Les preuades "terres rares" de l'Afganistan, al punt de mira de la Xina

Les terres rares, uns elements químics molt preuats perquè són imprescindibles en molts productes electrònics, són un altre dels factors a tenir en compte en la crisi afganesa i en el paper que hi jugui la Xina.

El país asiàtic ja controla el 95% dels dipòsits de terres rares, un conjunt de disset elements químics entre els quals hi ha l'itri, l'escandi, el neodimi i el samari.

El seu nom no fa referència al fet que siguin escassos, sinó que estan molt dispersos, units a altres metalls, i costa trobar jaciments on n'hi hagi grans quantitats. A més, cal processar els minerals per separar les terres rares dels altres elements amb què s'han combinat.

El seu camp d'aplicació és molt ampli, com resumia i actualitzava el geòleg indi V. Balaram en un article publicat el 2019 a la revista Geoscience Frontiers: bateries de cotxes elèctrics i híbrids, ordinadors, mòbils, pigments, additius, màquines de raigs X portàtils, làsers, turbines d'aerogeneradors... Fins i tot n'hi ha un, l'europi, que es fa servir per identificar els bitllets d'euro i detectar les falsificacions.

I pel territori de l'Afganistan passa una veta d'aquests metalls, que encara no ha estat explotada econòmicament. És per això que amb l'arribada dels talibans al poder, alguns han vist l'oportunitat perquè la Xina s'acosti més a l'Afganistan. Una opció alimentada per declaracions de líders xinesos, com s'ha fet palès amb les paraules de Zhao Lijian, portaveu del ministre d'Afers Estrangers:

"La Xina continuarà donant suport a la reconstrucció pacífica, i dins la seva capacitat de contribuir a l'economia afganesa, i a donar-los suport en el desenvolupament social."

Però els analistes creuen que és prematur pensar que la Xina entrarà al país de manera immediata, com explica Ana Ballesteros, investigadora del Cidob, centre de recerca en relacions internacionals:

"El principal escull per a la Xina i per a qualsevol altre país segueix sent la seguretat i, sense pacificació, a l'Afganistan no s'hi pot invertir."

La Xina i l'Afganistan comparteixen una petita part de frontera. I podria ser precisament aquest fet una de les raons per les quals la Xina serà molt curosa abans d'invertir. Però encara hi ha un altre element en joc, com assenyala Ana Ballesteros:

"La Xina no vol que se la vegi com un estat no responsable i en aquest sentit necessita que l'Afganistan es pacifiqui, però que ho faci dintre d'un marc d'acceptabilitat internacional perquè les seves inversions siguin legals i que siguin legítimes a ulls de la comunitat internacional."

Un valor d'entre 1 i 3 bilions de dòlars

El negoci de les terres rares és molt atractiu i l'Afganistan hi pot tenir un gran protagonisme, com explicava Ahmad Shah Katawazai, un diplomàtic que havia treballat a l'ambaixada de l'Afganistan a Washington, en un article publicat el febrer del 2020 a The Diplomat.

Segons estudis del Servei Geològic dels Estats Units, explica, l'Afganistan podria tenir 1,4 milions de tones de terres rares, que podrien arribar a un valor econòmic d'entre 1 i 3 bilions de dòlars.

Això s'afegiria a uns 60 milions de tones de coure, 2.200 milions de tones de mena de ferro i vetes d'alumini, or, plata, zenc, mercuri i liti. Aquest últim és un metall essencial en les actuals bateries dels vehicles elèctrics.

Aquesta pot ser una de les raons per la qual altres analistes creuen que la Xina intentarà fer-hi negoci. De fet, algunes veus afirmen que els xinesos es mouen bé en territoris poc estables, com els de diversos països africans on han fet inversions milionàries.