Les tres campaneres de Santpedor: la quarta generació d'un ofici "familiar"

El de campaner és un ofici que es va perdent. En queden pocs que facin tocar les campanes de forma manual en dates senyalades.

A Santpedor, a la comarca del Bages, n'estaven ben orgullosos del seu campaner, Jordi Espinalt. Era fill i net de campaners i el 4 de desembre va morir al 56 anys.

Sense en Jordi, semblava que el poble es quedava sense tocs de campana... Però, no. Ara no tenen un campaner, en tenen tres. Són tres dones joves: l'Anna, la Laia i la Gemma, la filla i les nebodes d'en Jordi que arriben, d'aquesta manera, a la quarta generació.

Laia, Gemma i Anna (Foto: Ajuntament de Santpedor)

Van ser nomenades campaneres pel ple municipal. Les primeres sorpreses són elles mateixes. De cap de les maneres mai no s'havien imaginat continuant l'ofici de la família.

L'Anna li havia dit al seu pare que ella no repicaria campanes i que si algú ho seguia serien els seus fills.

"Jo no em veia pujant a tocar la campana. Era una cosa surrealista per a mi."

Però ara tot ha canviat:

"És una tradició familiar. El pare estava molt orgullós de ser campaner de Santpedor. I nosaltres ho farem en la seva memòria."

Gemma Mascaró ho explica així:

"Nosaltres érem com la generació perduda. Cap de nosaltres no havia mostrat interès de cop i volta les tres ho agafem."

I la seva germana, la Laia, demana disculpes si, d'entrada no ho fan gaire bé:

"Som inexpertes totalment. Ho fem des de l'emoció i des del sentiment i a mida que passen els dies anem veien que és una responsabilitat molt gran."

Toquen a l'església de Sant Pere d'Or i assagen quan troben un forat entre la feina i els estudis. Fa un parell de mesos que assagen i diumenge es van estrenar amb un toc de festa, pels Tres Tombs de Sant Antoni, tot i que elles pensaven fer el primer per Pasqua.

També tocaran per festa major, per Santa Anna, l'Onze de Setembre i la Missa del Gall.

I s'han proposat que, encara que s'ho podrien repartir, tocaran juntes les tres sempre que puguin.