Les mascaretes asiàtiques inunden el mercat i ofeguen els productors locals

Quan va esclatar la pandèmia i escassejaven les mascaretes i els equips de protecció individual, va obrir-se el debat sobre si es depenia massa de les importacions asiàtiques en productes essencials. En un primer moment, aquesta falta de material va propiciar que es produïssin més mascaretes a casa nostra, però la Xina, ara, n'ha disparat la producció i a un preu molt més baix. El resultat és que les importacions asiàtiques han tornat a copar el mercat i els productors locals que fa un any es van abocar a fabricar mascaretes ara tenen dificultats per sortir-se'n. Molts han tancat i als que continuen oberts els ha baixat la producció en picat.

Abans de la pandèmia, Palens era una petita empresa de sis treballadors que es dedicava a fabricar ulleres per al sector òptic. Amb la Covid, van posar-se a fer també mascaretes FFP2. I això els va multiplicar per 20 la facturació i van passar de sis treballadors a 120. Ara, però, el negoci ha caigut en picat. Han hagut de prescindir del 80% dels empleats i tenen aturades dues de les quatre màquines de confecció de mascaretes. Òscar Palencia, fundador de l'empresa, diu que la Xina s'ha menjat el mercat.

"La inversió que vam fer aquí va ser molt grossa per donar resposta a la forta demanda sense pensar que podia passar el que va passar, que és que va entrar tota l'FFP2 de la Xina i es va menjar tot el mercat."

Com aquesta empresa, quan va esclatar l'emergència de la Covid, l'any passat centenars de companyies que fabricaven altres productes es van abocar a la producció de mascaretes de tot tipus. La gran majoria ja han deixat aquesta activitat o, directament, han tancat.

Aquests nous fabricants es van agrupar en l'Associació Espanyola de Fabricants de Mascaretes, Bates i EPIs (OEsp), una entitat que ara reclama ajudes públiques per ajudar aquests productors locals. El vocal de l'entitat, Abel Ortiz, lamenta que s'està perdent tot aquest valor afegit "que es pot quedar en empreses espanyoles amb treballadors espanyols i en condicions europees".

Una de les poques fàbriques de sempre, a Parets del Vallès

Abans de la Covid, a Europa hi havia molt poques fàbriques que fessin mascaretes. A Espanya no n'hi havia cap que fes mascaretes quirúrgiques i només dues que en fessin d'FFP2: l'una, al País Basc, i l'altra, a Catalunya. Concretament, a Parets del Vallès. Es tracta de Productors Climax, que fabrica mascaretes FFP1, FFP2 i FFP3, a més de tot tipus d'equipaments de protecció individual per a la indústria, des d'arnesos i cascs fins a ulleres i pantalles protectores. L'any passat, quan va esclatar la pandèmia, van deixar de servir la indústria per abastir, majoritàriament, els hospitals.

Aleshores van disparar la producció de les 250.000 fins als 1,2 milions de mascaretes al mes, la pràctica totalitat de les quals eren per a centres sanitaris i residències i també per a altres serveis essencials com els bombers o la policia. Ara, però, en fan menys de la meitat, han tornat als clients industrials de sempre i exporten part de la producció com feien també abans de la pandèmia.

Els concursos públics, inabastables

Si durant l'any passat bona part de les mascaretes que fabricaven a Climax acabaven al sistema públic de salut, ara ja no és així. El gerent de l'empresa, Israel García, explica que els concursos públics estan fora del seu abast. D'una banda, perquè les condicions tècniques que es demanen deixen fora les seves mascaretes, que es lliguen al cap i al clatell i no darrere les orelles. I, de l'altra, perquè els preus que es demanen estan molt per sota del que costa produir una mascareta aquí.

Això afavoreix les importacions asiàtiques. Una situació amb què també es troben altres fabricants, com ara Palens. El seu fundador lamenta que tampoc tenen accés als concursos públics a causa dels baixíssims preus de les licitacions:

"Els concursos públics haurien de doblar el preu perquè hi poguéssim accedir."

De fet, l'OEsp demana a l'administració que afavoreixi la participació dels productors locals als concursos públics. Però l'associació més antiga del sector, que engloba fabricants i importadors, no ho veu igual. El president de l'Associació d'Empreses de Protecció Individual (Asepal), Javier Muñoz, defensa que el mercat és lliure i que els concursos públics han de garantir, sobretot, la qualitat de les mascaretes, més enllà del preu.

De l'escassetat a la sobreproducció

Durant els primers mesos de la pandèmia trobar una mascareta era gairebé una missió impossible: n'hi havia molta més demanda que oferta a tot el món i els preus van arribar a ser desorbitats.

Però ara la situació s'ha capgirat. A la Xina, per exemple, s'han creat milers de noves fàbriques que en produeixen. I això ha fet abaixar-ne el preu, tal com explica el president d'Asepal: "Ara el preu possiblement està per sota del normal. I com que hi ha centenars de nous jugadors al mercat s'ha disparat l'oferta al mateix temps que en queia dràsticament el consum."

Caiguda del consum

Una caiguda del consum que, segons explica Muñoz, té a veure amb el fet que hi va haver un pic de demanda per part d'empreses que volien protegir els seus treballadors i van omplir els seus magatzems d'estocs, de manera que ara ja no en demanen tantes com abans.

I un altre motiu que ha contribuït al descens de la demanda és que ja no és obligatori portar mascareta a l'exterior. Ara bé, fabricants i importadors pronostiquen que aquesta peça seguirà acompanyant-nos durant força temps en interiors i, especialment, als transports públics.