A les residències de Catalunya, hi han mort gairebé 9.500 persones durant la pandèmia (ACN/Albert Segura Lorrio)
El jardí de la residència de gent gran Feixa Llarga de l'Hospitalet (ACN)

El 90% de morts a les residències durant la pandèmia no s'ha investigat, segons Amnistia

L'ONG de defensa dels drets humans Amnistia Internacional demana que la Fiscalia reobri denúncies arxivades

RedaccióActualitzat

Amnistia Internacional ha tornat a demanar que s'investigui la mort de persones a les residències de gent gran arran de l'esclat de la pandèmia.

En un informe presentat aquest dilluns, centrat en Barcelona i Madrid, denuncia el silenci sobre les morts que hi ha hagut a les residències, gairebé 9.500 a Catalunya i més de 35.000 a tot Espanya.

Un silenci causat, per exemple, pel tancament de les comissions d'investigació que s'havien posat en marxa en diversos parlaments autonòmics.

A Catalunya, la comissió que s'havia creat al Parlament va quedar aturada amb el final anticipat de la legislatura.

Ara, el Parlament sorgit de les eleccions del 14 de febrer de 2021, no té cap intenció de reobrir-la, sinó de substituir-la per un grup d'experts, un òrgan de menys rang que, a més, encara no s'ha constituït.

Amnistia també carrega contra la Fiscalia, a la qual acusa d'arxivar la majoria de les denúncies presentades per familiars de víctimes, el 89%.

Per això demana que "es tornin a obrir les diligències per aconseguir més proves" sobre les demandes arxivades.

Ha pogut constatar que, en 129 casos, no s'ha cridat a declarar els familiars denunciants ni tampoc els professionals de la trentena de residències afectades.

"Les famílies no han pogut tenir accés a la veritat, i això està creant un clima d'impunitat respecte a la pandèmia", explica Eduard Martínez, responsable de relacions institucionals d'Amnistia Internacional a Catalunya.

Entre aquests familiars hi ha l'Enriqueta López, filla d'una dona morta en una residència de Barcelona.

Explica que se sent culpable: "Cada nit quan vaig al llit em culpo per haver-la portat allà". I es pregunta: "Per què no la vaig treure, per què vaig confiar en aquella gent que em van mentir?".

La mare del Daniel Martínez també va morir en una residència de Barcelona. "Et sents sol, impotent", diu. I afegeix: "Ningú m'ha preguntat res, la meva denúncia dubto que se l'hagin acabat de llegir."

L'Ángela Arreba, filla d'una dona morta en una residència de Madrid, demana que "s'investigui, que es clarifiqui i que s'assumeixin responsabilitats, perquè aquí ningú n'assumeix; tothom passa pàgina i vol que s'oblidi".

Amnistia també discrepa del Ministeri Fiscal quan aquest afirma que els protocols establerts entre residències i hospitals "no van ser un impediment per al trasllat hospitalari de residents malalts".

Ben al contrari, l'ONG de defensa dels drets humans assegura que, almenys a Barcelona i Madrid, els protocols "són responsables directes de la impossibilitat d'accedir a assistència sanitària de milers de persones en els moments més durs de la pandèmia".

I afegeix que "van provocar violacions del dret a la vida o a l'accés a la salut".

L'informe presentat aquest dilluns conclou que les diverses autoritats responsables d'aquest àmbit "han incomplert l'obligació d'investigar de forma exhaustiva i adequada les vulneracions del dret a la vida a les residències".

I demana la creació d'una comissió de la veritat al Congrés dels Diputats.

ARXIVAT A:
Coronavirus Covid-19Amnistia InternacionalResidències gent gran
Anar al contingut