"Les noies del Barça m'han inspirat": auge del futbol femení a l'escola i als clubs

Cada cop hi ha més nenes que juguen en equips a l'escola i als clubs de futbol
Bernat Rexach / Antonio Novella
TEMA:
Esports

La Júlia té 10 anys i fa un mes i mig que s'ha apuntat a l'extraescolar de futbol a la seva escola, les Dominiques, a l'Eixample de Barcelona. Entrena dos dies a la setmana i juga un partit els dissabtes. És l'única nena del seu equip. Els companys l'han rebut amb els braços oberts, i ella està encantada. "Ja he jugat tres partits, i els tres els hem guanyat. I en el segon vaig marcar un gol!", ens explica orgullosa i contenta.

Des de petita que jugava a futbol, però fins ara no s'havia decidit a fer el pas d'apuntar-se a l'equip. Reconeix que "com que les noies del Barça van tan bé, m'han inspirat una mica".

Si li preguntem pels jugadors o jugadores preferits, ens diu, per aquest ordre, Alexia Putellas i Messi, "encara que ja no estigui al Barça". Li agradaria que alguna amiga seva també s'apuntés a futbol, però ser l'única nena de l'equip no li importa: "A mi m'és igual jugar amb nens o nenes. Mentre jugui a futbol, a mi ja m'agrada."

Segons l'entrenador de la Júlia, Sergi Murós, responsable dels equips de futbol de l'escola, les coses estan canviant. "Ara tenim una desena de nenes jugant a diversos equips, quan fa un parell o tres d'anys en teníem una."

"A veure si a poc a poc es van animant més nenes."

Oscar Marsà, coordinador d'esports de l'escola, ens diu que hi ha la intenció de fer algun equip femení, "però ens trobem que les nenes prefereixen jugar amb els seus amics que amb nenes d'altres edats".


Creixen els equips femenins

Més enllà de l'escola, l'auge del futbol base femení es nota també als clubs. L'Europa, un dels històrics del futbol català, ha passat de tres a cinc equips femenins, i té ara mateix gairebé un centenar de jugadores. I en podrien ser moltes més. "Per la demanda que tenim podríem tenir fins a nou equips", asseguren des del club.

Ara, però, hi ha un problema de capacitat de les instal·lacions, a banda d'un cert nivell que ja s'exigeix a algunes edats. En qualsevol cas, moltes noies s'acosten per fer proves i intentar entrar en algun dels equips.

Un d'aquests equips és el juvenil B. S'acaba de proclamar campió de Lliga i pujarà de categoria. La Carlota Puig és la portera. Fa quatre que va canviar el bàsquet pel futbol. De fet, sempre li havia agradat més, però abans no trobava equips per jugar.

"Jo era de les nenes que portava la pilota al pati, per poder jugar a futbol amb els nens, perquè, si no, hi havia vegades que em deien que no podia jugar."

La Carlota ha acabat sota els pals, on ha hagut de sentir comentaris com aquest: "Com que soc noi, segur que et faré gol, perquè ets noia i ets dolenta", és el típic que et diuen. I després veus com una noia juga contra aquest noi que t'ha dit això i el deixa assegut a terra.  

Ella, com totes les seves companyes, veu amb orgull l'evolució del futbol femení. Un creixement progressiu que ha explotat els últims anys, coincidint també amb els èxits del Barça. Algunes futbolistes han viscut tot aquest camí. Com l'Alexia Vidosa, capitana del juvenil B de l'Europa. Ha jugat a futbol tota la vida, i competeix amb la samarreta escapulada des de fa sis anys.

A l'Europa han multiplicat els equips de femení i encara han quedat curts

Mirar enrere és la millor manera de constatar tot el que s'ha avançat. "Quan vaig començar érem molt poques, hi havia molt pocs equips, i tot era molt petit. Érem les úniques, aquí entrenàvem envoltades de nois. En canvi, ara quan arribem al camp ja veiem les petites entrenar, que són moltes, i nosaltres també som moltes", constata l'Alexia.

En efecte, a les instal·lacions de l'Europa, en aquest cas al camp de l'Àliga, veure entrenaments d'equips femenins és ara el més normal del món. Abans no ho era. I els entrenaments, abans, també eren diferents. Segons Robert García, un dels tècnics de l'Europa, "ara les noies pugen molt més preparades, hi ha més equips des de petites i es treballa molt més des de la base. Abans no era així".

Tant l'entrenador com les jugadores coincideixen a dir que, per sobre de tot, "aquí som una gran família". L'Alexia va més enllà. Creu que el futbol "és una activitat que t'uneix moltíssim, dins i fora del camp. Nosaltres anem a dinar, a sopar, fem de tot... som una pinya!".

ARXIVAT A:
Esports
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut