Les periodistes es planten: el manifest de milers de professionals per la vaga del 8M

Noves adeptes a la vaga feminista del 8 de març coincidint amb el Dia Internacional de la Dona. I és que aquest any s'ha fet una crida a una vaga general de 24 hores només de dones, tot i que els sindicats majoritaris secunden una aturada de dues hores. Més de 5.000 periodistes i professionals de desenes de mitjans, d'agències de comunicació, gabinets de premsa i professionals del sector han firmat un manifest de suport, "Las periodistas paramos".

A més de denunciar la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial o l'assetjament que "totes patim" en tots els sectors, se centren en les particularitats del món de la comunicació. En aquest sentit, denuncien la visió parcial de molts mitjans a l'hora de mostrar la realitat a la societat, i reclamen el feminisme per millorar el periodisme.

"Som conscients de la rellevància social de la nostra feina i, per això, mostrem també la nostra preocupació per la visió parcial de la realitat que tantes vegades ofereixen els mitjans i en què falta la presència i aportacions de les dones. El feminisme també és necessari per millorar el periodisme."

La iniciativa l'ha promogut un grup de periodistes que, segons afirmen ells mateixes, s'han unit espontàniament sense vinculació entre partits polítics, sindicats o mitjans.

Les firmants ho fan a títol individual. Des de TV3, per exemple, hi ha les periodistes Begoña Grigelmo, Marta Arrufat, Mònica Bertran o Isabel Galí, entre d'altres, i de Catalunya Ràdio, Mari Luz García,  Lali Ferrer, Elisa Omedes, Sílvia Creus i Sandra Novillo, entre altres.

També l'han firmat Ana Pastor, de la Sexta; Àngels Barceló i Pepa Bueno, de la cadena Ser; Rosa Montero, d'"El País", o l'excorresponsal de TVE, ara jubilada, Rosa Maria Calaf.

Notícia relacionada: Llum verda al Congrés per acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones

En el manifest, que es llegirà als Jardins Montserrat Roig de Barcelona, a més d'altres ciutats espanyoles, exigeixen als mitjans de comunicació i empreses periodístiques que tinguin en compte les seves reivindicacions:

-La bretxa salarial: exigeixen transparència salarial i una revisió de les categories, complements i criteris professionals.

-Sostre de vidre: després de denunciar que les direccions estan acaparades per homes, reivindiquen el dret a poder ocupar llocs de responsabilitat i que se'ls tingui en compte en les promocions professionals.

-Precarietat: denuncien que les dones tenen més feines temporals que els homes i la inestabilitat de les "freelance" i les "falses autònomes".

-Coresponsabilitat: consideren que la coresponsabilitat i la flexibilitat han de ser una prioritat que les empreses han d'assumir. En aquest sentit, denuncien que l'absència de conciliació real perjudica més la dona.

-Assetjament sexual i laboral: per una banda, denuncien l'assetjament per part de companys, superiors o fonts. De l'altra, el menysteniment, la condescendència i el paternalisme, a banda d'assetjament online i comentaris "violents i masclistes" a la feina.

-Els espais d'opinió i tertúlies estan masculinitzats.

-Mirada parcial i preocupació d'enfocaments. Diuen que les discriminacions a les periodistes també tenen conseqüències en els continguts i en els enfocaments dels mitjans. En aquest sentit, denuncien que la visió de la realitat és moltes vegades parcial i que les dones són sovint tractades com a personatges secundaris o amb estereotips. Ho exemplifiquen amb la violència masclista, on "molts cops es continua culpabilitzant la víctima".