Les xifres governen la crisi del coronavirus, però ho expliquen tot?
Les xifres governen la crisi del coronavirus, però ho expliquen tot?
ANÀLISI

Les xifres governen la crisi del coronavirus, però ho expliquen tot?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto37

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Un company que ha perdut una persona molt propera per la Covid-19 va comentar que l'incomodava que, per informar de les dades de víctimes de la pandèmia, arrodoníssim la xifra.

Per exemple, que diguem "uns 8.000 morts" per parlar dels 8.067 pacients que no se n'han sortit, d'acord amb el recompte oficial que la Generalitat acaba d'actualitzar mentre escric aquestes ratlles, tenint en compte les dades dels hospitals, les residències de gent gran i les funeràries. Cada mort és un nom i un cognom, amb família i una vida al darrera. Per això vam decidir que evitaríem l'arrodoniment, a TV3.

Si personalment una xifra és important, també ho és per parlar de la pandèmia a escala nacional i global. En realitat, les xifres i les dades s'han convertit en l'element més important, més determinant, per justificar les decisions que es prenen. Un confinament més o menys estricte, una pròrroga de l'estat d'alarma, una determinada distribució de recursos o de material, un calendari de desconfinament o la tornada a una relativa normalitat sempre estan condicionats a l'evolució de les dades.

Des que tot això va començar, ens hem abocat als gràfics i, sobretot, als mapes que institucions públiques i privades i mitjans de comunicació estan publicant, a la recerca de l'explicació matemàtica d'allò que ens passa. Ens desconcerta que, de sobte, canviïn els criteris de recompte, o que descobrim que totes les dades no permeten conèixer l'extensió real de la pandèmia, perquè hi ha milions d'asimptomàtics i no diagnosticats.

Però necessitem referències que ens ajudin a llegir aquesta realitat, i hem convertit el mapa permanentment actualitzat de la universitat Johns Hopkins, de Baltimore, en el vademècum del coronavirus.

Johns Hopkins (1795-1873), que provenia d'una família de quàquers abolicionistes, va fer una fortuna amb la banca i el ferrocarril i va destinar milions de dòlars a causes filantròpiques. La universitat que porta el seu nom, fundada el 1876, es presenta com la primera que es va dedicar a la investigació als Estats Units.

Tots els mitjans hem fet titulars quan el mapa de la universitat Johns Hopkins ha certificat que la malaltia passava els llindars del milió i dels dos milions d'afectats. Ofereix més profusió de dades referides als Estats Units, però també permet conèixer la situació de cada país.

També podem consultar opcions menys acadèmiques. El mapa del coronavirus que elabora Google, pinta amb blau més intens els països que tenen un índex més gran de casos per cada milió de persones. La classificació l'encapçalen Islàndia (4.831 casos per milió d'habitants) i Espanya (4.160 casos), amb evolucions ben divergents de la malaltia, perquè en el cas islandès s'han fet tests a tota la població i en l'espanyol aquesta continua sent la gran demanda pendent.

The New York Times, capdavanter en el món de la infografia, dibuixa pulcrament els cercles més o menys grans en el mapamundi per il·lustrar el nombre de casos. Però també en publica un altre que identifica els llocs on la malaltia creix més ràpidament, comparant quants dies triga a doblar-se la quantitat de casos de cada país. El rànquing també és equívoc, perquè posa per davant Somàlia i Tanzània, dos països amb molt pocs casos identificats fins ara. En tercer lloc hi ha Rússia, on malgrat la tranquil·litat que intenta transmetre Vladimir Putin, cada cinc dies es doblen els diagnosticats.

Els més malalts de les dades poden enganxar-se a Worldometers, la web que ofereix, en suposat temps real, desenes de dades demogràfiques, econòmiques, de consum, mediambientals... i que provoca una inquietant sensació de compte enrere cap a la fi d'un món insostenible. En el seu apartat sobre el coronavirus presenta totes les dades (casos, greus, recuperats, morts, tests fets...) atribuïdes a cada país.

En tot cas, la importància de les xifres sempre s'ha de considerar en termes relatius, tenint en compte amb què les comparem. La Covid-19 ha costat la vida, fins ara, de 2.367.758 persones. Com ens ha recordat aquests dies Toni Tortajada en les seves peces històriques divulgatives al final del "Telenotícies vespre", les dues grans pandèmies del segle XX van ser molt més mortíferes: l'anomenada grip espanyola de 1918-19 va matar almenys 50 milions de persones, en un món molt menys poblat.

 

I la sida ha deixat fins ara 32 milions de víctimes, des dels anys 80.

 

I si ho comparem amb la Guerra Civil Espanyola?

No hi ha dades oficials, però alguns experts parlen d'una "sobremortalitat" de 540.000 persones durant els anys de la guerra i els primers temps de postguerra. És a dir, unes 10.000 persones mortes cada mes, un balanç semblant al de la Covid-19 fins ara.

Les xifres i els mapes ens ajuden a respondre preguntes sobre el present i el passat. Potser no són tan útils per respondre als perquès i a les qüestions sobre què passarà demà. Ni la futurologia ni la numerologia poden donar respostes científiques.


I deixeu-me acabar amb l'anècdota

Buscar el significat a les xifres de vegades pot derivar en excessos numerològics que et deixen amb la boca oberta, com l'episodi de les 1.714.000 mascaretes protagonitzat pel conseller Buch.

Encara que jo també fa dies que em pregunto si té algun significat que en el gràfic que apareix en l'extrem inferior dret del mapa del coronavirus mundial de la Universitat Johns Hopkins, el nom del mes de març estigui escrit en català. Quin misteri.  

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Reflexions des del confinament

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut