Dos vials de les vacunes basades en ARNm
Les vacunes de Pfizer-BioNTech i de Moderna es poden tornar a congelar (Reuters/Dado Ruvic)

Les vacunes de Pfizer i Moderna es poden tornar a congelar sense perdre eficàcia

El descobriment d'investigadors de l'Hospital del Mar, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i la Universitat Pompeu Fabra té una gran importància per a països en desenvolupament amb infraestructures sanitàries precàries

Les vacunes contra la covid basades en l'ARN missatger, com les de Pfizer-BioNTech (Cominarty) i Moderna (Spikevax), es poden tornar a congelar sense que perdin eficàcia. I això és molt important perquè arribin a països en desenvolupament, però també per evitar que se'n llencin als països desenvolupats.

L'estudi l'han liderat l'Hospital del Mar, l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i la Universitat Pompeu Fabra i s'ha publicat a la revista "Vaccines".

Els investigadors van utilitzar restes descartades a centres de vacunació però que havien estat manipulades segons les especificacions dels fabricants.

Van dividir-les en tres grups. Una part es va injectar a ratolins de laboratori en les condicions habituals, una altra es va congelar a -20ºC durant un mes, abans d'administrar-la als ratolins. I la del tercer grup es va congelar a -80 ºC durant el mateix període abans d'injectar-les.

Sis dels autors de l'article
Sis dels autors de l'article: d'esquerra a dreta, Grau, Gimeno, Magri, Maldonado, Martín-García i Ferrández(Hospital del Mar)

En tots tres grups, els animals van desenvolupar la mateixa resposta immunitària contra el SARS-CoV-2. També es va comprovar que l'ARNm es mantenia estable i no es degradava. Finalment, no es van produir efectes secundaris, com explica el doctor Rafael Maldonado, autor principal de l'estudi i coordinador del Grup de Recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF:

"Tampoc es van detectar efectes secundaris destacables en els animals que van rebre les mostres manipulades en condicions diferents de les indicades pels fabricants en relació amb la possibilitat de tornar-les a congelar."

Els investigadors consideren que aquests resultats son extrapolables als humans.


Milions de vacunes llençades

Al gener, Etleva Kadilli, directora de la divisió de subministrament d'UNICEF, declarava que, només al desembre, països en desenvolupament havien hagut de llençar 100 milions de dosis de vacunes distribuïdes pel programa COVAX, bàsicament perquè estaven molt a prop de la data de caducitat.

Però també els països desenvolupats han llençat milions de dosis, perquè en tenien moltes més de les que necessitaven. Concretament, es calcula que en tenien un excés de mil milions de dosis i, d'aquestes, la Unió Europea i el Japó en van haver de llençar 240 milions.

Tot això ha fet que als països desenvolupats s'hagi assolit una gran cobertura de la població però als països en desenvolupament sovint no s'hagi arribat ni al 10%.

En aquest estudi es proposa preparar les vacunes en xeringues com si s'anessin a administrar i després congelar-les. Això facilita la seva tramesa a aquests països, com explica al 324.cat Santi Grau, autor de l'estudi i director de l'Àrea del Medicament de l'Hospital del Mar:

"Considerem que aquest estudi avala la possibilitat de tornar a congelar les vacunes de la COVID-19 una vegada preparades en xeringues precarregades i fer-ho ja en humans, fet que pot permetre agilitzar el procés de vacunació als països amb una infraestructura sanitària més precària".

Segons els autors, el temps de duració de la vacuna que s'ha tornat a congelar és de, com a mínim, un mes.

 

ARXIVAT A:
VacunesCoronavirus Covid-19
Anar al contingut