Les novetats literàries més destacades del 2018

12 llibres de relats generacionals, autobiografies, grans dosis d'ironia i superacions del dol

Ignasi GayaActualitzat

S'acaba l'any i és el moment de fer balanç. En literatura la collita del 2018 ha estat fecunda. Però quins han estat els títols més destacats?

En el camp de la narrativa catalana, "L'art de portar gavardina", de Sergi Pàmies, ha aconseguit un gran èxit de públic i crítica. I tot gràcies al recull d'una dotzena de relats breus que confirmen el gir de l'autor barceloní cap a l'autobiografia i la crònica personal.
 

 

 

 

Però la producció literària d'aquest any també ha remarcat el talent d'alguns escriptors que ronden la quarantena. És el cas de Llucia Ramis, que ha triomfat amb "Les possessions", premi Llibres Anagrama.

O el de Marta Orriols, que ens ha parlat de la viudetat a "Aprendre a parlar amb les plantes".

D'edat similar, Josep Pedrals, amb "Els límits del Quim Porta", ha culminat una inclassificable trilogia sobre el paper de l'autor.

Hi ha indicis, també, que una altra generació, encara més jove, ha arribat per quedar-se. Dos exemples: Eva Baltasar, Premi Llibreter, ha esgotat 7 edicions de "Permagel", la seva primera novel·la. I Irene Solà, Premi Documenta, ha retratat amb brillantor l'entorn on va créixer a "Els dics".
 

 

 
 

Si parlem de narrativa en castellà, hi ha cert consens entre la crítica especialitzada en afirmar que "Los asquerosos", de Santiago Lorenzo, és un dels llibres de l'any.

Kiko Amat, per la seva banda, encara té molt presents els anys 80, tal com certifica la novel·la "Antes del huracán", un altre dels títols destacats de la temporada.

En paral.lel, Sara Mesa, a "Cara de pan", ens enfronta amb els nostres prejudicis a través d'una relació entre un home madur i una nena.

 

 

I l'argentí Pedro Mairal, autor de "La uruguaya", ens confirma que, en literatura, la crisi dels 40 també pot ser còmica.

Pel que fa a la narrativa internacional, les morts de dos primeres espases de la literatura nord-americana, Tom Wolfe i Philip Roth, han marcat l'any.

Però també hi ha hagut bones notícies. Com les que ha protagonitzat Paolo Cognetti, autor de "Les vuit muntanyes", premi Strega i tot un fenomen amb més de mig milió d'exemplars venuts.

Igualment guardonat -en aquest cas amb el Goncourt-, Éric Vuillard ens relata a "L'ordre del dia" el paper d'algunes empreses alemanyes en la Segona Guerra Mundial.

 

 

I José Eduardo Agualusa, premi Llibreter per la seva "Teoria general de l'oblit", ens demostra que també es pot fer literatura d'un conflicte com la guerra d'Angola.

Agualusa, per cert, és un dels noms que, durant els últims anys, han sonat amb més força a la travessa dels Premis Nobel.

ARXIVAT A:
Literatura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut