Les Terres de l'Ebre podrien acollir el magatzem d'energia "més gran del món"

Les Terres de l'Ebre podrien acollir la central hidroelèctrica de bombeig més gran del món, per generar i acumular tanta energia com tres reactors nuclears junts. Els promotors han explicat per primer cop en què consistirà al "Sense ficció: Kilowatts d'aigua. El negoci del segle".

Ja han aconseguit l'aval del govern espanyol i la Unió Europea, que l'ha declarat un projecte d'interès comunitari. Preveuen que la nova instal·lació sigui un revulsiu econòmic i que serveixi per minimitzar la desnuclearització i la desindustrialització de la comarca. Tindrà, però, un gran impacte paisatgístic que han intentat minimitzar modificant el projecte inicial.

Milers d'hectàrees afectades

Els molins de vent que hi ha a la Fatarella (Terra Alta) són el mirador privilegiat per observar el riu Ebre al pas per la Ribera d'Ebre. Des d'aquí es distingeix clarament l'actual presa de Riba-roja, Flix i la característica torre de refrigeració de la central nuclear d'Ascó. Aquest punt elevat és el millor lloc per fer-se una idea dels terrenys afectats per la nova megacentral de bombeig.

Les dues basses previstes ocuparan 1.300 hectàrees. Actualment, són camps i terreny forestal. Quan els promotors van tenir la idea, ara fa 10 anys, situaven la nova central més a prop de Riba-roja, per aprofitar l'actual embassament per derivar l'aigua. Però la presa l'explota Endesa, que tenia el seu propi projecte. I van haver d'allunyar-se també de la zona protegida per la Xarxa Natura 2000.

"Miraculosament estem en una ubicació on no toquem cap espai protegit. No hi ha cap línia vermella", afirma Rafa Sánchez, un dels promotors del projecte Gironés & Raïmats. També defensa que, un cop plena una de les basses, amb 78 hectòmetres cúbics d'aigua, ja no caldrà treure'n més perquè serà "un circuit tancat". Només necessitarà aportacions de l'Ebre per compensar "petites pèrdues per evaporació", de l'entorn dels 150 litres per segon. Per reduir-la, preveuen instal·lar un parc fotovoltaic flotant.

L'equivalent a tres reactors nuclears

La nova central hidràulica serà mastodòntica. "La central reversible o el magatzem d'energia més gran del món", en paraules de Sánchez. Preveuen arribar fins als 3.000 megawatts, a màxima potència, l'equivalent a tres reactors nuclears. Quan la demanda energètica ho requereixi, amb la bassa de dalt plena, podrà funcionar a ple rendiment durant 29 hores. "Durant aquest temps, podríem proporcionar la mateixa energia que els tres reactors nuclears d'Ascó i de Vandellòs". Per evacuar tota aquesta energia i injectar-la a la xarxa, caldrà doblar la potència d'algunes línies de transport actuals.

Una immensa bateria d'aigua

Una central reversible o de bombeig "és com una gran bateria d'energia". De vegades, la bateria es carrega, quan hi ha excedents d'energia en el sistema elèctric, perquè hi ha massa producció. Quan això passa, s'aprofita per bombejar l'aigua de la bassa inferior a la superior. Per contra, quan hi ha una demanda d'energia, la bassa superior deixa anar l'aigua i es turbina per generar energia.

Aquest tipus de centrals, com les de Montamara i Sallente, són fonamentals per mantenir l'estabilitat del sistema, permeten reaccionar ràpidament en cas de necessitat i no tenen les limitacions d'altres renovables que només poden produir si fa sol o bufa el vent. La reversible permet respondre al gran repte energètic del segle XXI, que és l'emmagatzematge massiu d'energia; ja que actualment l'electricitat s'ha de consumir tota i, per tant, la generació ha d'anar fluctuant en funció de la demanda, minut a minut.

Vocació 100% renovable

El projecte Gironés & Raïmats és una mena d'una versió a gran escala de la hidroeòlica de Gorona del Viento, a El Hierro. En aquesta illa de les Canàries, quan no bufa prou el vent, han de tirar de generadors de dièsel. A la central de la Fatarella i Riba-roja, l'objectiu és que funcioni amb energia renovable en tot el cicle, i que quan les turbines es posin a bombejar aigua cap a la bassa superior s'alimentin amb aerogeneradors. Les reversibles existents van néixer per donar sortida a l'excedent nuclear.

Moltes tanques per superar

Un projecte de grans dimensions com el de Gironés & Raïmats té molts obstacles al davant. Ara que ja han trobat un emplaçament idoni des del punt de vista tècnic, al marge de zones protegides i que no entra en conflicte amb altres concessions, els impulsors necessiten finançament. Busquen 2.600 milions d'euros d'inversió.

Això, mentre en paral·lel van superant els obstacles administratius. Compten ja amb el vistiplau del govern espanyol: "El Ministeri aquestes coses les veu amb bons ulls, perquè és energia neta i dona molta seguretat al sistema elèctric", assegura Javier San Roman, de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Però a banda dels diners i la burocràcia, un dels reptes més importants és el suport del territori.

La implicació del territori serà clau

Els alcaldes de la Ribera d'Ebre ja n'estan al corrent i a la Terra Alta, l'Ajuntament de la Fatarella ja hi ha donat el seu suport formal. L'alcalde de Riba-roja, Antonio Suárez, en declaracions al Canal 21, va assegurar que és un projecte que transcendeix els dos municipis i les dues comarques, ja que és una infraestructura europea. Ja ha avançat que remaran a favor, però a canvi reclamaran una nova carretera.

Compensacions per a unes comarques plenes d'infraestructures

La contrapartida immediata durant els sis anys que es preveu que durin les obres és la creació d'uns 5.000 llocs de treball directes. L'entrada en funcionament de les primeres turbines està prevista pel 2026 i la instal·lació hauria d'estar a ple rendiment el 2030.

"Aquesta central ha nascut a les Terres de l'Ebre i ha de tenir retorn al territori". Així de contundents es mostren els dos impulsors del projecte, molt arrelats a les comarques tarragonines. Sense concretar, al "Sense Ficció" han avançat algunes contrapartides que estarien disposats a oferir: "Hi ha diverses possibilitats que estem estudiant. Podem parlar de regadiu a la Terra Alta gràcies al bombeig; podem parlar de l'enllumenat públic, no només dels municipis afectats, sinó a una escala més gran, a nivell de Terres de l'Ebre... Tenim claríssim que ha de deixar un retorn important al territori. Volem que sigui el gran projecte d'aquest territori, una llavor de futur."

"Ni imposició ni immobilisme"

Sánchez reconeix que la participació del territori és l'única manera que un projecte de grans dimensions com aquest pugui tirar endavant en el segle XXI. També ho creu fermament Pep Sala, un expert energètic i actualment conseller de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC): "Qualsevol infraestructura té un impacte, i evidentment, no ens podem moure ni en la imposició, ni ens podem moure en la negació. Catalunya té suficient solera per poder afrontar aquests processos de manera participativa."

En declaracions al "Sense Ficció", Salas posa l'accent en el retorn al territori: "L'important de les compensacions és que siguin justes, siguin acordades, no siguin imposades i no generin dependències extremes dels territoris a una sola font d'ingressos, sinó que permetin una diversitat i una resiliència econòmica important", assegura.

El problema de fons és que "hi ha un gran greuge comparatiu". "Els territoris són els que acullen aquestes grans infraestructures de generació, però també de transport d'energia, quan els grans consumidors vivim a les ciutats", afirma Gaia d'Èlia, de la Xarxa per a la sobirania energètica.

Evitar el monocultiu

La macrocentral vol ser només la punta de llança d'un projecte que va molt més enllà. L'expert energètic i membre de la CNMC, Pep Salas, insisteix en la importància de la diversificació: "Aquestes indústries generen un monocultiu local regional que quan afrontem el desmantellament de les nuclears, com està passant amb el carbó, té un alt impacte local."

Precisament, l'alcalde de Riba-roja avança que el nou projecte pot ser "la base de l'economia de la comarca". Gironés & Raïmats vol acollir també un "data center", un parc tecnològic amb servidors informàtics que gestionen dades. Unes instal·lacions que són grans consumidores d'energia i que necessiten un subministrament molt potent i estable.

L'altra pota complementària del projecte seria la generació d'hidrogen verd, una tecnologia que encara ha de madurar i que està cridada a ser, com les reversibles, una font energètica estratègica.

Quin tipus de centrals per a la transició energètica?

Des de la CNMC i la Xarxa per la sobirania energètica, la clau és la participació ciutadana. La paradoxa de les energies renovables és que redueixen l'impacte global del sistema energètic, però a vegades incrementen l'impacte local. Salas alerta: "L'alternativa d'oposar-nos a tot serà que, al final, la transició energètica a Catalunya no passarà, continuarem tenint grans infraestructures de transport que ens portaran l'energia renovable d'altres territoris". Gaia d'Èlia creu que ens hem de replantejar moltes coses: "Si no es fan noves instal·lacions, no podrem consumir com consumim actualment. I no podem fer noves instal·lacions a l'infinit."

Si hi ha consens que no volem centrals de carbó ni centrals nuclears i que volem apostar per les renovables, segons D'Èlia, això ens porta a un model de generació "de baixa intensitat", a un model de generació amb instal·lacions més petites, amb menys producció intensiva, als antípodes del projecte de la Ribera d'Ebre.

Sense fer-hi referència i ampliant la reflexió, Salas està convençut que caldran noves instal·lacions d'energia renovable: "Que això modificarà el territori, el paisatge i algunes activitats tradicionals? Segur, però com tota la vida ha passat." Només cal fer memòria per recordar que les rescloses que van tallar els rius del Pallars van permetre domesticar les crescudes del riu, però van fer inviable l'activitat dels raiers.
 

Les grans xifres de la nova megahidràulica

• Potència instal·lada: 3.000 Mw
• Emmagatzematge elèctric: 75,4 Gwh
• Superfície afectada: 1.300 hectàrees
• Volum bassa plena: 78 hectòmetres cúbics
• Cabal d'operació: 762 m3/s
• Pèrdues per evaporació: 150 l/s
• Funcionament a ple rendiment: 29 hores
• Inversió: 2.600 milions d'euros
• Mà d'obra: 5.000 llocs de treball directes durant la construcció
• Termini de preparació (projecte, llicències...): 3 anys
• Termini construcció: 6 anys
• Finalització 1a fase (4 grups generadors): finals 2026
• Entrada en operació: 2027
• 2a fase (plena operació central): final 2030

Què és una central hidroelèctrica reversible o de bombeig?

Les centrals de bombeig o reversibles són hidroelèctriques de nova generació amb turbines que també són bombes per impulsar l'aigua amunt. Aprofiten dos embassaments situats a cotes diferents i es connecten en tots dos sentits. Quan es necessita energia, es deixa caure l'aigua cap a la bassa inferior i s'aprofita per turbinar-la i produir electricitat. Quan hi ha un excedent energètic en el sistema, es bombeja des de baix cap a dalt. La bassa superior és, doncs, un magatzem d'energia potencial.

Les primeres es van construir als anys 70 i 80: Montamara (Vall de Cardós), Sallente (Vall Fosca) i Moralets (entre Catalunya i Aragó).