Les propostes sobre habitatge centren els actes de campanya d'aquest dilluns

I enmig de la campanya de les eleccions municipals del 26M, les propostes sobre habitatge han centrat aquest dilluns els principals arguments dels actes dels candidats a l'alcaldia de Barcelona.

Les hipoteques invertides, no regular el lloguer o la construcció de pisos per part de l'empresa privada són algunes de les qüestions sobre les quals s'han pronunciat els alcaldables. 

Representants de cinc de les candidatures a l'Ajuntament de Barcelona, excepte Ciutadans i PP, han participat en un debat organitzat entitats com la PAH o el Sindicat de Llogaters. Un dels temes que ha generat més debat són els lloguers, que s'han disparat a la ciutat, i el decret que impulsa la Generalitat en aquesta matèria.

Pel que fa als dos absents, Manuel Valls i Josep Bou, tots dos es mostren partidaris de construir més habitatges de lloguer social, també amb la participació del sector privat.

A banda de l'habitatge, un altre tema candent a Barcelona és el de la seguretat. En una entrevista a "Els matins", Ada Colau ha reiterat que és competència de la Generalitat i ha denunciat que fa 10 anys que no s'incrementa el nombre de mossos d'esquadra a la ciutat.

Per pal·liar el que considera un dèficit estructural, l'alcaldessa de Barcelona diu que fa mesos que reclama més agents al conseller Miquel Buch, però que no obté resposta.

D'altra banda, noves crítiques de Junts per Catalunya cap al candidat d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona. Elsa Artadi diu que Ernest Maragall va aïllar Carles Puigdemont en la seva etapa com a conseller d'Exteriors. Esquerra ho nega, mentre que Puigdemont diu que és un fet i apunta que la relació és molt millor amb l'actual conseller, Alfred Bosch.

A banda d'europees i municipals, a bona part d'Espanya també es renoven aquest diumenge els parlaments autonòmics. A la Comunitat de Madrid, l'esquerra confia poder sumar per arrabassar al PP el govern regional, en mans populars des de fa 24 anys.

A les Illes, sempre hi ha guanyat el PP, tot i que no sempre hi han pogut governar. Precisament, Francina Armengol, que ha arribat a la presidència gràcies als pactes, podria ser la primera socialista a guanyar a les Balears. Diumenge veurem si es confirma el tomb que les enquestes també preveuen per a les altres comunitats on el mapa dels últims anys ha estat tenyit de blau.

Catalunya Ràdio i Catalunya Informació han començat aquest dilluns els debats territorials per a les eleccions municipals de diumenge. Els sis aspirants a l'Ajuntament de Girona han debatut sobre les polítiques que volen aplicar a la ciutat.

El debat s'ha fet des de la sala de plens del consistori gironí.

La recollida de credencials marca la campanya

A la tarda, la campanya electoral ha quedat marcada per la presència dels presos electes catalans al Congrés i al Senat. El president de la Generalitat, Quim Torra, s'hi ha referit en un míting a Tarragona. A Barcelona, a l'acte d'Esquerra Republicana, també s'hi han referit Ernest Maragall.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que Maragall va ser el conseller d'Ensenyament més conflictiu que es recorda, pactant amb la dreta una reforma en contra dels criteris de la comunitat educativa. La candidata a la reelecció ha demanat un cara a cara amb Ernest Maragall.

El candidat del PSC Jaume Collboni, acompanyat pel ministre de Cultura en funcions, José Guirao, ha presentat les propostes en matèria cultural per a Barcelona. Collboni ha proposat augmentar el pressupost en cultura d'un 5% al 7%.

Manuel Valls ha rebut el suport d'una seixantena d'advocats que han firmat un manifest a favor de la seva candidatura. Valls, que ha defensat l'estat de dret i la llei, ha alertat dels perills d'una ciutat governada pel separatisme i el populisme, que, segons diu, poden conduir al desastre.

Des d'un solar al barri de les Corts on fa més de 10 anys que els veïns esperen la construcció d'una residència per a la gent gran, el candidat del PP ha carregat contra la Generalitat per no haver executat el projecte. Josep Bou promet crear 4.500 places de residència i 500 de centre de dia.

Davant un edifici buit de Nou Barris, el districte amb més desnonaments, la CUP ha presentat un paquet de mesures urgents per revertir l'emergència habitacional, a curt i mig termini.