es destina a l'exportació.

Perquè la banana no és només l'aliment principal per a uns 450 milions de persones, sinó també la principal font d'ingressos per a molts productors. A l'Àfrica subsahariana, més de 100 milions de persones tenen en les bananes cuinades la seva principal font diària d'aliment. I a l'Equador i Costa Rica és el segon producte agrícola d'exportació.

Per tot això, els autors se sorprenen que les bananes estiguin tan poc presents en les avaluacions sobre l'impacte de l'escalfament global en la producció alimentària. Un buit que aquest estudi ha començat a omplir.