Les persones que han crescut en ambients rurals o ciutats irregulars s'orienten millor
Un estudi fet amb el joc Hero Quest, amb prop 400.000 persones, mostra que créixer en ciutats amb xarxes molt regulars de carrers disminueix la capacitat de moure's en entorns més complexos
Les persones que han crescut en ambients rurals o en poblacions d'estructura irregular s'orienten millor que aquelles que han passat la infantesa en ciutats amb xarxes de carrers molt estructurades. Així ho indica una recerca feta amb prop de 400.000 persones que havien de moure's per ambients diversos amb videojocs.
L'estudi l'han fet investigadors de l'University College de Londres, la Universitat de Lió i la Universitat d'East Anglia i s'ha publicat a la revista Nature.
A les proves, 397.162 persones de 38 països van dur a terme tasques cognitives amb els jocs de mòbil City Hero Quest i Sea Hero Quest. En el primer es mouen per carrers d'una ciutat amb un cotxe i en el segon han de navegar amb una embarcació i buscar criatures que viuen a l'aigua. Els participants tenien un mapa amb el punt de partida i una sèrie de llocs on anar en un ordre concret.
En el joc en què havien de recórrer un espai força regular, les persones que havien nascut en ciutats amb xarxes de carrers molt estructurades, com Chicago, s'orientaven molt bé. Però quan es pujava a nivells més complexos, els millors resultats els obtenien persones que havien crescut en ciutats amb estructures més irregulars, com ara Praga, o al camp.
Aquests resultats suggereixen, segons els autors, que l'entorn on algú creix i, en especial, l'estructura dels carrers, afecta la seva capacitat per orientar-se. Han observat, com sembla lògic, que una persona s'orienta millor en un ambient semblant a aquell en què ha passat la infantesa.
Predicció d'Alzheimer
El Hero Quest s'ha fet servir en moltes ocasions per predir la capacitat d'orientació en el món real, però també s'ha mostrat útil per detectar persones que tenen un alt risc de patir Alzheimer o que es troben en els primers estadis de la malaltia i diferenciar-los de persones amb risc baix.
Per això, els autors creuen que el seu treball pot ajudar a generar proves per diagnosticar l'Alzheimer, perquè la desorientació es produeix, en alguns casos, abans que es manifesti la pèrdua de memòria.
De moment, el que sembla indicar l'estudi és que créixer fora de les ciutats sembla bo per desenvolupar aquestes habilitats, que també semblen influenciades, a la inversa, per la manca de complexitat de les xarxes de carrers de moltes ciutats modernes. I això pot afectar també la pèrdua progressiva d'aquestes habilitats, com explica l'investigador principal, Hugo Spiers, de l'Universiy College de Londres:
"Hem trobat en investigacions recents que les habilitats de navegació espacial de la gent declinen amb l'edat, i això ja comença en les primeres etapes de l'edat adulta. Ara hem vist que les persones que han crescut en àrees amb xarxes regulars tenen unes habilitats comparables a les que persones d'àmbits rurals tenen a una edat cinc anys superior. I en algunes àrees la diferència encara és superior."
Un altre autor, Michael Hornberger, que investiga sobre demència a la Universitat d'East Anglia, explica que estan buscant com utilitzar aquest joc per detectar símptomes d'Alzheimer en els primers estadis de la malaltia:
"Establir quina capacitat de navegació hauria de tenir algú segons les seves característiques, com l'edat, l'educació i el lloc on ha crescut, és essencial per poder detectar signes de declivi."
Però Susan Kohlhaas, directora de recerca a l'entitat sense ànim de lucre Alzheimer's Research, del Regne Unit, que no ha participat en l'estudi, vol matisar algunes conclusions que es podrien extreure dels resultats:
"Els investigadors han trobat que l'habilitat per a la navegació és diferent en els que han crescut en ambients rurals, però no podem concloure que viure al camp ajuda a protegir contra la demència. El risc de tenir-ne és una barreja complexa d'edat, genètica i estil de vida, i el lloc on vius té diferents impactes al llarg de la nostra vida."
En tot cas, valora les dades recollides de tantes persones, que "equivalen a prop de 2.000 hores de treball de laboratori" i diu que comprendre la demència implica tenir informació del màxim de gent amb diverses característiques.
