Les llicències per edat del Parlament s'haurien creat per apartar funcionaris no afins

La llicència per edat es va aprovar el 2008, per unanimitat dels membres d'una mesa que presidia el republicà Ernest Benach i estava formada també Convergència i Unió, el PSC, Iniciativa i el PP

RedaccióActualitzat

Novetats al voltant dels polèmics retirs daurats al Parlament. L'anomenada llicència per edat per a treballadors de més de 60 anys s'hauria creat per apartar els treballadors no afins a la línia política del moment. Així ho asseguren a TV3 algunes fonts de la cambra.

La mesura la van aprovar el 2008 per unanimitat els membres de la mesa. La presidia el republicà Ernest Benach i estava formada també per Convergència i Unió, el PSC, Iniciativa i el PP.

A la pràctica, aquesta llicència suposa cobrar uns sobresous a les portes de la jubilació i sense anar a treballar. Des d'aleshores, alguns d'aquests privilegis s'han modificat lleugerament, però continuen vigents. De fet, aquesta mesura aprovada amb una intencionalitat concreta, ara es veu pels treballadors del Parlament com un dret laboral.

La Intersindical, que té representants al Consell del Personal, l'òrgan que representa els treballadors de la cambra, ha donat suport als funcionaris en un moment en què considera una aberració la concessió de la llicència per edat.

De fet, el sindicat apunta que els treballadors s'han sentit víctimes d'una batalla esbiaixada entre partits:

"Des de la Intersindical, doncs, volem posar de manifest que el que ha volgut ser una "batalla" entre partits polítics per qui va aprovar què ha acabat convertint-se en un desprestigi cap a un col·lectiu de persones que treballen al Parlament de Catalunya, una de les principals institucions del país, amb la més absoluta professionalitat i orgull de fer-ho."

Les actes del Parlament demostren que la llicència per edat ha sortit en reunions de mesa i comissions al llarg d'aquests 14 anys. Per exemple, aquests retirs abans de la jubilació pagats amb diners públics es van tractar a la mesa i en comissió el 2017, sota la presidència de Carme Forcadell. Llavors, es van introduir canvis tècnics, que es van aprovar pràcticament per unanimitat.

No obstant, també hi ha qui exonera de culpabilitat els parlamentaris, en el sentit de qüestionar el grau d'autonomia que tenen els lletrats del Parlament respecte als polítics. És el cas de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que assegura que el secretari general té molt poder:

"Formalment, la mesa gestiona i administra el Parlament, però a la pràctica hi ha una figura, que és la del secretari general, que té un ampli poder per fer la gestió interna de l'administració, i sobretot en matèria de personal i retributiva. Per tant, la mesa aquí no coneix el dia a dia de la institució per a res."

 

Polèmica també pels triennis

Un altra qüestió polèmica en les retribucions dels funcionaris de la cambra són els triennis: cadascun d'ells rep com a trienni d'antiguitat l'equivalent al 5% del seu sou i no hi ha topall de temps ni triennis acumulats. Són il·limitats mentre duri la seva vida laboral, mentre que en altres àmbits de l'administració pública sí que tenen limitació.

Malgrat el que podrien considerar-se condicions avantatjoses, la política retributiva de triennis ja ha estat revisada a la baixa per l'actual mesa del Parlament respecte de condicions prèvies encara millors.

Una de les mesures més immediates que s'ha compromès a agilitzar la mesa del Parlament a partir de dimarts és fer el portal de la transparència més accessible. A priori, aquí hi ha tota la informació de la cambra a l'abast dels ciutadans, però el compromís es fer-lo més digerible i fàcil de consultar.

 

ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut