Les relacions Catalunya-Espanya i l'Estatut, rerefons polític de les consultes
Les consultes sobiranistes tenen el seu origen en la societat civil, que és l'encarregada d'organitzar-les i tirar-les endavant. El món de la política, però, no en queda al marge i els diferents partits s'han posicionat respecte a aquesta iniciativa i sobre la relació Catalunya-Espanya. L'Estatut català també n'ha estat protagonista. El president del Parlament i dos consellers han participat en la consulta. Qui també pot anar a votar és el president de la Generalitat, José Montilla, ja que Sant Just Desvern, la ciutat on resideix, acull una de les consultes. CDC i ERC l'han instat a fer-ho.
Convergència Democràtica i Esquerra Republicana han mobilitzat els seus dirigents a favor de la iniciativa. Els convergents, en declaracions del seu secretari general adjunt, Felip Puig, a l'espai "L'entrevista de Catalunya Informació", pensen que l'èxit de les consultes demostra el fracàs d'Espanya per entendre Catalunya. Per la seva banda, el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha assegurat que són "un clam demanant respecte per a Catalunya i els catalans". Després que aquest dissabte José Montilla demanés al líder de CiU, Artur Mas, que no s'amagués i digués si és independentista, Pujol ha emplaçat els socialistes catalans, començant pel president de la Generalitat, a exercir el vot. També s'ha pronunciat el líder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, que ha demanat que aquestes consultes no es menyspreïn.
Des de les files republicanes creuen que s'han refet ponts de diàleg entre les dues formacions. El líder d'ERC, Joan Puigcercós, assegura que "quan hi ha una causa comuna la gent d'ERC i de CIU" poden "treballar junts". Puigcercós ha assegurat que el Tribunal Constitucional és el passat i les consultes el futur, i ha demanat a la resta de partits que prenguin nota dels resultats de les consultes, sobretot a "aquells que creuen que és possible un acord a partir de l'actual Estatut".
Pel secretari general d'ICV, Joan Herrera, les consultes han de servir de toc d'atenció al PSOE i PP perquè desbloquegin, d'una vegada, la renovació dels magistrats del Constitucional.
Silenci, en canvi, entre els socialistes, que veuen amb respecte la iniciativa però sense interposar-s'hi. Tot i això, ciutats amb alcaldes socialistes, com Lleida, Girona i Manresa, han cedit instal·lacions municipals per a la votació.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques i primer secretari del PSC de Girona, Joaquim Nadal, ha acusat Convergència d'actuar amb una "calculada ambigüitat". Nadal lamenta la doble moral de CDC, que practica l'independentisme de cap de setmana i l'aliança amb el PP entre setmana.
Benach, Huguet i Ausàs, a les urnes
Diversos càrrecs institucionals de Catalunya, especialment els vinculats a Esquerra, han participat en la tercera onada de consultes, que se celebra a més de 200 localitats catalanes. És el cas del conseller d'Innovació, Josep Huguet, que ha votat a Manresa i ha assegurat que la democràcia s'exerceix votant, o el de Governació, Jordi Ausàs, que ho ha fet a la Seu d'Urgell, des d'on ha fet una crida perquè Catalunya vagi per lliure.
El president del Parlament, el també republicà Ernest Benach, ha votat a Reus i ha volgut destacar que, malgrat tot, el país continua caminant.
El portaveu de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC, Uriel Bertran, i el responsable de l'àrea d'immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, Àngel Colom, han reclamat al president català que prengui exemple de la segona autoritat del país i acudeixi a votar a Sant Just Desvern.
Precisament a Sant Just Desvern s'ha pogut veure el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que ha volgut expressar amb la seva presència el suport a les consultes. També Joan Carretero, que presideix la formació Reagrupament, ha sortit en defensa d'una iniciativa que ha qualificat "d'entrenament per quan Catalunya hagi de decidir de debò".
Des de les files republicanes creuen que s'han refet ponts de diàleg entre les dues formacions. El líder d'ERC, Joan Puigcercós, assegura que "quan hi ha una causa comuna la gent d'ERC i de CIU" poden "treballar junts". Puigcercós ha assegurat que el Tribunal Constitucional és el passat i les consultes el futur, i ha demanat a la resta de partits que prenguin nota dels resultats de les consultes, sobretot a "aquells que creuen que és possible un acord a partir de l'actual Estatut".
Pel secretari general d'ICV, Joan Herrera, les consultes han de servir de toc d'atenció al PSOE i PP perquè desbloquegin, d'una vegada, la renovació dels magistrats del Constitucional.
Silenci, en canvi, entre els socialistes, que veuen amb respecte la iniciativa però sense interposar-s'hi. Tot i això, ciutats amb alcaldes socialistes, com Lleida, Girona i Manresa, han cedit instal·lacions municipals per a la votació.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques i primer secretari del PSC de Girona, Joaquim Nadal, ha acusat Convergència d'actuar amb una "calculada ambigüitat". Nadal lamenta la doble moral de CDC, que practica l'independentisme de cap de setmana i l'aliança amb el PP entre setmana.
Benach, Huguet i Ausàs, a les urnes
Diversos càrrecs institucionals de Catalunya, especialment els vinculats a Esquerra, han participat en la tercera onada de consultes, que se celebra a més de 200 localitats catalanes. És el cas del conseller d'Innovació, Josep Huguet, que ha votat a Manresa i ha assegurat que la democràcia s'exerceix votant, o el de Governació, Jordi Ausàs, que ho ha fet a la Seu d'Urgell, des d'on ha fet una crida perquè Catalunya vagi per lliure.
El president del Parlament, el també republicà Ernest Benach, ha votat a Reus i ha volgut destacar que, malgrat tot, el país continua caminant.
El portaveu de la coordinadora de les consultes i diputat d'ERC, Uriel Bertran, i el responsable de l'àrea d'immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, Àngel Colom, han reclamat al president català que prengui exemple de la segona autoritat del país i acudeixi a votar a Sant Just Desvern.
Precisament a Sant Just Desvern s'ha pogut veure el president del FC Barcelona, Joan Laporta, que ha volgut expressar amb la seva presència el suport a les consultes. També Joan Carretero, que presideix la formació Reagrupament, ha sortit en defensa d'una iniciativa que ha qualificat "d'entrenament per quan Catalunya hagi de decidir de debò".
