Les monarquies del Golf volen fundar un nou estat per contrarestar l'Iran
Les monarquies sunnites del Golf Pèrsic volen emular la Unió Europea i constituir un nou estat, més ric, més poderós i més influent al Pròxim Orient.
El membres del Consell de Cooperació del Golf anunciaran aquest dilluns la nova aliança que, de moment, només inclourà dos o tres països, entre els quals, l'Aràbia Saudita i Bahrein. Més tard podrien sumar-s'hi Kuwait, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs i Oman. Cada país conservaria la seva sobirania política i tindria estructures úniques en matèria de defensa, economia i relacions exteriors.
El germen d'aquesta nova unió, doncs, és el binomi Aràbia Saudita-Bahrein i això revela quines són les intencions reals dels dirigents del Golf. Es tracta de protegir la monarquia sunnita del petit estat insular, assetjada per una revolta popular democràtica liderada per la comunitat xiïta (majoritària). Els disturbis a Bahrein van sorgir en les primeres setmanes de la Primavera Àrab i van arribar a posar l'emir contra les cordes. L'Aràbia Saudita i els Emirats van haver d'intervenir militarment per sufocar la rebel·lió i evitar el derrocament del seu aliat. Els califes estan cada cop més preocupats per la influència creixent de l'Iran, a qui acusen d'animar i finançar l'aixecament de les comunitats xiïtes.
La Primavera Àrab ha obligat les potències de la regió a moure fitxa. Tots estan movent peces sobre el tauler d'escacs per mantenir o ampliar la seva influència. I té poc a veure amb les aspiracions democràtiques de cada país. L'Iran dóna suport a les rebel·lions populars xiïtes de Bahrein o l'Aràbia Saudita, però alhora ajuda el règim xiïta de Baixar al-Assad a esclafar la revolta democràtica (d'inspiració sunnita). Els saudites, per la seva banda, repliquen fent tot el contrari: donen suport als rebels de Síria mentre reprimeixen la seva pròpia primavera àrab.
El rerefons és molt més complex i revela la lluita per l'hegemonia entre dues dialèctiques, dues formes d'islam, dues maneres de veure la societat: l'Aràbia Saudita contra l'Iran, àrabs contra perses, sunnites contra xiïtes, monarquia contra república.
El germen d'aquesta nova unió, doncs, és el binomi Aràbia Saudita-Bahrein i això revela quines són les intencions reals dels dirigents del Golf. Es tracta de protegir la monarquia sunnita del petit estat insular, assetjada per una revolta popular democràtica liderada per la comunitat xiïta (majoritària). Els disturbis a Bahrein van sorgir en les primeres setmanes de la Primavera Àrab i van arribar a posar l'emir contra les cordes. L'Aràbia Saudita i els Emirats van haver d'intervenir militarment per sufocar la rebel·lió i evitar el derrocament del seu aliat. Els califes estan cada cop més preocupats per la influència creixent de l'Iran, a qui acusen d'animar i finançar l'aixecament de les comunitats xiïtes.
La Primavera Àrab ha obligat les potències de la regió a moure fitxa. Tots estan movent peces sobre el tauler d'escacs per mantenir o ampliar la seva influència. I té poc a veure amb les aspiracions democràtiques de cada país. L'Iran dóna suport a les rebel·lions populars xiïtes de Bahrein o l'Aràbia Saudita, però alhora ajuda el règim xiïta de Baixar al-Assad a esclafar la revolta democràtica (d'inspiració sunnita). Els saudites, per la seva banda, repliquen fent tot el contrari: donen suport als rebels de Síria mentre reprimeixen la seva pròpia primavera àrab.
El rerefons és molt més complex i revela la lluita per l'hegemonia entre dues dialèctiques, dues formes d'islam, dues maneres de veure la societat: l'Aràbia Saudita contra l'Iran, àrabs contra perses, sunnites contra xiïtes, monarquia contra república.
