Les maletes de Sant Jordi
Enllaç a altres textos de l'autor 
Natàlia Ramon
Cap de Continguts Culturals de Catalunya Ràdio.
Fer la maleta. Normalment, fa il·lusió. És sinònim de vacances, de viatges, de caps de setmana de descans. Quan faig la maleta i, posem per cas, a l'aeroport trobo altra gent amb maletes sempre imagino què hi deuen dur, a dins. En funció de l'aspecte de l'individu invento l'interior de la seva maleta. Roba ben plegada i perfumada o roba feta un batibull. Papers endreçats en carpetes o documents barrejats amb diaris passats. Quan veig maletes molt grosses penso en quantes andròmines inútils s'endú aquella persona i si veig una maleta d'instrument imagino quina mena de música deu tocar l'amo.
Les maletes són tot un món, també literari. L'any passat el gran èxit per sant Jordi va ser "Maletes perdudes" de Jordi Puntí i ara, per aquest Sant Jordi del 2011, les flaires apunten a "L'home de la maleta" de Ramon Solsona. El protagonista d'aquesta novel·la d'en Solsona, no és pas un viatger (tot i ser català) sinó que és un vell músic que s'ha quedat amb els pasdobles i els txa-txa-txas veient com passa la vida sense compendre res del que l'envolta.
Amb les "Maletes perdudes " de Jordi Puntí ens submergíem en la recerca de quatre fills que buscàven un pare –el mateix per tots, és clar-, "L'home de la maleta" d'en Solsona és un pare que vol i dol estar amb les filles. Relacions familiars, amb petites dosis d'humor enllacen dos Sant Jordis, l'un amb el Premi Sant Jordi inclòs -"L'home de la maleta"- i l'altra amb l'èxit del Sant Jordi passat –"Maletes perdudes"-.
Per Sant Jordi tothom surt amb les maletes al carrer. Les maletes de les editorials i els llibreters són plenes de novetats. Les maletes del públic, normalment, tornen cap a casa amb un llibre –com a mínim—i una rosa enganxada a la nansa. Però... i a la maleta de Sant Jordi, què hi ha? Jo m'imagino que el sant, a banda de dur llustre per la cuirassa i un afilador per l'espasa, hi du un dels best-sellers de la seva època. Quin devia ser? Una obra de la filosofia de Plutí o potser encara aguantava com a més venut Virgili?
Les maletes són tot un món, també literari. L'any passat el gran èxit per sant Jordi va ser "Maletes perdudes" de Jordi Puntí i ara, per aquest Sant Jordi del 2011, les flaires apunten a "L'home de la maleta" de Ramon Solsona. El protagonista d'aquesta novel·la d'en Solsona, no és pas un viatger (tot i ser català) sinó que és un vell músic que s'ha quedat amb els pasdobles i els txa-txa-txas veient com passa la vida sense compendre res del que l'envolta.
Amb les "Maletes perdudes " de Jordi Puntí ens submergíem en la recerca de quatre fills que buscàven un pare –el mateix per tots, és clar-, "L'home de la maleta" d'en Solsona és un pare que vol i dol estar amb les filles. Relacions familiars, amb petites dosis d'humor enllacen dos Sant Jordis, l'un amb el Premi Sant Jordi inclòs -"L'home de la maleta"- i l'altra amb l'èxit del Sant Jordi passat –"Maletes perdudes"-.
Per Sant Jordi tothom surt amb les maletes al carrer. Les maletes de les editorials i els llibreters són plenes de novetats. Les maletes del públic, normalment, tornen cap a casa amb un llibre –com a mínim—i una rosa enganxada a la nansa. Però... i a la maleta de Sant Jordi, què hi ha? Jo m'imagino que el sant, a banda de dur llustre per la cuirassa i un afilador per l'espasa, hi du un dels best-sellers de la seva època. Quin devia ser? Una obra de la filosofia de Plutí o potser encara aguantava com a més venut Virgili?
