Les raons geopolítiques que expliquen l'encariment del gas

A finals d'agost, el ministre d'Exteriors algerià anunciava que trencava relacions amb el Marroc. L'anunci tenia lloc en el pitjor moment possible. I és que bona part de gas que Algèria ven a Espanya passa per territori marroquí, a través del gasoducte del Magreb, amb capacitat d'11.000 milions de metres cúbics l'any.

El contracte que fins ara regulava aquestes operacions acaba el 31 d'octubre i, si abans no s'arriba a un acord, aquesta aixeta es tancarà deixant sense gas el Marroc, però de retruc Espanya, que a partir de llavors comptarà només amb el Medgas, un gasoducte que comunica Algèria amb Almeria sense passar pel Marroc, però que té una capacitat menor, malgrat l'ampliació que entrarà en funcionament a finals d'any.

O sigui, que d'una capacitat total de 19.000 milions de metres cúbics es passarà només a 10.000.

Josep Graell, director d'operacions del grup Trebol Energia, explica que "el Marroc està demanant un impost caríssim per deixar portar el gas per allà i Algèria no ho vol, i el que està fent ja és baixar la quantitat de gas que passa per Marroc i dir que el portarà en vaixells, però portar-lo en vaixells és molt més ineficient i a més entres a competir amb Àsia, amb qualsevol lloc del món que li puguin comprar el gas."

En competència amb països com la Xina i el Japó que estant disposats a comprar-lo més car i que han acaparat els vaixells de gas durant els darrers mesos deixant Europa -a les portes de l'hivern- amb les reserves més baixes dels últims 10 anys.

A això s'hi afegeix un altre element: Rússia, principal proveïdor europeu, vol deixar de subministrar el seu gas a través d'Ucraïna. Per fer-ho cal que entri en funcionament un nou gasoducte, el NordStream2, que connecta directament Rússia amb Alemanya, un projecte polèmic perquè Rússia podria utilitzar el gasoducte com a arma de pressió política. El gasoducte havia d'entrar en funcionament a l'octubre però sembla que finalment no serà fins al gener.

Així ho explica Josep Graell: "A veure, aquí al final el que li ha de donar autorització és el gestor del sistema gasista alemany. I aquest sistema gasista, teòricament, havia de ser una mica més lax amb els seus criteris del que generalment és. Però a l'hora de la veritat han hagut d'exigir el mateix que li exigien a tothom. Rússia està aprofitant molt bé l'avinentesa per subministrar menys gas perquè el gas està pujant i li està consumint Àsia. Per tant, Rússia no ven menys gas i amb els preus tan alts ja li convé que vagin pujant."

Una tempesta perfecta

La situació afegeix incertesa als mercats de futurs i estén la por entre determinades indústries.

"Al final no patim per no tenir gas a casa, sinó que es pateix perquè estigui tan car que les indústries que necessiten el gas com a matèria prima o bàsica per la seva producció que té un pes important als seus costos, hagin de parar per no poder ser competitius."

De fet, al Regne Unit ja han hagut de parar l'activitat dues plantes de fertilitzants pels elevats preus del gas.

I de lluny s'ho miren els Estats Units. Poc esquitxats per aquesta crisi energètica, perquè s'estan autosubministrant amb el seu propi gas provinent del fracking.

"Els Estats Units no estan exportant gas pràcticament. Això ve de l'administració anterior, que està funcionant amb èxit: estan mantenint que el gas primer es consumeixi en el mercat intern. I ara ens trobem que l'índex dels Estats Units està a 30, mentre que el d'aquí el tenim a 75. L'índex als Estat Units està molt baix".

I el que és més important, explica Graell: "A les grans indústries consumidores de gas, les metal·lúrgiques, els està beneficiant, són més competitives perquè tenen un preu de gas molt més barat."

Caldrà veure quin paper jugaran les temperatures. Amb un hivern càlid, diuen els experts que la situació podria normalitzar-se al gener; amb un hivern gèlid, les possibilitats d'aturades a la indústria son ben plausibles.