Les poblacions africanes actuals conserven gens d'altres espècies humanes extingides

Molts africans actuals porten gens de poblacions humanes ja extingides. És el que ha descobert un equip internacional liderat per David Comas, investigador principal a la Universitat Pompeu Fabra i a l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). La recerca es publica a la revista "Genome Biology".

Fins ara se sabia que algunes poblacions extintes, com ara els neandertals o els denisovans, s'havien barrejat amb els humans moderns fora d'Àfrica. Però no s'havia demostrat que a les poblacions africanes s'hagués produït cap creuament.

El nou estudi ha permès identificar, en poblacions africanes actuals, gens d'una línia extinta d'humans. Així ho explica David Comas, que dirigeix el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF:

"Aquesta població arcaica totalment desconeguda es va barrejar amb els avantpassats dels africans i els seus gens s'han conservat al seu genoma fins a l'actualitat".

Els investigadors han estudiat genomes moderns de diferents poblacions amb molta diversitat d'estils de vida, llengua o geografia dins el continent africà.  Seqüenciant aquests genomes actuals i amb aplicació de tècniques d'intel·ligència artificial han pogut comprovar que, una part d'aquests, prové de la introgressió, és a dir, de l'assimilació de gens d'una altra espècie que s'han conservat i s'han anat transmetent.

Replantejar teories

Els resultats han sorprès els investigadors, com comenta Òscar Lao, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i un dels primers autors de l'estudi:

"El que ens ha sobtat és que per poder descriure la diversitat genètica que hi ha a les poblacions africanes actuals cal tenir en compte la presència d'una població africana arcaica extinta, amb la qual els humans anatòmicament moderns s'haurien barrejat".

D'aquí es dedueix que a més de les poblacions arcaiques diferents del llinatge sàpiens, com ara neandertals o denisovans, que hi havia fora d'Àfrica, en aquest continent també hi havia altres subpoblacions. I que els humans anatòmicament moderns que varen romandre a Àfrica s'hi creuar i van tenir descendència.
 

Això no només qüestiona la idea que els africans eren un model de població sense introgressió, sinó que té altres implicacions, com assenyala Belén Lorente-Galdos, una de les primeres signants de l'article:

"El nou model que presentem ens ha obligat, a més, a revisar la quantitat d'ADN en persones d'origen eurasiàtic que procedeix de neandertals, que podria ser de fins a tres vegades més gran del que s'ha estimat fins ara emprant els models anteriors".

A l'estudi hi han participat també investigadors de l'IDIBELL, així com dels Estats Units, l'Aràbia Saudita, Tunísia, Finlàndia, Sud-àfrica i el Líban.