Les pujades del preu de la llum també arriben als clients del mercat lliure

L'espiral alcista de preus ha servit a les comercialitzadores del mercat lliure per fer campanya i atraure clients apel·lant a l'estabilitat de les seves tarifes. Així, mentre els clients del mercat regulat estaven pendents de l'evolució diària dels mercats i rebien l'impacte de les pujades dia a dia, els clients del mercat lliure s'ho miraven com si allò no anés amb ells, i, fins i tot, amb les rebaixes d'impostos aprovades pel govern espanyol aconseguien reduir la factura a final de mes.

Aquesta situació, però, tenia data de caducitat, i ara molts d'aquests clients fa setmanes que estan rebent cartes en què els comuniquen un increment de tarifes. Les comercialitzadores els diuen que "lamentablement i a desgrat nostre, no estem en disposició de renovar el seu contracte de subministrament d'electricitat en les mateixes condicions econòmiques que actualment".

En alguns casos la factura se'ls duplicarà de cop, una pujada que justifiquen "arran de la situació actual d'excepcionalitat al mercat energètic".

Canvis en els contractes

Per a molts, l'increment de tarifes s'explica perquè venç l'any de contracte, però per a d'altres, suposa trencar l'acord abans del termini previst, una pràctica que denuncien les associacions de consumidors.

Rubén Sánchez, secretari general de FACUA, explica que "si fa un any que vam fer el contracte i ara el renovem, és lògic que ara ens plantegin un canvi tarifari i possiblement a l'alça, tenint en compte la carestia del mercat majorista, però si no ha passat tant de temps, si no hem consumit 12 mesos de contracte, és il·legal", si bé és cert que hi ha companyies en què els contractes tenen vigència per 3 o 6 mesos.

"En un contracte que dura un any, una elèctrica no pot apujar de sobte la tarifa perquè no estigui guanyant prou diners o perquè fins i tot entengui que va a pèrdues, això ho ha de calibrar la companyia quan fa l'oferta", afegeix Ruben Sánchez.

De fet, FACUA ha denunciat fins a tres comercialitzadores per aquest motiu, però encara està a l'espera de la resposta administrativa.

Clàusules especials

Des de la consultora energètica Enertips, expliquen, però, que moltes comercialitzadores inclouen en els seus contractes clàusules que els permeten apujar les tarifes abans que finalitzi el contracte.

"El que s'hauria d'intentar, i per això estan els reguladors i la CNMC, és que a aquestes empreses comercialitzadores no els fos tan fàcil poder trencar aquestes condicions de contracte. És veritat que ho tenen estipulat per contracte, no estan cometent cap il·legalitat", apunta Josep Lecina, director general d'Enertips.

La manera d'evitar que les comercialitzadores s'enganxessin els dits amb les seves pròpies ofertes podria ser obligar-les a tenir contractada per avançat una part més gran de l'energia que venen.

"Si es pogués forçar a no poder incorporar aquest tipus de clàusula que permet canviar la tarifa se'ls faria més difícil incomplir condicions i trencar contractes. D'acord, tindran menys marge, serà menys rendible el negoci per a ells, però serà més sostingut en el temps, i no es veuran obligats a incomplir condicions", explica Lecina.
 

Comercialitzadores amb l'aigua al coll

Aconseguir contractes a llarg termini, i fins i tot tenir plantes de producció pròpia és l'objectiu de moltes comercialitzadores.

En el cas de Som Energia, és prioritari seguir construint plantes de producció perquè "si les plantes estan dins la cooperativa, sabem què ens han costat, sabem què necessita la planta per funcionar i, per tant, podem establir un preu fix al llarg de 15, 20, 25 anys, el temps de vida de la planta", explica Eduard Quintana, membre de l'equip elèctric de Som Energia.

Ara bé, aquest procés és llarg, i mentrestant, tant ells i com la majoria de comercialitzadores estan exposats a unes tensions financeres difícils de mantenir en el temps. Compren electricitat cada cop més cara, però la venen als clients a un preu molt inferior, perquè ja el van pactar fa mesos.

"És importat remarcar -diu Josep Lecina- que l'empresa comercialitzadora és un intermediari, és un pur broker, afegeixen un marge a tots els preus regulats i el preu del mercat majorista, ells no són causants de la pujada del  preu i es troben que a aquests preus tan alts no poden mantenir les condicions que van pactar amb els clients perquè si no assumirien unes pèrdues que els posaria en una situació de fallida, i és per això que ara estan trencant contractes i que deixen indefensos clients, tant particulars com empreses, que creien tenir assegurats uns preus en un període de 12 o 24 mesos".

I a aquesta situació, ja de per si complicada, s'hi afegeixen altres problemes de tresoreria.

"Per operar al mercat diari, totes les comercialitzadores han de deixar uns avals, garanties, que equival a tot allò que compraràs d'energia per avançat, és a dir, encara que siguis solvent i viable necessites aquests diners abans d'haver cobrat dels clients. I això -explica Eduard Quintana- en qüestió de mesos s'ha multiplicat. Si a l'agost podíem parlar que Som Energia havia de fer front a factures de 4 milions d'euros, hi havia moments que al desembre o al gener havíem de pagar 30 milions". 

A aquesta dificultat encara s'hi ha sumat una altra que té a veure amb la rebaixa d'impostos aprovada pel govern espanyol, que redueix l'IVA del 21% al 10%.

"Les comercialitzadores hem continuat pagant un 21% d'IVA per tots els càrrecs i tota l'energia que hem de comprar. Per tant, hi ha un decalatge que ens hem de posar d'acord amb Hisenda de dir: 'Ei, estic cobrant el 10% i he pagat el 21%, m'has de tornar la diferència'. I aquesta diferència -diu Quintana- al punt més àlgid, finals de desembre i principis de gener, suposava que Hisenda ja ens devia 7 milions d'euros". Uns diners que també havien d'anar a buscar fora, als socis.

Ara, però, sembla que aquesta situació ja comença a arreglar-se. "Sembla que amb sis mesos de retard ja estan començant a retornar-nos una part del que ens devien, però és una altra pedra a la sabata".   

La solució per a Som Energia va ser obrir una campanya perquè els socis aportessin capital com a inversió. Dels 15 milions d'euros que volien recaptar ja n'han aconseguit 13.

D'altres comercialitzadores no han pogut superar aquestes dificultats i l'any passat fins a sis a tot l'Estat van fer fallida.

Per això per sobreviure moltes estan fent just el contrari del que caldria esperar d'un negoci, no acceptar nous clients, i és que amb aquests preus alguns, sobretot els grans, com les pimes, costen diners.