Les Termes romanes de Sant Boi, la Festa Major de Sitges i el Ball Cerdà de la Seu, declarats béns d'interès nacional

ACN Barcelona.-El Govern ha acordat declarar béns culturals i patrimonials d'interès nacional les Termes romanes de Sant Boi de Llobregat, la Festa Major de Sitges i el Ball Cerdà de la Seu d'Urgell. El Consell Executiu ha distingit les Termes, en la categoria arqueològica, perquè es tracta d'un jaciment "de referència" per a l'estudi del territori de la Barcino romana, així com per la seva rellevància per a l'anàlisi del món romà gràcies al seu estat de conservació. Pel que fa a Sitges, s'ha distingit la celebració en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla com a festa patrimonial per la seva història i per la mobilització ciutadana que genera. Finalment, el Ball Cerdà ha estat declarat element festiu patrimonial d'interès nacional, entre altres motius, pel seu arrelament i tradició, que l'ha convertit en "element festiu de referència".

En el reconeixement a les Termes romanes de Sant Boi de Llobregat, la Generalitat ha recordat que són singulars perquè és un dels exemples "millor conservats" d'edificis termals privats a Catalunya. Així, el jaciment conté un seguit de característiques que el diferencien de la resta de balnea que formen part d'una vil·la romana. D'altra banda, el seu estat de conservació és "excel·lent i excepcional", ha apuntat la Generalitat, ja que s'ha preservat pràcticament tota la planta de l'edifici termal i fins a 4,80 m d'alçada dels murs per sobre del paviment de l'hipocaust. El Govern ha destacat que això ha permès museïtzar i adequar l'espai per a visites, de manera que el jaciment s'ha convertit en un recurs patrimonial per comprendre els sistemes termals del món romà.Les termes eren de caràcter privat ('balnea'), ja que formaven part d'una vil·la rural, d'època Baix Imperial -entre finals del s. II i principis del s. III dC fins al s. V dC-. El Govern ha assegurat que "la monumentalitat" de les restes conservades i "la sumptuositat" de les tècniques en la construcció confirmen la importància, tant de la vil·la romana de la qual formaven part, com del nucli de Sant Boi en època romana.La Festa Major de Sitges: tradició i participacióEn relació a la Festa Major de Sitges en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla, es tracta d'una festivitat que se celebra des de l'edat mitjana els dies 24 d'agost (Sant Bartomeu) i 23 de setembre (Santa Tecla), en honor als copatrons de la vila i de l'església parroquial. Les celebracions s'organitzen al voltant d'actes de caire religiós i d'altres que són folklòrics i populars. En tots es casos, els balls, entremesos folklòrics i la sortida de la imatgeria festiva "conformen un llegat de gran rellevància històrica i antropològica", segons ha destacat la Generalitat. El Govern ha senyalat que un dels fets que singularitzen aquesta Festa Major és la "gran participació ciutadana", ja que, només en les cercaviles, es mobilitzen uns 800 ciutadans del municipi. A més de les autoritats civils i eclesiàstiques, i del tabernacle dels sants, la Bandera o el Penó, hi participen les colles de gegants, castellers, diables, cabeçuts, bastons, gitanes, cercolets, pastorets, panderetes, cintes i la moixiganga. La imatgeria també hi és present, amb dues bèsties de foc acompanyades pels seus timbalers. Els primers documents que demostren l'existència de la Festa Major de Sitges daten de 1353. Consisteixen en unes anotacions als llibres de comptes de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges durant el segle XIV. D'altra banda, les referències més antigues que donen notícia de la celebració d'un acte concret de les diades fan referència a l'Ofici en honor als copatrons, i daten de 1595 en el cas de Sant Bartomeu, i de 1709 en el cas de Santa Tecla. L'estructura concreta del programa d'actes de la Festa Major de Sitges es coneix a partir de l'any 1843. El Ball Cerdà, reconegut "per l'elegància i l'arrelament"Finalment, el Govern ha acordat declarar el Ball Cerdà de la Seu d'Urgell element festiu patrimonial d'interès nacional, sobretot "per la seva elegància i el seu arrelament", destacant que hi tenen importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. En aquest sentit, se'l considera "un element festiu de referència a la Seu", que s'ha donat a conèixer més enllà de la comarca. El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell s'estructura en diverses parts: la passada pels carrers, el pasdoble, l'entrada al galop dels balladors a la plaça, la rotllana, el caragol, el ball de les parelles, el crit de "Risto", i finalment el ball de casats. El personatge de referència és el fadrí major, qui marca el compàs, i en iniciar la dansa treu a ballar totes les noies en el caragol. Cada any el fadrí és diferent, triat pels voluntaris que s'ofereixen. La Generalitat ha recordat que el ball és un dels actes centrals de la Festa Major de la Seu, i que es pot veure, cada any, l'últim diumenge d'agost al matí, a la plaça Palatín, davant un nombrós públic i amb els músics col·locats en una tarima. En primer lloc se celebra el Ball Cerdà Infantil i després, el Ball Cerdà d'adults. Es balla, també, a l'octubre, dins la setmana de la gent gran, amb parelles mixtes formades per joves i grans.Pel que fa als orígens del Ball Cerdà com a variant del Ball Pla, aquests són incerts. El Govern ha assenyalat que fonts orals indiquen que s'havia ballat al segle XIX, mentre que la primera referència coneguda a la premsa és de 1916. La dansa ha sobreviscut a d'altres balls de la Seu d'Urgell, com el de Cascavells, l'Indiot per Carnaval i el Contrapàs. És un ball rodó tancat, que formava part d'un conjunt de danses, un ball d'exhibició i, antigament, també, un ball de festeig, en el qual es feien públiques moltes parelles.