Les pluges no acaben amb la sequera: el pla del govern per no dependre'n tant

La major part de l'aigua que ha caigut els últims dies ha anat molt bé per a boscos, camps i aqüífers, però encara no ha arribat de manera significativa a rius i pantans.

A hores d'ara, els embassaments gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, els de la part occidental de Catalunya, estan al 35,8% de la seva capacitat.

Pitjor estan les conques internes, les més properes a la costa on, malgrat les pluges, estan a una quarta part de la capacitat, entorn el 25%.

Dèficit d'entre 400 i 600 litres m²

Per tant, la major part de Catalunya continua en situació d'excepcionalitat per la sequera, perquè les pluges han estat intenses, però han caigut de manera molt local.

És el que explica Vicenç Altaba, tècnic de recerca aplicada i modelització del Servei Meteorològic de Catalunya:

"El tipus de precipitació és interessant perquè és molt intensa, però molt irregular en l'espai. En un poble poden caure 50 litres i al poble del costat no ha caigut res. Per omplir embassaments caldria que aquestes precipitacions intenses es produïssin a tot arreu al mateix temps."

Altaba calcula que en els gairebé 3 anys de l'actual sequera han caigut entre 400 i 600 litres d'aigua per metre quadrat menys, un dèficit que serà difícil que es recuperi.

Segons explica, mai ha passat que una sequera remeti durant l'estiu, i que les pluges que pugui haver-hi poden evitar les pitjors conseqüències a cultius i boscos, però és molt improbable que puguin omplir els embassaments.

Pluges concentrades a poques comarques

On ha plogut més han caigut entre 50 i 120 litres: ha estat principalment al sud de la Costa Brava, a la costa central, a Osona i al Ripollès, com es pot veure en aquest mapa.

El color blau mostra els llocs on ha plogut més, i el color blanc on ha plogut menys o gens, i es veu clarament que a les terres de Ponent i de l'Ebre s'han quedat pràcticament secs.

La crisi climàtica ens aboca a un escenari en què les sequeres no seran episodis excepcionals, sinó que es convertiran en habituals, cosa que ja mostren les projeccions climàtiques.

Seran, per tant, més freqüents, més intenses i més llargues, i les previsions de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, és que cap al 2050 hi haurà un 18% menys d'aigua disponible.

A més, l'augment de la temperatura i altres factors poden fer que la demanda augmenti, cosa que agreujarà els efectes de la reducció de les precipitacions.

El govern aprova el Pla de Gestió de l'Aigua

Per fer-hi front, el govern ha aprovat aquest dimarts el Pla de Gestió de l'Aigua, que preveu invertir més de 2.400 milions d'euros, el triple del pressupost del pla en vigor fins ara.

El Pla arriba unes setmanes després del requeriment de la Unió Europea a les comunitats autònomes que encara no l'havien aprovat, que són Catalunya, les Canàries i Andalusia.

En la presentació del pla després del Consell Executiu, Samuel Reyes, director de l'ACA, ha negat que això hagi de comportar cap mena de sanció per part de la UE.

Reyes ha afirmat que no s'ha aprovat de pressa i corrents, sinó que s'han seguit tots els tràmits necessaris:

"Això vol dir que va estar aturat en un calaix durant uns mesos fins que el nou govern el va poder aprovar, són més o menys els 8 mesos d'endarreriment. Espanya l'ha aprovat el gener del 2023. Si no hagués estat en un calaix durant 8 mesos, hauríem estat els primers de l'Estat a aprovar-lo."

Les mesures se centren, en un termini de 6 anys, a millorar la qualitat de les masses d'aigua de les conques internes, les que entren dins les competències de la Generalitat, i que abasten el 40% dels recursos hídrics i el 90% de la població.

L'objectiu és no dependre tant de les pluges i també augmentant-ne la disponibilitat un 30%.

Un dels pilars és la regeneració de l'aigua residual, i, en menor mesura, la dessalinització --per això es duplicarà la seva capacitat--, però també dona prioritat a la restauració fluvial.

En aquest sentit, alguns dels rius que es preveu que es beneficiïn del pla són el Gaià, el Cardener o el Llobregat, amb la recuperació ecològica dels trams més degradats.

Segons el govern, al voltant d'un 40% del pressupost es destinarà a assegurar un bon estat dels medis aquàtics i a mesures per adaptar-se a fenòmens eventuals i extrems, en un context de pluges cada cop més irregulars i amb fenòmens meteorològics d'aquest tipus.

L'altre 60% es destinarà, bàsicament, a actuacions per incrementar la disponibilitat, la regeneració i la modernització de regadius.

Aquest és el detall de les mesures: