Les restes d'Aurora Picornell, per fi a casa: acaba un camí i en comença un altre

La família de la comunista referent de l'esquerra a les Illes considera que s'obre un nou camí d'esperança

Enllaç a altres textos de l'autor Caterina Karmany Jaume

Caterina Karmany Jaume

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a les Balears

@CaterinaKarmany
Actualitzat

A Palma, el Conservatori Superior de Música va quedar petit per les moltes persones que van assistir a l'emotiu acte d'entrega de les restes de les Roges del Molinar. Així es coneixen les activistes republicanes assassinades la nit de Reis del 1937.

Fins al 2021 no se'n van trobar els cossos al cementiri de Manacor, fet que corregeix un error històric, ja que es creia que estaven enterrades a Porreres. Després d'anys d'espera, per fi les famílies d'Aurora Picornell i les seves companyes s'han pogut fer càrrec de les despulles, que enterraran a Palma i Capdepera.

"Aurora Picornell és pràcticament un símbol de disseny", afirma l'historiador David Ginard, autor del llibre "Aurora Picornell, de la història al símbol". "Té tot un conjunt d'elements que s'ajunten en una sola persona que són extraordinaris", afegeix.

L'activista mallorquina, per començar, tenia un nom poc habitual a les Illes, però molt vinculat a tot el que va defensar: comunisme, sindicalisme, laïcitat i feminisme.

Es diu d'ella que, quan parlava, no podies deixar d'escoltar-la i que tenia tal poder d'atracció que, encara que no fos la màxima dirigent sindical o del Partit Comunista, va ser essencial en la difusió de les seves idees. Ho demostra, segons l'historiador, el fet que la detinguessin el primer dia de la revolta:

"Es van fer poques detencions aquell dinou de juliol del 1937 i ella va ser l'única dona que s'emportaren. Això demostra que era un referent de primeríssim ordre."

Els feixistes es referien a ella com La Arpía; per tant, sabien molt bé qui buscaven. "La seva mort, tan espantosa, una nit de Reis d'aquell any --prossegueix Ginard--, també genera una sèrie de llegendes, com per exemple que es va enfrontar als seus botxins i els va cridar: amb quines bales matareu les idees?".

Més enllà que sigui veritat o no, pel professor d'història contemporània de la UIB la importància d'aquestes llegendes és que van commocionar tant Mallorca que en lloc de silenciar-la la van fer encara més mítica.


La troballa de l'estilogràfica

Picornell va morir aferrada a la seva ploma, amb la qual va escriure fins al darrer dia a la presó: "Va redactar un manifest als seus companys, amb normes de cara al futur, cosa que també referma la idea que, encara que no fos autoritat, era molt important."

És l'única ploma que s'ha trobat dins les despulles d'una dona represaliada, una troballa que va fascinar els historiadors i va emocionar els familiars, que, per cert, l'han cedit al Govern balear: "Ella es va dedicar al poble, i al poble ha de tornar", ens expliquen.

A Joana Maria Tortellà se li envidrien els ulls quan hi pensa:

"Trobar-la a ella ja va ser molt emocionant, però que hi fos l'estilogràfica amb què expressava els seus sentiments, en què creia tant per ella com per la societat, és un sentiment doble molt gran."

Fa uns mesos que al cementiri de Son Coletes de Manacor i gairebé per sorpresa van trobar les despulles de Picornell i la resta de les anomenades Roges del Molinar: Berlarmina González, Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria Pasqual. Totes afusellades la nit de Reis, quan els havien tret de la presó fent-los creure que tenien un permís. Ara les seves restes ja són amb els familiars, que troben que han arribat tard pel patiment que els ha suposat.

Així i tot, per Joana Tortellà el més important és que ja tenen Aurora Picornell amb ells i que saben que tot el que va fer era cert. També creu que ara s'obre un nou camí d'esperança:

"Només demano que ens deixin evolucionar, sense fer mal a ningú, acceptant tot tipus de sentiments, però que ens deixin evolucionar, i ho reclamo amb el pensament de l'Aurora."

Els familiars de les Roges del Molinar també reclamen que no s'aturi la recerca. Està previst que els pròxims dies es reprendrà la darrera fase d'exhumació al cementiri de Son Coletes. I al maig han de començar les excavacions a la platja de Sa Coma, on es creu que hi ha la fossa del desembarcament de Bayo, capità de l'exèrcit de la república. És important perquè es tracta d'una fossa de la guerra i no de la repressió.

Amb quines bales matareu les idees?: "Amb cap", va respondre de forma unànime públic que va assistir a l'acte d'entrega de les restes d'aquestes cinc dones, assassinades perquè volien canviar el món.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Illes Balears
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut