Descobreixen que les plantes emeten sorolls: així sonen quan s'estressen

Se sabia que les plantes emeten vibracions, però no s'havia aconseguit saber si també produeixen sons, i ara una recerca feta a Israel ha aconseguit gravar-los.

Són ultrasons que estan fora de l'espectre que podem sentir els humans, i sembla que les plantes els produeixen quan estan estressades, perquè els falta aigua o se senten atacades.

Els investigadors de la Universitat de Tel-Aviv que han fet la recerca els han convertit en sons audibles i els han ajuntat, i la sensació que produeixen és molt similar al soroll que fan les crispetes quan esclaten:

"Les plantes estressades emeten sons en l'aire que es poden detectar a més d'un metre de distància."

Stressed plants emit airborne sounds that can be detected from over a meter away.

Lilach Hadany @YovelBatLab @TelAvivUni

Learn more in @CellCellPress: https://t.co/Xxp19bcY0h pic.twitter.com/ms44HP1c9j

— Cell Press (@CellPressNews) March 30, 2023

Freqüències d'entre 40 i 80 quilohertz

La recerca, publicada aquesta setmana a la revista científica Cell, la van fer en un laboratori amb micròfons d'ultrasons col·locats a poca distància de les plantes.

Van gravar els sons que fan les plantes, de freqüències d'entre 40 i 80 quilohertz, que queden lluny dels 20 quilohertz, el màxim que podem percebre els humans.

Amb aquestes gravacions van entrenar un algoritme informàtic que va anar diferenciant els sons que feien espècies diferents en situacions diferents.

El cinquè dia sense aigua és quan emeten més sons

Segons ha explicat la biòloga i matemàtica Lilach Hadany, autora principal de la recerca, els sons eren molt més freqüents quan a la planta li faltava aigua o li havien tallat una branca:

"Les plantes sense estrès emetien menys d'un so per hora, de mitjana, mentre que les plantes estressades, tant deshidratades com ferides, emetien desenes de sons cada hora."

Quan els faltava aigua, començaven a augmentar la freqüència dels sons a partir del segon dia i arribaven al màxim el cinquè, i després anava disminuint fins que s'assecaven.

En aquest vídeo Hadany i els seus col·legues expliquen, en anglès, els detalls de com van fer la recerca:

Els sons, amb un volum similar al de la conversa humana, els van poder gravar després també en ambients naturals, on estan envoltats de molts altres sorolls.

Es van centrar en tomaqueres i plantes de tabac, però també van gravar sons molt similars en plantes de blat, de blat de moro, en vinyes i també en cactus.

Encara no saben com produeixen les plantes aquests sons, però suposen que pot ser amb la formació de bombolles al sistema vascular, un fenomen anomenat "cavitació".

"Un món ple de sons vegetals"

Hadany creu que les altres plantes i també insectes i animals com ratpenats o rosegadors perceben aquests sons i que, almenys en alguns casos, molt possiblement els poden interpretar:

"Les nostres troballes suggereixen que el món que ens envolta està ple de sons vegetals i que aquests sons contenen informació; per exemple, sobre l'escassetat d'aigua o les lesions."

Hadany afegeix que els resultats de la recerca poden tenir aplicacions en agricultura; per exemple, per detectar ràpidament quan les plantes necessiten aigua i nutrients.

Sons d'origen fisiològic sense intenció comunicativa

Carlos Vicient, investigador CSIC al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica) de la UAB, destaca que la recerca té el mèrit de ser el primer cop que s'ha pogut gravar els sons que emeten les plantes.

Això no era fàcil perquè són sons molt curts, de mil·lisegons, i molt poc freqüents, un màxim de 35 cada hora, i s'ha pogut fer gràcies a algoritmes sofisticats que han aconseguit identificar-los.

Però és més escèptic sobre el significat que es pugui atribuir a aquests sons, que es pot descartar que tinguin intenció comunicativa i que tenen un origen fisiològic:

"Quan poses una canya en una orxata i xucles, es produeixen sons. Això seria semblant: quan la saba passa per l'interior de la planta, s'hi produeixen bombolletes d'aire que poden fer aquests sorolls."

Vicient també recorda que la possibilitat que altres plantes i els animals els percebin i els puguin interpretar de moment és una hipòtesi que encara és lluny de poder-se verificar.

Aquest investigador va publicar el 2017 a la revista Plant Signaling & Behavior una recerca sobre com el so pot ajudar les plantes a suportar la falta d'aigua.

En aquesta recerca, feta sotmetent les plantes a soroll blanc a 80 decibels durant hores, es va descobrir que això feia activar gens de les plantes que les ajuden a suportar l'estrès hídric.