Les oposicions de mestres, desfasades, amb temaris de fa 25 anys

Són mestres del 2019, però preparen temaris de l'any 93. La falta d'actualització dels continguts --que, d'altra banda, obvien les noves metodologies i eines utilitzades ara a l'aula-- és una de les principals dificultats per als que es presenten a les oposicions de docent.

Aquesta setmana ha començat la segona fase de les oposicions per a professors a Catalunya. A aquesta convocatòria, s'hi han presentat més de 20.000 aspirants per a 5.000 places. La prova, però, ha quedat obsoleta.

Els aspirants es queixen que repassen temaris dels anys 90, que no inclouen ni la perspectiva de gènere ni tenen en compte la revolució que hi ha hagut en la manera d'ensenyar ni els avenços arran del boom d'internet. Entre els temes, lleis que ja no estan vigents o assignatures que ja no existeixen. Lamenten que amb un temari obsolet és complicat preparar-ne el contingut.

La Laura Montesinos és una d'aquests més de 20.000 opositors. En el seu cas, a la Formació Professional d'Informàtica. Explica que hi ha temes en què encara els pregunten pels disquets.

"Hi ha alguns temes que tracten de sistemes d'entrada i sortida que actualment ja no es fan servir, com disquets o cintes magnètiques, i quan has de fer aquesta prova no saps si l'has de posar, l'has d'obviar..."

Artur Noguerol és formador d'opositors a Rosa Sensat. Al seu material, hi veiem en vermell el que hi afegeix per actualitzar els temes.

"La perspectiva de gènere s'ha d'introduir. Malgrat que no aparegui en el temari, tu has de mirar d'introduir-ho i de posar-ho."

Per primer cop s'han examinat de la teòrica només els que han superat la part pràctica --que consisteix a programar una assignatura durant un curs--. Un canvi que ha estat molt benvingut, així com el que es va introduir l'any passat de donar menys pes de la nota a l'examen estrictament teòric. Tot i això, encara hi ha moltes crítiques a les proves memorístiques.

Toni Antúnez, opositor d'Educació Física a primària: "Si aquest temari no ets capaç d'aplicar-lo després a l'aula, no té sentit, no? Memoritzar una cosa que després no ets capaç d'aplicar... Potser haurien de venir a les aules, veure com treballem, i avaluar-nos a partir d'aquí, no?"

Noguerol critica que la fórmula de les oposicions no és la millor per elegir els mestres.

"Es tracta de fer un cos de mestres d'escola pública que siguin creatius, capaços de reaccionar amb molta rapidesa, que siguin capaços d'escoltar els nens i nenes per portar allò que s'ha d'aprendre. En fi, que siguin uns mestres competents, i, perquè siguin mestres competents, l'oposició és molt mal camí per triar-los."

El Ministeri d'Educació --que és qui fixa els continguts-- al·lega que estan treballant per modificar el temari, però no donen terminis. El fet de no tenir govern format, asseguren, en pot alentir la tramitació.

A les comunitats autònomes els queda poc marge per introduir canvis, però aquí se n'han fet alguns, segons explica Carles Martínez, secretari de Polítiques Educatives.

"Jo diria que som la part de l'estat espanyol que fa unes proves d'accés a la funció pública on prima més la part pràctica per sobre de la part memorística o més teòrica."